El mestre de pintors a qui Girona dedica vuit exposicions simultànies

GironaVa arribar a Girona en plena Transició, quan les cases avui en dia pintoresques al costat de l’Onyar eren grises i “l’abocador” de la ciutat. Ara, la ciutat que el va acollir acaba de brindar-li la proposta expositiva més extensa que s’ha realitzat mai al municipi: vuit equipaments culturals mostren més de 600 obres seves, dividides per temàtiques. Vicenç Huedo (Socuéllamos, Ciudad Real, 1955) és més que pintor: també mestre de pintors. De formació autodidacta, i amb el nervi del dibuix des de ben petit, ha estat professor del Centre Cultural La Mercè durant 35 anys. “Girona m’ha tornat molt més del que li he donat –explica entusiasmat sobre el cicle expositiu–. És un luxe en vida sentir-se reconegut i estimat. Després d’això no crec que passi res: és un aliment per a la memòria i jo seguiré fent la meva amb la tranquil·litat de veure recompensat el treball fet”.

Perfeccionista de mena –en són una mostra els pinzells ordenats i penjats a l’estudi–, la pintura és la seva “litúrgia”. “Cada dia necessito fer un dibuix de com a mínim una hora”, relata ara que ja està jubilat. Són, en la majoria, obres petites: “La mida està vinculada a l’espectacle. A mi no m’interessa, vull una obra propera, que pugui estar a casa teva. També és la part subliminar de la meva obra i ideologia”. Tot aquest univers de retalls, des dels esbossos des de la finestra de casa als paisatges urbans i rurals, es pot contemplar a la Casa de Cultura, la Fundació Fita, Fundació Valvi, La Mercè, la Casa Masó, la delegació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Museu d’Art i el Museu d’Història de Girona.

Les cases de l’Onyar

El recorregut que feia cada dia del barri de la Devesa, on encara viu i hi té l’estudi, fins a la feina a La Mercè va dur-lo a crear una de les sèries de pintura convertides en habituals de molts menjadors gironins i que han contribuït a la construcció de l’imaginari del “Girona m’enamora”. Versions figuratives però alhora inventades de les cases de colors de l’Onyar, després de la completa restauració als anys 80 de la mà de la paleta de colors ideada pels artistes Enric Ansesa i Jaume Faixó. “Cada dia travessava els ponts i de tant mirar m’enamoro de la imatge –rememora Huedo sobre les pintures que es poden veure a la Casa Masó–. Al principi feia una foto i copiava el que hi havia. Però després descobreixo que si les desordeno és la síntesi emocional d’una idea, perquè no és real, i llavors em començo a inventar les cases”.

Obra popular

Justament el títol del llibre editat amb el conjunt de la seva obra arran de l’exposició en vuit espais és (Res) és veritat, una manera d’explicar com Huedo aborda la pintura. Tant els paisatges manxecs que el van veure néixer, com de l’Empordà adoptiu –passa els estius a Portbou–, o les passejades per les Ribes del Ter a Girona. “Tot és inventat –detalla–. No em poso mai a pintar davant d’un paisatge. Com un neandertal veia un animal i el pintava a la cova. La litúrgia és la mateixa”. Però alhora el títol de la mostra evoca certa “provocació” al tipus d’obra que ha fet tota la vida: un art molt proper, popular. Una “picada d’ullet” a una realitat políticosocial, en què “tot és una qüestió econòmica”.

La Devesa

Però si abans Huedo mirava un paisatge i hi veia la "part heroica", ara assegura que es queda amb la "part petita, el bri d'herba, el que passa desapercebut". Són aquestes "coses petites i insignificants" les que es poden contemplar a la Fundació Valvi fins a aquest dissabte. I que ha motivat sobretot la vida al voltant del seu barri, a la Devesa. Situat a tocar del centre i construït entre els 9 i l'esclat de la bombolla immobiliària, és una zona residencial que per al pintor té "els carrers més humans de Girona". El seu estudi és un espai humil, com ell mateix es defineix, despoblat des de fa un mes de gairebé tota obra per la retrospectiva que es fa a Girona. Però és un espai que habita dia a dia: "Soc molt pencaire, ve d'herència paterna. Si no tinc inspiració vinc a ordenar". A l'altra banda del carrer hi ha casa seva, testimoni des de la finestra de tota la transformació que va viure el barri: de ser camps a un nou eixample ple de zones verdes. "Allà on vaig sempre dibuixo la finestra com un quadre", recalca sobre els esbossos d'arquitectura que es poden veure al COAC Girona.

La Manxa i La Mercè

Potser el paisatge de postal de Girona és el més conegut de l’ombra de Huedo, però justament l’exposició brinda l’oportunitat de conèixer una altra dimensió inventada: la dels paisatges naturals, també del voltant de Socuéllamos. És de la vida que va deixar enrere quan era un “jove bohemi i salvatge”, que no encaixava amb un “pare falangista del morro fort”. Ara hi torna cada setembre, i hi manté un estudi des d’on replica els estudis mesetaris. Va ser ja de nen quan va començar a dibuixar, però de seguida va veure que estudiar Belles Arts a València no anava amb ell. Gràcies a Sebastià Parra va descobrir Girona, i com a mestre a La Mercè va crear el seu propi llenguatge per ensenyar. Sempre de forma lúdica. “No és el mateix imposar-te tu unes normes que imposar-les tu”, reflexiona. Ara, el cicle expositiu justament busca ser un homenatge a un mestre. “El meu objectiu no és vendre, sinó pintar i passar-m’ho bé”, conclou.