El Cadaqués de roques negres i llum crepuscular del pintor Koyama

CadaquésLa tramuntana, extremadament freda aquest dilluns de mitjans novembre, es cola amb fúria pels estrets i costeruts carrers de Cadaqués, avui deserts, amb les portes i finestres de les cases tancades i amb les persianes de bars i restaurants abaixades, totes amb un cartell on s’anuncia un llarg període de vacances. Quietud, tranquil·litat i, com a únic soroll, els embats de la tramuntana. Aquest és el Cadaqués que estima el pintor japonès Shigeyoshi Koyama, el Cadaqués que tant enyora durant l’estiu, quan la disbauxa i el brogit s’ensenyoreixen del poble dia i nit, i l’obliguen a exiliar-se al tranquil poblet de Vilanova de la Muga fins al setembre, quan els estiuejants marxen i Cadaqués recupera de nou la calma.

El Cadaqués d’aquests dies freds és també el Cadaqués que a Koyama li recorda aquella imatge que tant el va impactar quan, l’hivern del 1970, va arribar-hi per primera vegada. Com un amor a primera vista, aquest poblet de façanes emblanquinades que s’emmirallen a la badia i embolcallat per la singular orografia del cap de Creus va generar un magnetisme extraordinari en el pintor. "En aquell mateix moment vaig decidir que m’hi quedaria a viure la resta de la meva vida", recorda. I així ha estat.

A Cadaqués hi va arribar de manera accidental. Nascut a la ciutat japonesa de Sakai, als 30 anys va decidir allunyar-se dels cercles artístics del seu país, on no trobava el seu lloc, i va instal·lar-se a París durant 6 mesos, fins que un dia va decidir agafar un tren nocturn que el va deixar a l’estació de Cervera. Era l’agost del 1970 i va trobar allotjament en una petita i modesta pensió de Vilajuïga. "A l’octubre tot va quedar desert i em vaig llançar a l’aventura: fent autoestop, vaig pujar al primer cotxe que es va aturar i, per sort meva, em va dur fins a Cadaqués", recorda.

Koyama ens rep al seu estudi, a la planta superior de casa seva, situada a la part enlairada del poble, amb vistes a aquest mar que tant ha pintat amb el seu estil particular. Ens acompanya la seva filla Yasuko. Nascuda a Cadaqués ara fa 48 anys i casada amb un veí del poble, la Yasuko treballa com a traductora de literatura japonesa al català. Un dels seus primers treballs va ser la traducció de l’exitosa sèrie de dibuixos Shin Chan per a TV3 i actualment col·labora amb Ferran Adrià i Albert Raurich en l’elaboració de la Bullipèdia dedicada a la cuina japonesa. "Tot això m’agrada perquè aprenc molt sobre el Japó", diu la Yasuko.

Roques negres a la llum del crepuscle

A l’estudi del pintor les parets estan plenes de quadres, alguns recents, i a la paleta hi ha restes d’oli d’un únic color: el negre. "Aquest any tot el que pinto és negre i blanc, i també gris, com en la pintura japonesa creada a base de tinta xinesa, tot i que aquí utilitzo l’oli", diu Koyama. "Sé que el negre costa més de vendre, que la gent vol color, però els ulls tenen cor, i els meus ulls capten les coses així", explica. El negre i els grisos tenen un lloc preponderant en tota l’obra de Koyama: són els colors amb què pinta les roques del paisatge cadaquesenc, imponents, arrodonides, predominants en un cel i un mar sovint groguencs o rogencs, perquè a l’artista li agrada pintar "a la llum del crepuscle, quan el sol ha caigut rere el Pení i la Muntanya Negra, i ja no hi ha ombres". "És quan més m’agrada Cadaqués", confessa.

Als seus 85 anys continua pintant i surt poc de casa. "Només surto per caminar perquè és imprescindible per a la meva salut", diu. El seu passeig sol durar una hora i mitja i sovint fa el trajecte fins a Portlligat. Evita, sobretot a l’estiu, entrar al mig del poble, i això l’ha anat apartant de la vida social, tot i que manté una gran amistat amb veïns i persones establertes al poble, com Patrick Domken i la seva dona, Lali Garriga, responsables d’una galeria d’art on han comprat obres de Koyama nombrosos dels nous residents que han adquirit casa al municipi des que s’ha convertit en una destinació exclusiva i de prestigi. O amb Pere Vehí, propietari de l’emblemàtic Bar Boia, avui clausurat per imperatiu de la llei de costes, i gestor cultural que ha promogut nombroses exposicions i publicacions relacionades amb l’art. O amb els pescadors que li van ensenyar a pescar sards amb canya, una de les seves grans aficions, que ara ja no pot practicar. "He perdut la força i corro el risc de caure, ja que el sard es pesca quan bufa el llevant i hi ha onatge", diu.

Enyor del poble tranquil dels anys 70

Tot i que no pensa tornar al seu Japó natal, Koyama admet que cada vegada li costa més viure a Cadaqués: "Ja no és el poble tranquil que vaig trobar quan vaig arribar, ara impera l’especulació. Els francesos compren cases per invertir i els preus s’han disparat". Del seu país enyora el silenci i la disciplina. "Jo vaig créixer sense saber què eren les vacances i aquí veig que són disbauxa i borratxeres. I als restaurants la cridòria impossibilita la conversa", lamenta.

L’actual vida pausada de Koyama contrasta amb els primers anys de viure a Cadaqués, quan va mantenir relació amb molts dels artistes que vivien al poble o el freqüentaven, com Salvador Dalí. Recorda que el pintor empordanès es va interessar per l’obra que va exposar al local Barroco de Cadaqués, feta amb tinta xinesa i paper d’embalar. "En francès, em va dir que l’Empordà m’havia adoptat. Jo llavors encara no sabia res de l’Empordà, però amb el pas del temps m'he adonat que Dalí no s'havia equivocat: aquí és casa meva".