São PauloUn creixement econòmic baix amb un escenari d’inflació sostenible. El fantasma de l’estagflació plana sobre el Brasil. Tècnicament, el país està en recessió després de dues baixades del PIB: un 0,2% i un 0,6% en els dos primers trimestres. Aquesta setmana el Banc Central reduïa les previsions de creixement del 2014 d’un 1,6% a un 0,7%, empès pels mals resultats de la indústria (una retracció de l’1,6%) i el fre de les inversions (un 6,5% menys que el 2013). Aquest seria el pitjor resultat del PIB brasiler dels últims cinc anys. El mercat financer és més pessimista i hi ha estudis que apunten a una expansió del 0,29%.
Fa quatre anys, Lula da Silva s’acomiadava amb un augment del 7,5% del PIB, que escenificava la fortalesa de la recuperació d’un dels BRICS [economies emergents] que més bé va driblar la crisi financera del 2008. La mitjana de creixement en l’últim mandat de Lula es va establir en un 4,5% anual, i ara l’actual presidenta i candidata a la reelecció, Dilma Rousseff, s’haurà de conformar amb el 2%. El Brasil ha perdut embranzida i, per al 2015, el Banc Central parla d’una expansió de l’1,2% (exactament un 1,01%, segons el mercat).
Rousseff tampoc no se’n surt amb la inflació, que es preveu que tanqui l’any en un 6,3%, enfront del 5,91% del 2013. L’augment dels preus ha impedit una baixada dels tipus d’interès oficial: eren d’un 10,75% a l’inici del mandat i van arribar a un mínim del 7,25% l’octubre del 2012, però des del març s’han situat a l’11%. El regulador brasiler preveu que es mantingui l’escenari de l’11% en el bienni 2015-2016, tenint en compte que les projeccions d’inflació (5,8% el 2015 i 5% el 2016) superen la meta del 4,5% establerta per tancar el 2016.
Per incentivar la indústria i evitar que es desboqués la inflació, el govern del Partit dels Treballadors (PT) ha utilitzat l’estatal Petrobras per congelar el preu de la gasolina i també s’ha posposat l’augment de l’electricitat. Sense aquestes mesures, els analistes consideren que la inflació anual arribaria a un 7,5%. En els serveis en què el govern no ha intervingut, els preus s’han enlairat més d’un 9% en l’últim any.
La tarifa elèctrica
La crisi de les distribuïdores elèctriques ha fet arxivar els acords d’augmentar esglaonadament el preu de l’energia en cinc anys. El 2015 hi haurà una pujada que, segons els especialistes, pot arribar al 20%. Un cop hagin passat les eleccions, si Rousseff és reelegida, podria anunciar ja els reajustaments dels combustibles. Si perd, seria el nou executiu qui ho hauria de fer quan prengui possessió l’1 de gener.
Els equips econòmics de la candidata ecosocialista, Marina Silva, i del de centredreta, Aécio Neves, aposten per una política fiscal i monetària ortodoxa. Si guanya l’oposició, a curt termini, hi hauria un augment significatiu dels tipus d’interès per frenar la inflació.
El mercat financer demana, dia sí dia també, reformes estructurals per recuperar la confiança dels inversors i de l’empresariat. Un dels efectes dels desequilibris i de la fragilitat conjuntural brasilera és la pèrdua de competitivitat: el país ha caigut fins a la 57a posició del rànquing mundial. Els indicadors econòmics i el perill d’estagflació mostren que el model de creixement presenta símptomes d’esgotament. L’anunci de Rousseff que el ministre d’Hisenda no seguirà és interpretat com l’inici d’un gir econòmic.
Enmig del mal humor dels mercats financers, que han mostrat insatisfacció cada cop que una enquesta pronostica el triomf de Rousseff, sobresurt una dada positiva: l’índex d’atur, que a l’agost va registrar un 5%, el mínim històric en aquest mes. El Brasil creix poc, la inflació castiga, però hi ha una situació de plena ocupació.