662 habitatges nous en un bosc amb barraques a tocar del massís de Cadiretes

LloretMont Lloret és un dels últims ramals del complex d'urbanitzacions residencials de Lloret de Mar, quilòmetres endins de la platja, a mig camí a l'interior entre el mar i Vidreres. En aquest punt, entre el turó de Calafat i el Montgròs, s'estén la muntanya de Can Sota, una zona boscosa molt frondosa, força amagada, a tocar del massís de Cadiretes, on es troben disseminades un centenar de cases, barraques i cabanes, moltes en desús o mal estat, construïdes sense permís ni llicència entre camins i pistes forestals. Recentment, l'Ajuntament de Lloret ha aprovat una modificació del pla urbanístic municipal (POUM) d'aquesta zona, d'unes 50 hectàrees, per tal que s'hi puguin construir fins a 662 habitatges. Davant d'aquest escenari, que canviaria per complet el paisatge urbà d'aquesta muntanya, SOS Costa Brava i SOS Lloret han alçat la veu i han presentat al·legacions a la mesura del consistori.

Els ecologistes critiquen que una construcció urbanística d'aquesta envergadura destruiria per complet el valor mediambiental d'aquest paratge, reconegut pels catàlegs de la Diputació de Girona com un espai d'interès natural i paisatgístic: "És un gran connector biològic amb el massís de Cadiretes, que està reconegut dins del pla d'espais d'interès natural (PEIN) de la Generalitat, i té el mateix tipus de bosc, amb la mateixa biodiversitat, unitat paisatgística, alzina surera i una zona de pins", defensa Jordi Palaudelmàs, portaveu de SOS Lloret i president de SOS Costa Brava. I continua: "Tindria un impacte molt bèstia, perquè és una zona de pendents molt forts, superiors al 20%, visibles des de molts altres punts del terme municipal". La plataforma lloretenca comparteix que cal resoldre la situació de les barraques en mal estat, sense cèl·lula d'habitabilitat, que actualment poblen la muntanya i malmeten l'entorn, però en cap cas accepten que la solució passi per convertir tot l'espai en una nova urbanització.

Una urbanització que dobla l'extensió del nucli urbà de Lloret

En aquesta mateixa línia, Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, lamenta que el projecte de l'Ajuntament per aixecar més de 600 pisos en un bosc que pràcticament dobla l'extensió del casc antic de Lloret de Mar no té en compte els requisits del pla director. Tampoc preveu alternatives d'ordenació ni ha encarregat cap estudi d'avaluació ambiental: "Serà una urbanització per a unes 2.500 persones, que ocuparà una muntanya a partir d'un planejament antic amb tots els dèficits d'obertures, carrers i pistes forestals i tampoc s'ha fet cap estudi d'inundabilitat ni simulacions hidràuliques. Les irregularitats de l'Ajuntament són manifestes", sentencia. Per tot això, les dues entitats consideren que la proposta del consistori vulnera el pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, el pla territorial de les comarques gironines i fins i tot la mateixa llei d’urbanisme.

L'Ajuntament lloretenc, per la seva banda, respon que, segons el POUM vigent des del 2007, en el mateix àmbit es podien arribar a edificar 770 habitatges i que la modificació de POUM aprovada al ple de l’ajuntament el que proposa és reduir l’àmbit del sòl urbanitzable ja previst i redueix la densitat a 662 habitatges. D'aquesta manera, fonts municipals valoren positivament la mesura perquè servirà per reduir la superfície edificada i corroboren que en cap cas es tracta d'una nova urbanització ni de cap nova implantació, sinó que respon al compliment de les directrius de les normatives urbanístiques.