Enric Ansesa: "Les façanes de colors de l'Onyar a Girona es van pintar malgrat les pressions"

GironaFora les muralles de Girona, a tocar de les antigues pedreres, hi ha l’estudi d’un dels grans referents de l’art contemporani català. Enric Ansesa (Girona, 1945) conrea des de fa més de cinc dècades el seu propi llenguatge pictòric, ple de símbols, sobre tots els colors del negre. I continua a plena activitat, sense delegar res de la seva producció, encara que sigui clavar centenars de petites agulles. El seu caòtic i lluminós taller, amb unes vistes magnífiques de la ciutat, és una talaia on es ressegueix des del Canigó fins al Montseny. “Un antibiòtic d’ampli espectre”, com ell mateix el defineix. Però no prou medicina per mantenir el vincle amb la ciutat on va néixer. “Sempre he tingut la voluntat de treballar a Girona, per comoditat i perquè s’hi viu bé –explica–. Però des de fa uns anys estic poc vinculat a Girona per decisió pròpia”.

Crític amb la deriva cultural de la ciutat –“A Girona tot el que interessa és fugir d'estudi, perquè el més important continua sent el continent i no el contingut”, diu–, ha vist en l’obertura de la nova galeria AWL (Airas Wang de Lafée), gestionada pel jove Pepe Baena, la possibilitat d’un cert canvi, una “actualització”. Hi exposa fins a finals de maig, en el primer capítol d’una mostra que també es pot veure en una altra jove galeria de Barcelona: Fuga, dirigida per Maria Costafreda. Dos projectes nous que busquen restituir l’obra sovint poc coneguda i poc valorada de l’autor de la imatge més icònica de Girona: la paleta de colors de les cases de l’Onyar.

Cap placa ho recorda, però Ansesa, amb la col·laboració de Jaume Faixó (1952-1998), va idear la paleta de 39 colors amb noms tan suggestius com el Gris Boira, el Terra d’Escudella i el Cendra d’Església que han fet de Girona una ciutat de postal.

L'olor de resclosit

El diccionari de símbols d’Ansesa, des del punt i la creu, passant pels descosits, les sutures, les agulles, els horitzons i els plecs, fins a la cal·ligrafia inventada que ens remet a l’origen de l’escriptura a Mesopotàmia, no s’entendria sense la Girona franquista on va néixer i que va lluitar per treure de la foscor. “Jo vinc d’una Girona d’olor a resclosit, la Girona en blanc i negre, de dols i funerals, del fonamentalisme religiós dels primers divendres de mes”, reflexiona. En aquest context, en un carrer del Carme on les converses es reproduïen, com el joc del telèfon, resseguint tot l’Onyar, del Barri Vell al Cementiri Vell, Ansesa va viure amb una “pressió terrible” d’adolescent el divorci dels seus pares, que el va conduir a deixar l’institut. “Em va portar a un tancament molt gran, i crec que per això em vaig fer pintor”, assenyala.

L'ADAG i el negre

“El món gironí tenia una escala de valors culturals molt limitats –recorda–. Del món contemporani n'estàvem molt apartats”. Va ser a les acaballes del franquisme i en els primers raigs de la Transició que a Girona van fer eclosió tot d’iniciatives que van conduir el 1976 a la creació de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG), de la qual Ansesa va ser part activa. Un dels primers passos que van fer va ser recuperar el nom de Rambla Llibertat. “Un gran símbol de senyal de canvi”, puntualitza. És durant aquest període que l’obra d’Ansesa va abraçant progressivament cada cop més totes les tonalitats del negre. Avui en dia, un dels seus llenços en té una dotzena de capes per arribar a l’acabat harmònic que vol descobrir. “Les obres no són res més que escàners de les sensacions i pensaments que té cada individu –reflexiona–. Considero el negre com una font d’energia i potència”.

Les façanes del riu

Per a Ansesa, doncs, la seva obra beu de “la Girona en blanc i negre”, però la foscor és una forma de mostrar tots els colors de l’Univers. Potser la mostra més clara d’aquesta intenció és el projecte que va culminar fa quatre dècades amb la transformació de la façana de l’Onyar de Girona. Les casetes van deixar enrere els colors grisos per abraçar una paleta de colors pintada per primer cop al damunt d’una tela de cortina. El que poc saben els gironins és que el que avui en dia s’ha convertit en la postal de la ciutat va ser una decisió molt difícil de dur a terme a mitjans dels anys 80.

“Algun dia s'adonaran que això va arribar i es va fer d’aquella manera perquè va haver-hi una gent que va aguantar tota una allau de pressions que avui en dia no s’aguantarien”, explica. Ansesa i Faixó van ser els encarregats d’escollir la paleta cromàtica per a cadascuna de les 83 finques que es van rehabilitar a través del projecte arquitectònic de Josep Maria Fuses i Joan Maria Viader. Durant setmanes, l’artista recorda que cada dia a les set del matí baixava a l’Onyar per supervisar que els pintors de les façanes posessin primer una capa de resina per aconseguir que els colors es mantinguessin més temps, ja que preferien anar més ràpid i optar directament per la paleta escollida i saltar-se aquest pas.

La internacionalització

Ara, amb l’entrada ben activa a la dècada dels 80 anys, Ansesa explica que viu una “fase de fixar la internacionalització total” de la seva obra abans de la mort. “Tot el que té importància en l’art és el mercat”, assegura, i per això creu que és “important” estar-hi a sobre, tal com cada matí es llevava d’hora fa 41 anys perquè les façanes de l’Onyar perduressin fins avui. Però malgrat els colors del riu, ell avui continua pintant de negre.