Els gironins recuperen el bany a les platges del Ter

Salt / BescanóPer primer cop en un segle, els parisencs poden tornar-se a banyar al Sena. La capital francesa va aprofitar els Jocs Olímpics de l'any passat per canviar la relació dels veïns amb el seu riu. La postindustrialització, sumada a un control més gran dels abocaments amb la instal·lació de depuradores amb millor tecnologia i al redescobriment del medi natural més proper d'ençà de la pandèmia han donat una nova vida als rius europeus. Només cal veure que a Berna el riu és una autopista de persones on deixar-se anar i sortir a la gran zona de piscines de la capital suïssa. També passa, en un grau més baix, a la zona urbana de Girona, on d'ençà del Gloria i el coronavirus la relació amb el Ter ha canviat per complet.

Si bé el riu s'havia convertit des dels anys 70 i 80 en un espai deixat i contaminat del qual fugir, els sediments del 2020 del temporal van crear un conjunt de noves platges i codolars que feia dècades que no es veien. Els confinaments municipals van ser el segon ingredient que va portar la població a descobrir una relació amb el Ter oblidada des dels anys 60, quan van créixer els abocaments d'aigües fecals i de purins abans de la proliferació de les depuradores. Des de la pandèmia, després d'anys de recuperació d'un hàbitat que forma part de la Xarxa Natura 2000, les visites no han parat d'augmentar i s'han expandit riu amunt des de Girona, tal com constata a l'ARA Teia Puigvert i Picart, directora del Consorci del Ter. Ja no només a Salt i Bescanó, els espais més freqüentats, sinó també fins al pantà del Pasteral, per Bonmatí, Anglès i la Cellera de Ter. "La qualitat de l'aigua és bona perquè els embassaments fan de filtre", afegeix.

Per llei, banyar-se als rius de Catalunya no està prohibit, excepte en zones d'alta muntanya i alguns parcs naturals. Ara bé, a diferència del cas de París, tothom que decideix entrar al Ter ho fa sota la seva responsabilitat i assumint que és perillós perquè no hi ha vigilància. Al conjunt del recorregut només hi ha dues zones habilitades per al bany al pantà de Sau, recorda Puigvert, que tot seguit enumera tots els riscos associats (vegeu el complement). L'increment de visitants, sumat a l'augment de les deixalles, l'ús d'altaveus i els gossos deslligats, han portat el Consorci del Ter a posar en marxa una nova regulació dels usos de la llera del riu. El nou pla, actualment en fase d'exposició pública, regula els accessos amb cotxe, controla aforaments i té com a novetat la implantació d'un cos d'agents amb capacitat punitiva per controlar els visitants davant de les accions incíviques. "El riu no és una platja –alerta Puigvert–. Sabem que la gent ha arribat per quedar-se i és positiu que redescobreixin el medi natural a prop de casa, però també l'han de respectar".

Altaveus i hamaques

Els crits de la mainada xipollejant a l'aigua es barregen amb el reggaeton que surt de diferents altaveus. Som a la llera del Ter a tocar del Pla dels Socs, a Salt, un dels espais més freqüentats pels veïns els caps de setmana. Hamaques lligades als arbres, grans neveres, cadires, taules i també mantes a terra. És el pla perfecte de diumenge per a la família de la María Lucía, instal·lada en una platja de terra que a Google surt batejada com "la platja dels hondurenys". "És el més fàcil per fugir de la calor, i més amb els nens", assegura amb un nadó en braços a tocar de l'aigua. La barreja de cultures és una constant al Pla dels Socs, però el que destaca sobretot en cap de setmana és la intergeneracionalitat. Famílies completes gaudint d'un refugi climàtic a tocar de casa, on poden arribar a peu, en bicicleta o patinet.

La multitud recorda imatges de fa poc menys d'un segle, malgrat els problemes constants d'incivisme que denuncien des del Consorci del Ter. Anna Hugas, nascuda el 1940 al carrer del Carme, recorda amb gran estima quan als estius anaven a la zona de la Devesa, al "merendero" del Pont de la Barca, a fer-hi una arrossada "amb els troncs que trobaven per la zona". O quan agafava el trenet fins al baixador de Campdorà, avui en dia ja desaparegut, per fer la berenada a la Font Picant del Congost –on ja no raja aigua–, i allà només els més atrevits es llançaven a l'aigua. I els dies que pujaven a banyar-se fins a les Tres Roques de l'Onyar, on avui en dia hi ha la passera que comunica Vila Roja amb la Creueta. "Era tan divertit! Abans la gent s'ho passava bé amb poca cosa, ara tot és amb diners. Després van començar els cotxes i la fal·lera d'anar cap a la platja i això es va perdre –rememora–. També durant molt de temps el riu estava molt descuidat".

Cartells de perill

Molts d'aquests espais habilitats per a l'oci han desaparegut, mentre que se n'han creat de nous. Un dels més freqüentats és de la Pilastra, a la frontera entre Salt i Bescanó, on hi ha també el parc d'aigües braves per fer piragüisme. Just abans dels ràpids hi ha una gran zona tranquil·la amb molta ombra que s'ha convertit en una de les àrees de més interès per als visitants. Ja abans de la pandèmia, el 2019, va decidir-se restringir-hi l'accés rodat amb cotxe. Ara és possible arribar-hi a peu o amb bicicleta, ja que hi passa la Via Verda. És un dels punts on els informadors ambientals de la Fundació Emys tenen més feina. Des de fa quatre anys un dispositiu de la Generalitat, amb un conveni amb la Diputació de Girona que gestiona aquesta entitat de Riudarenes sense ànim de lucre, vetlla per diferents zones d'aigua zona que s'han popularitzat. A la pràctica està gestionat per aquesta entitat sense ànim de lucre. "La seva tasca és sobretot de sensibilització", detalla Laia Carbonell, cap d'àrea d'ús públic de la fundació.

Dues parelles pentinen durant el dia la zona de Salt i Bescanó, mentre que dues més se centren en Bonmatí, la Cellera de Ter i Anglès. Dins d'un cotxe, acompanyats d'altaveus, demanen que se silenciï la música –"ja que bona part del curs del riu Ter està protegit"–, que es reculli la brossa i també, en alguns casos, que s'apaguin focs encesos per a barbacoes. "El que demanem és que es faci un ús respectuós del riu –detalla Carbonell–. Col·lectius d'altres cultures s'acosten de forma diferent al riu i cal molta pedagogia". Però des del Consorci del Ter s'ha decidit que, després de quatre anys de sensibilització, cal fer un pas més enllà i crear un cos de guardes que puguin interposar multes per crear efecte dissuasiu en diferents punts. El nou pla d'usos ha de ser la primera pedra per a una regulació més gran. Però en cap cas està sobre la taula, a diferència dels pantans, crear zones de bany vigilades.

I habilitar espai vigilats?

Per a Anna Ribas, catedràtica del departament de geografia de la Universitat de Girona, regular els espais de bany al Ter a la zona urbana de Girona seria la millor solució als problemes associats d'ençà de la pandèmia. En aquest sentit, invoca la normativa europea marc de l'aigua del 2000, que incentiva l'ús humà d'aquests espais. Però, a la pràctica, pocs ajuntaments ho veuen viable per la responsabilitat que comportaria. Mentre que no hi ha dubtes a les platges de la Costa Brava, amb gran presència de turisme estranger, els petits municipis al voltant del Ter des del Pasteral consideren que representaria un problema afegit de costos de vigilància. Molts, de fet, ja tenen una piscina municipal.

En el cas de Salt, la zona de les hortes representa un 50% del municipi. Ho recorda Jordi Viñas, alcalde del municipi per ERC. Treu pit de la feina feta des dels anys 80, quan "les hortes van convertir-se en un abocador", i de la recuperació de vies i caminets tant per anar a peu com en bici. Però limita a la "sensibilització", el "control" i les "multes" la regulació dels usos a la llera. De fet, detalla que acaben d'incorporar un dron per facilitar la tasca dels municipals. No està en cap cas sobre la taula habilitar una zona de bany al Pla dels Socs, on una plataforma de fusta recorda l'antic pas de barca que hi havia cap a Sant Gregori. De fet, a cada platja hi ha un cartell que recorda el perill que pot representar banyar-se al riu i que no hi ha vigilància.

Les papereres plenes a vessar són l'estampa més habitual que deixen els banyistes després d'un cap de setmana d'ús intensiu. El Consorci del Ter detalla que només netejar la zona de Salt i Bescanó costa 8.000 euros l'any, tenint en compte que tant Salt com Bescanó tenen contractes de manteniment de les instal·lacions paral·lels. A parer seu, en la línia de la Fundació Emys, caldria retirar qualsevol contenidor perquè tothom s'emportés la brossa a casa. "Ha augmentat la sobrefreqüentació i el conflicte entre usuaris", detalla Puigvert. Perquè si abans es feia un ús puntual del riu per al bany, ara hi van grups que s'hi instal·len bona part de les hores del dia. Però hi ha un convenciment que aquesta tendència ha arribat per quedar-se i estendre's i que el que cal és, sobretot, una regulació.