Apadrinar trams de camins de ronda, la nova estratègia de SOS Costa Brava contra privatitzacions i abandonament

GironaFer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

L’organització ha engegat aquests dies una crida pública per captar padrins i, així, sumar “més ulls i recursos” als que ja destina des de fa temps a la defensa del litoral. La iniciativa neix, segons SOS Costa Brava, com a resposta a “la creixent degradació, ocupació i tancament il·legal de diversos trams en un context de forta pressió urbanística i de manca de resposta institucional”. Davant d’aquesta situació, l’entitat considera que la tasca de salvaguarda dels camins de ronda s’ha intensificat i que no pot assumir-la en solitari.

Reforços ciutadans

“Hem decidit demanar reforços a la ciutadania i creiem que l’apadrinament dels trams més conflictius de la Costa Brava és una bona manera d’implicar la gent”, explica la coordinadora de SOS Costa Brava, Cristina Vilà. El projecte vol convertir el compromís cívic en una eina de control i denúncia estructurada, amb criteris tècnics i continuïtat en el temps.

Els padrins —que poden ser persones a títol individual o entitats com ara escoles, associacions o grups excursionistes— hauran de fer un mínim de tres inspeccions anuals sobre el terreny del tram que tinguin assignat. Les dades recollides serviran per identificar privatitzacions il·legals, tancaments indeguts o situacions d’abandonament i degradació, i permetran a SOS Costa Brava “activar els processos judicials corresponents contra les administracions” quan calgui.

Protocol rigorós

Per garantir el rigor de la iniciativa, l’entitat està treballant en materials específics que facilitin la tasca d’observació. “La diagnosi es farà a partir de fitxes tècniques, formularis i protocols de seguiment que facilitarem als padrins”, detalla Vilà. A més, SOS Costa Brava redactarà una guia de naturalització que definirà com hauria de ser un camí de ronda respectuós amb l’entorn i la biodiversitat, posant el focus no només en l’accessibilitat sinó també en la qualitat ambiental.

La posada en marxa d’aquesta “xarxa ciutadana de vigilància pionera” ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge amb el lema Camins lliures. L’objectiu inicial era recaptar 6.600 euros, però finalment se’n van aconseguir 7.885, una xifra que l’entitat valora molt positivament. Aquests recursos permetran costejar els materials i la formació necessaris perquè els padrins puguin desenvolupar correctament la tasca que se’ls encomanarà.

Punts negres

Tot i que la voluntat final és cobrir els camins de ronda de tota la Costa Brava, des de Portbou fins a Blanes, el projecte començarà centrant-se en alguns dels trams més problemàtics, entre els quals hi ha el tram entre la platja del Golfet i cala Estreta, als municipis de Palafrugell, Mont-ras i Palamós. En aquest punt, el propietari del Macroxalet de la platja del Golfet manté el camí tallat amb tanques metàl·liques i obliga els caminants a fer un desviament per unes escales d’accés al carrer del Cap de Planes. SOS Costa Brava fa temps que reclama, sense èxit, que l’Ajuntament executi la sentència que obliga a enderrocar els murs que impedeixen el pas.

Zones descalçades

Un altre punt negre és la platja de Garbet, a Colera, on el camí de ronda està tallat pels propietaris de la finca Garbet des de la platja fins a Port Joan. També preocupa el tram entre cala Estreta i la platja de Castell, a Palamós, així com el sector sud de la Fosca, on hi ha zones descalçades perquè el mar ha erosionat els fonaments sense que s’hi hagi fet cap intervenció. A més, el camí entre la cala del Crit i cala Estreta està tallat per diversos xalets arran de mar, fet que obliga a desviar-se.

El magnat del Kazakhstan

Un dels casos més cridaners és el de Can Juncadella, a cala Canyelles, a Lloret de Mar. Des del 2009, un magnat del Kazakhstan manté tancat l’accés al camí de ronda i al GR-92, malgrat les sentències judicials que l’obliguen a obrir-lo i l’omissió de l’Ajuntament de Lloret de Mar d’executar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2021.

SOS Costa Brava confia aconseguir els primers apadrinaments abans de l’estiu. De moment, algunes escoles ja han mostrat interès a apadrinar algun dels trams. “La resposta ciutadana a la campanya de captació de recursos econòmics ha estat molt positiva i esperem que també ho sigui la dels apadrinaments”, assenyala Vilà. Segons ella, aquesta resposta confirma “la preocupació general de la ciutadania pel mal estat dels camins de ronda i les privatitzacions, i per la manca de resposta de les administracions”.

“No podem tolerar que diversos trams històrics del camí de ronda segueixin usurpats per propietats privades que vulneren la servitud de pas costaner”, conclou la coordinadora. Amb la figura dels padrins, SOS Costa Brava vol convertir la indignació que genera aquesta situació en una eina activa de defensa del litoral.