Desolació

Tinc alguns records de quan estudiava batxillerat que avui serien impensables. No van fer cap mal a la meva educació precisament perquè l’escola ens preparava per jutjar com a adults el comportament dels adults. Vol dir que ja veníem educats de casa? En part sí, però no n’hi hauria hagut prou si l’institut no ens hagués també responsabilitzat dels nostres judicis. Aquests records són de conductes tan escandaloses com humanament disculpables, precisament perquè ensenyaven a distingir què era greu i què no. El comportament dels professors és una part essencial de l’educació, que en el meu cas va ser sempre al sistema públic.

Recordo amb tendresa una professora que se’ns adormia a classe a primera hora de la tarda. Nosaltres callàvem, ens miràvem i rèiem, fins que la dona sortia abruptament de la capcinada, es ressituava i continuava la lliçó. Recordo un professor substitut jove que no s’adormia a classe, sinó al llit. Tenia llogat un apartament al mateix carrer de l’institut, i algun cop van sortir de la classe per anar-lo a buscar a casa seva perquè se’ns havia adormit. Si això sembla mentida, encara ho semblarà més que, un dia de juny de molta calor, un altre professor ens fes anar a buscar-li una cervesa al bar per beure-se-la a classe. Aquest mateix professor, quan fèiem un examen, ens posava música. Recordo que vam sentir el Concert d’Aranjuez interpretat per Miles Davis. Un altre dia, ens va posar l’últim disc de Leonard Cohen. Després de l’examen, vaig demanar-li si em podia gravar el disc en un casset. Al cap d’uns dies, va portar-me no pas un, sinó dos discos gravats. Quaranta anys després, Cohen encara em fa companyia, i no em falla mai. Potser ho idealitzo amb la nostàlgia de la joventut, però tinc molt bon record de les classes magistrals i del respecte que teníem pels professors bons. Podíem anar al bar després de classe amb alguns d’ells, i una nit un amic meu, company de classe, es va enrotllar amb una professora.

Ni l’aventura del meu amic em sembla tan greu com els errors que curs rere curs cometen ara els responsables de les proves de selectivitat. L’any passat hi va haver errors greus a les proves de literatura castellana i disseny. Aquest any, els alumnes de llengua i literatura catalanes s’han trobat dos versos mal transcrits d’un dels poemes més coneguts de la nostra literatura, Desolació, que qualsevol professor de català hauria de saber-se de memòria. Què deuen pensar-ne els alumnes? Errors com aquests només ajuden a convertir encara més el sistema educatiu en un aprenentatge de la hipocresia i la irresponsabilitat.