Un estudi genètic demostra que la ‘superàvia catalana’ tenia una microbiota pròpia d'un infant

GironaMaria Branyas, que va morir ara farà un any amb 117 anys a la residència d'Olot on vivia des de feia dues dècades, sent aleshores la persona més longeva del món, va tenir la fortuna d'heretar un genoma privilegiat que, segons els investigadors, feia que les seves cèl·lules "se sentissin" i "es comportessin" com cèl·lules més joves, amb una edat biològica d'uns disset anys menys. Tenia, a més, una microbiota pròpia d'una criatura. Així es desprèn de l'estudi que ha liderat Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i màxima autoritat mundial en epigenètica i en estudi de l'envelliment i del càncer. Hi han participat nombrosos equips de recerca de gran prestigi internacional, la gran majoria catalans, i és la investigació més exhaustiva i completa que s'ha fet mai a una persona supercentenària (les que viuen més de 100 anys). Els resultats, als quals ha accedit l'ARA en primícia, són reveladors.

"Estudieu-me", deia a l'equip d'Esteller la supercentenària Maria Branyas, convençuda que l'anàlisi dels seus gens i altres paràmetres del seu organisme, com els teixits i la microbiota intestinal, podria aportar dades molt valuoses per als científics per ajudar a explicar els mecanismes de l'envelliment, les malalties associades a l'edat i, molt especialment, per revelar el secret de per què va arribar als 117 anys en bon estat de salut. Al final de la seva vida tan sols va patir sordesa i dolor articular i la seva lucidesa va patir una davallada només en els darrers mesos.

Cèl·lules que "se sentien" més joves

A través de l'estudi multiòmic exhaustiu fet a Maria Branyas (dels seus paisatges genòmic, transcriptòmic, metabolòmic, proteòmic, microbiòmic i epigenòmic en diferents teixits), identificant i analitzant variants genètiques rares a través de la seqüenciació completa del genoma, els investigadors han trobat l'explicació de la seva gran capacitat de reparació genètica i per evitar mutacions que podrien derivar en càncer, o del seu excepcional perfil lipídic a la sang, amb nivells de colesterol bo (HDL) molt elevats i de colesterol dolent (LDL) molt baixos.

"El que hem trobat és un dels metabolismes lipídics més eficients reportats fins ara, un tret que s’ha relacionat amb una longevitat prolongada i l’absència de demència", explica el coordinador de l'estudi, Manel Esteller. A més, Maria Branyas no tenia excés de sucre a la sang, fet que evitava el risc de diabetis o obesitat. Els investigadors han observat també, en les mostres extretes en vida de Maria Branyas, sobrerepresentació en els gens de les funcions com el control d’infeccions, la regulació autoimmune i possiblement la vigilància contra el càncer, i en gens relacionats amb la neuroprotecció, contribuents de la preservació de la funció cognitiva en edats extremadament avançades. Maria Branyas presentava també baixes concentracions de glicoproteïnes A i B, cosa que indica un perfil inflamatori saludable que evita la presència de malalties inflamatòries sistèmiques.

El que ha deixat clar l'estudi és que en el cas de Maria Branyas no hi va haver un únic procés biològic determinat per una sola variant genètica rara associada a l’envelliment saludable i la longevitat, sinó "una combinació de variants rares en múltiples gens i vies (sistema immune, cardioprotecció, activitat cerebral i metabolisme mitocondrial) que probablement van actuar conjuntament per promoure la seva extraordinària longevitat".

Una microbiota més pròpia d'un infant

Una de les troballes més impactants ha estat en la microbiota intestinal de Maria Branyas, que era "més pròpia d'un infant que d'una dona de més de cent anys", segons explica Xavier Aldeguer, coordinador de l'àrea de recerca de digestiu i microbiota de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Ell i el seu equip es van encarregar de l'anàlisi de les mostres de femta de Maria Branyas, que Aldeguer va anar a recollir personalment a la residència d'Olot un mesos abans que morís. "Hi hem descobert una gran quantitat de bifidobacteris i d'una gran diversitat, i això és indicatiu d'una microbiota sana", explica Aldeguer. L'estudi apunta que aquesta característica va lligada a un control de la inflamació, a la cognició i a la salut òssia i muscular. 

Aldeguer destaca, com es recull també en l'estudi, que en els seus 20 anys de vida a la residència d'Olot Maria Branyas va seguir una dieta mediterrània que incloïa tres iogurts al dia, i està convençut que això va ajudar a mantenir sana la seva població de bacteris intestinals. L'investigador de l'IDIBGI, que es mostra molt orgullós d'haver participat en aquest estudi "únic" sobre una persona supercentenària, creu que caldria analitzar nous casos de persones longeves per comprovar si el perfil de la microbiota de Maria Branyas es repeteix. Si els estudis ho avalessin, es podrien "elaborar uns tipus de patrons prebiòtics que s'associessin a la longevitat".

També Manel Esteller apunta que l'estudi aporta un coneixement molt valuós per a la investigació de la longevitat, i obre vies a la creació de fàmacs per endarrerir el deteriorment causat per l'edat o per afavorir la longevitat. 

Per a Esteller, però, una de les grans novetats que aporta l'estudi és que per primera vegada es pot afirmar que l'edat no va sempre associada a la malaltia. Mitjançant l'eina coneguda com a "rellotges epigenètics" (que calculen l'edat biològica d'un teixit o mostra), els investigadors han pogut constatar que Maria Branyas "presentava una edat biològica molt més jove que la seva edat cronològica en els tres teixits analitzats", i asseguren que les dades suggereixen que una de les raons per les quals la dona va assolir una edat rècord és que les seves cèl·lules "se sentien" o "es comportaven" com cèl·lules més joves, amb una edat biològica pròpia d'un centenari. "Aquest estudi reforça la idea que l'envelliment i la malaltia poden, sota determinades condicions, desvincular-se, desafiant la percepció comuna que estan inextricablement lligats", explica Esteller.

Tant Esteller com Aldeguer destaquen l'interès d'haver pogut estudiar una persona supercentenària amb les característiques de Maria Branyas: amb bona salut, lucidesa mental i totalment disposada que l'estudiessin. "Teníem aquesta oportunitat a Catalunya i no podíem deixar-la passar", coincideixen els investigadors. 

Dieta mediterrània, sense fumar ni beure

Branyas va patir covid el 2020, però de manera asimptomàtica i sense dolor. Mai no havia fumat, ni bevia alcohol ni feia cap dieta especial. Va tenir una vida social activa fins a l'últim moment i estava convençuda que la seva genètica li havia permès viure tants anys amb bona salut. La seva filla, però, apuntava que també hi va ajudar la seva capacitat d'adaptació als contratemps, com la mort dels pares, del marit i d'un fill de 80 anys, i de moltes persones del seu cercle d'amistats que anava perdent quan s'acostaven als 80-90 anys. A diferència del que s'acostuma a pensar, la seva estada a la residència no va accelerar la seva decadència, sinó que li va anar bé per mantenir el contacte amb altres persones, una vida ordenada i una alimentació molt equilibrada, amb tres iogurts diaris.

A l'estudi hi han participat, entre d'altres, l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, l'IDIBGI, el BarcelonaBeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, el High Content Genomics and Bioinformatics de l'Institut de Rercerca Germans Trias i Pujol, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, el Los Angeles Gerontology Research Group dels Estats units i desenes d'altres centres d'investigació d'arreu del món.