Un emboscat amb ruc i TikTok

Alta GarrotxaLa creixent comunitat virtual d’en Bernat segueix dia a dia els avenços del seu gran projecte: reformar una masia en runes en un indret remot de l’Alta Garrotxa i aconseguir ser del tot autosuficient. En Bernat, de 39 anys, apareix a la plataforma TikTok amb el nom de @mansiondelagranvida. El seu contingut es va començar a popularitzar gràcies a les aparicions estel·lars del seu burro, en Fino.

A través del principi d’usucapió, en Bernat pretén obtenir una propietat abandonada de la Generalitat i reconstruir una finca en runes. Si després de 20 anys pot demostrar que només se n’ha fet càrrec ell, passarà a ser seva legalment. Assegura que no el preocupa gens que ningú reclami o pretengui comprar el terreny: “Aquí només hi vindria un boig com jo”. La construcció de la casa és només una petita part de tot el que té al cap. “Es tracta de mostrar a la gent, sobretot a les noves generacions, com es vivia antigament, recuperar costums perduts i demostrar que es pot viure fora d’aquesta societat consumista que se’ns ha imposat”. La seva idea és que la casa pugui ser també un refugi per a qui ho necessiti, però sobretot vol animar la gent a emprendre projectes semblants en altres llocs. “Vull convidar gent que vingui a impartir tallers, que això sigui un espai per compartir”. A través del TikTok ja són uns quants els que s’han ofert desinteressadament a ajudar-lo. Creu que a través de voluntariats i sobretot gràcies la seva perseverança, el projecte avançarà més de pressa: “Totes les idees boges que tinc les acabo fent”. 

Una família poc comuna

Des de petit en Bernie (així li diuen els amics) tenia clar que volia tenir aquesta vida: “La meva família eren herbolaris, gent fora del comú, i això m’ha marcat molt”. Amb tan sols 9 anys va fer el seu primer sou venent canyes per a l’hort al seu veí. Més tard, amb 12, va decidir que no volia que el mantinguessin més i anava al mercat a vendre encens, com havia après dels seus pares. Durant l’adolescència un seguit de males decisions el van fer descarrilar, però assegura que en va saber treure experiències positives que l’han portat a ser qui és i a engegar el gran projecte. En diu “mansió de la gran vida”, ja que fa anys es va enamorar d’una casa que anomenava així, i es va prometre aconseguir-la, tot i que adaptada als seus gustos i interessos. 

Aïllat però connectat al TikTok

En Bernat sempre havia pensat que les xarxes no estaven fetes per a ell. A través de TikTok, però, va començar a veure contingut que li interessava i va decidir compartir-hi el seu dia a dia. A més, ha constatat que la seva presència a les xarxes ajuda la gent: “Em va escriure una persona que estava passant un mal moment i em va dir que li encantava el que jo compartia i que li estava despertant ganes de viure”. Els seus seguidors es deleixen per les aventures d’en Fino, el seu burro, que tot sovint desapareix per anar “de marxa” amb els rucs dels veïns. El va adoptar perquè l’ajudés amb les obres i perquè li carregués l’equipatge en les seves travesses, ja que és alpinista, però li sap greu carregar-lo massa i sempre acaba duent ell mateix el que pesa més.

Assegura, però, que amb els mòbils i la tecnologia és un desastre: “Sempre perdo els telèfons i no recordo mai les contrasenyes dels correus”, diu. A part dels vídeos dels seus animals, també comparteix les seves receptes de cuina, d’infusions i d’ungüents naturals. Intentarà reconstruir la casa tal com era abans d’acabar en runes, però assegura que a la cuina és el lloc al qual dedicarà més temps i espai. “Cuinar és la meva gran passió”, diu. La seva exparella, que sovint fa estades llargues al campament, explica que quan torna a la ciutat li diuen que és l’única persona que coneixen que torna de la muntanya més grassoneta que quan en va marxar. “Com que a vegades estar aquí pot ser avorrit, els àpats creen expectació”.

Sota un cobert de plàstics

Fins que les obres no avancin, en Bernat passa les nits en una tenda improvisada amb quatre pals i un plàstic. Assegura que no és una vida gens fàcil, sobretot quan plou i quan fa molt fred, però que el més important és mantenir-se sempre positiu: “Jo li trec ferro a qualsevol assumpte. Tots els problemes són fullaraca”. La soledat, per a ell, és un luxe, però reconeix que no està feta per a tothom. A més, actualment l’acompanyen dos amics que col·laboren en el projecte, tant amb mà d’obra com amb diners per al menjar i els materials. En Bernat havia estat encofrador, cobrant gairebé 4.000 euros al mes, però ho va deixar als 36 anys: “Sempre li deia al meu cap que m’espremés bé, que als 40 em jubilava”. Fa 15 anys que no té compte al banc perquè, al cap i a la fi, el seu objectiu és ser autosuficient. Baixa a la “civilització” el mínim necessari. “La comoditat és un vici, una droga”, assegura. 

Diu que és immune als refredats. Quan comença la primavera penja les sabates i va descalç fins a l’octubre. Si es clava alguna cosa, s’obre la planta del peu amb un ganivet i s’ho extreu. De moment la casa en runes només li serveix de menjador i rebost, i consta de 4 parets i un sostre de canyes. “Si venen les autoritats ja puc dir que hi visc. Algun cop m’han dit que no puc viure sense vidres a les finestres, però els contesto que jo no en necessito, d’això”. 

L’escola de la vida

Tot i que mai s’ha relacionat amb cap corrent ideològic, té una cosa clara: “A mi no m’agrada el sistema i per això no el segueixo, però tampoc el repudio”. La seva “escola de la vida” va ser molt diferent de la dels seus companys de classe, i comprèn que aquesta forma de viure no està feta per a tothom. L’escandalitza veure com cada vegada és més difícil sobreviure: “Abans tothom que volia tenia feina i podies anar fent. Ara els nanos cada cop són més garrepes, van a comprar refrescos i es demanen bizums de 60 cèntims”. Relaciona les depressions i altres trastorns amb el ritme frenètic basat en el consum, i diu que amb els seus vídeos pretén demostrar que “es pot viure i ser feliç amb poc”.