Escriptura zombi

Des d’ara, aquesta columna passarà de ser setmanal a sortir cada dues setmanes. No cal dir que em sap molt de greu després de més d’una dècada de periodicitat constant, però què hi vols fer.

Aquesta disminució coincideix amb uns temps especialment interessants per a l’escriptura, i no només la periodística. Fa uns dies, Antoni Batista, el Defensor del Lector de l’ARA, escrivia que “el periodisme literari ha de ser una de les aportacions específiques que sostindran les edicions en paper” en uns moments que “la IA comença a ser una articulista habitual.” Em sembla, però, que el problema és molt més profund. La IA planteja un repte: si no podem distingir l’autoria humana de la d’un robot, per què no preferir la màquina, que ens ho fa amb més agilitat i sense esforç? Què entenem exactament per creació?

Són preguntes que no haurien de venir-nos de nou, perquè ja fa dècades que anem rebaixant el valor de la creació humana, és a dir de l’humanisme. Per posar només un exemple, l’escàndol per la banalització dels premis literaris és una reacció semblant al sentiment d’estafa que tenim quan ens adonem que una cançó o una pintura l’ha fet la intel·ligència artificial. Fa temps que convivim amb l’escriptura zombi. Estem més que acostumats a premiar la impostura, però encara ens molesta.

Coneixent una mica els humans, no veig clar que ens estimem més dominar la tecnologia que ser dominats per ella. La pregunta sempre és la mateixa: qui mana, aquí? Els catalans tenim una experiència llarga i constant amb la tensió entre comoditat i llibertat, i experimentem en carn pròpia que, de les dues tendències, la que ens humanitza no és precisament la comoditat. Sabem íntimament que només la creació garanteix la veritat, perquè la veritat és una cosa viva, com ho és la llibertat. Només la creació va un pas més endavant de la veritat de les màquines, i la creació, com tots els parts o les gènesis, és incòmoda. 

Fa l’efecte que el que ens ve serà incòmode, poc o molt com sempre. Aquesta és la gràcia. De quina manera la creació haurà de ser més audaç, més avançada, més creativa perquè els humans ens puguem distingir de les màquines? No n’hi haurà prou amb un certificat com els dels productes ecològics, que no serà fiable. De quina manera podrà l’escriptura, aquesta mateixa escriptura que ara mateix esteu llegint, fer-se diferent de – millorar– la del robot? No serà fàcil i no estarà deslligat de la lluita política. Mai ho ha estat. Es pot, realment, col·laborar amb la màquina? De veritat que no ho tinc clar. Ens retrobem d'aquí quinze dies.