Koko DC: "Les meves mares sempre em pregunten: en quin continent ets?"

GironaTé més de tres milions de seguidors a YouTube i mig milió a Instagram. Ja fa una dècada que va començar a pujar vídeos còmics després de fer una col·laboració sobre futbol amb un dels seus amics de l’ànima a Girona, el també youtuber Robert PG. Si teniu més de 35 anys i us l’heu trobat pel carrer segurament no el reconeixereu. Però si es planta al pati d’un institut no es podrà escapar de les fotos que li demanaran –ho puc ben certificar–. És Koko Dembélé Coulibaly, més conegut a xarxes com a Koko DC i, tot i que va néixer a Amer el 1994 –“el poble de Puigdemont”, com detalla ell amb un ampli somriure–, es considera un gironí de cap a peus. Des dels quatre anys va créixer al barri de Can Gibert del Pla amb els seus vuit germans de dues mares diferents i un pare que anava i tornava de Mali. Va estudiar a Maristes Girona, el van fitxar per jugar a futbol a Germans Sàbat, li encanta córrer per la Devesa i si hi ha un lloc on el trobareu de festa és a la zona de la plaça Independència.

Tot i que el seu univers professional viu a Madrid, assegura que mai li ha passat pel cap marxar. Ara està a punt d’acabar els estudis d’interpretació. “Sempre he volgut ser actor i ara vull dedicar-m’hi, també a fer monòlegs”, diu, després d’haver-se estrenat ja en algunes de les nits a la Fonda d’El Foment. Aquest és el món petit d’un influencer enamorat de Girona, dedicat a fer sàtira del futbol i que ens fa una crida a visitar més sovint les nostres mares i dir-los que les estimem. Ell ho reivindica per partida doble: en té dues, nascudes a Mali, com el seu pare, i que han criat vuit germans que es relacionen en català entre ells. “Jo penso i somio en català”, reivindica.

'CanGi'

Tot i que actualment viu a la zona dels Químics, Koko DC se sent encara molt del barri que el va veure créixer, “on passava de tot” i “no hi havia horaris”: Can Gibert del Pla. Situat entre el riu Güell i el barri de Santa Eugènia, es tracta d’una barriada humil on conviuen 79 cultures diferents i els edificis són sobretot d'habitatge protegit. Però estan envoltats d’espais verds, equipaments públics i amb un teixit associatiu molt fecund. “Eto’o va venir al casal del barri! Encara tinc la foto que ens vam fer!”, recorda, com també una nit en què es van endur un bon ensurt tornant del parc quan tenia uns deu anys i es van trobar un home amb armilla antibales i una metralleta. “Vam cridar i vinga a córrer cap a casa”, explica.

A “Cangi’”, com en diuen bona part dels habitants del barri, hi viu encara una de les seves mares. És també des d’on va començar a fer els primers diners amb YouTube fa deu anys. “Abans de marxar a Londres, vaig fer un vídeo amb Robert PG sobre la FIFA que va fer un boom espectacular: va obtenir mig milió de visites, que llavors era com sumar ara 6 o 10 milions –relata–. La gent no feia més que dir-li a Robert PG que tornés a portar aquell amic”. Passat l’estiu, en tornar, van gravar un segon vídeo que de seguida va arribar al milió. La pregunta dels seguidors es va convertir en insistent: quan s'obriria Koko DC un compte a YouTube?

Maristes Girona

“El 4 d’octubre vam crear el canal i l’expectativa era d’aconseguir uns 25.000 seguidors, fins i tot alguns amics n'havien aventurat 50.000. Però és que en 24 hores vaig sumar 124.000 seguidors!”, detalla amb precisió Koko DC sobre els primers passos a les xarxes socials. Què agradava i encara agrada dels seus vídeos? “Diuen que l’espontaneïtat, la naturalitat i la humanitat –explica–. Jo em sorprenc per tot, però no en soc conscient”. Al seu parer, fa davant de la càmera “el mateix que feia a classe”. Ho diu en referència al col·legi Maristes Girona, on va estudiar. “És el lloc on m’ho he passat més bé tota la vida”, tot i que matisa que potser els seus professors no s’ho van passar tan bé. Malgrat això, assegura que els recorda “amb molta estima”.

Germans Sàbat

Va ser al camp de futbol de terra dels Maristes on Koko DC va començar a despuntar en aquest esport. No només ell, tots els seus companys. “Crec que hem estat la millor generació que hi ha passat. Érem molt bons”, recorda. Va ser així com de seguida el van fitxar per jugar amb el Germans Sàbat: “L’època en què més he après i més m’ha marcat, perquè és la pitjor època pel que fa a les lesions”. El seu estil, però, continua sent inconfusible: Ibai Llanos el va reconèixer quan va xutar, amb la cara coberta, en un vídeo de la Kings League.

La Devesa

La carrera com a futbolista, en la qual en pocs anys van guanyar “més de dues lligues”, es va estroncar per les lesions. Ara, quan no està viatjant, el podeu trobar corrent per la Devesa. És dels pocs llocs on s’ubica. Admet que el seu gran assumpte pendent és la geografia. “Jo viatjo moltíssim, però no sé on vaig”, diu mentre explica rient una anècdota en què es va preparar per a un vol de llarga distància quan el viatge era a Londres. “Avui dia, quan truca la meva mare sempre em pregunta: en quin continent estàs?”, diu amb sorna sobre l’agenda complicada que té. Actualment li gestionen el calendari dues agències, una com a creador de contingut i una altra com a actor, ja que fa anuncis i també els primers passos en sèries. És el camí que vol conrear més de cara al futur, mantenint la base d’operacions a Girona. Primer, amb un monòleg d’una hora i mitja que es diu Monòleg i que frisa per mostrar. Parla de les pors i de com ens hi enfrontem. També la por de fer un salt i ser més que un creador de contingut.