"Per què el foc es va menjar la mare?"

BarcelonaEl fotògraf Fadi A Thabet va captar una imatge que per si sola diu moltes coses: l’afany d’un exèrcit per destruir una infància, i la resistència d’una nena, l'Amira, que va sortir corrents de casa seva, perquè hi queien les bombes, amb una única cosa a les mans: els seus llibres de text, el seu futur. La història de l'Amira la recull Un crit pels infants de Gaza. Veus, imatges i testimonis del genocidi (Ara Llibres), coordinat i amb pròleg de Txell Feixas i Cristina Mas, que ahir es va llegir al Teatre Lliure. El llibre porta les veus de persones que des de la mateixa Gaza, però també des de fora, parlen d’aquesta infància sota les bombes i del fet que l’exèrcit d’Israel ha esborrat el futur d'unes 20.000 criatures i adolescents. Amb aquesta lectura, dirigida per Alícia Gorina, el Lliure se sumava a una acció solidària que forma part de la campanya Actua x Palestina.

En un escenari fosc, amb tot de cadires d’infants buides, que podrien formar part de qualsevol escola, autors i actors, com Marwa Ajandouz, Moha Amazian, Jordi Armadans, Pere Arquillué, Joan Carreras, David Fernàndez, Cristina Genebat, Julio Manrique, Marta Marco, Cristina Mas i Nora Navas, van llegir fragments del llibre davant un públic que païa en complet silenci una cosa tan inhumana com la destrucció d'una infància. Era impossible no viatjar a Gaza escoltant els supervivents explicar com ho van perdent tot. Si hi havia indignació entre part del públic abans d’entrar per un crim retransmès en directe sense cap condemna internacional prou contundent per parar-lo, després hi havia una certa tristesa, però també un missatge clar: la necessitat, tal com es va llegir a l’obra, d'una solidaritat activa i una inquietud, ¿on són ara, què els deu haver passat a l'Amira, a l'Ahmad al-Farra, a la Najwa, a la Sonia Elemare i a tants altres?

L'angoixa d'Ahmad al-Farra, cap de pediatria i maternitat de l’Hospital Nasser, al sud de Gaza, es va traslladar al públic ahir al Lliure. A aquest pediatre, els records de tots els nens i nenes l’acompanyaran tota la vida. En les seves paraules, hi ha molta frustració per haver vist morir molts infants per manca de coses tan bàsiques com la llet en pols o per no haver pogut salvar una criatura amb el cap ple de metralla davant les súpliques d'una mare que havia perdut tota la família. "Voldria no haver vist mai els crits d’un nen de quatre anys que deia «La mare es va cremar. Per què el foc es va menjar la mama?»", escriu el pediatre.

"Els soldats van desfer tots els meus somnis"

La Najwa i la Sonia Elemare són mare i filla i van escriure en una llibreta tot el que veien en plena ofensiva de Gaza. Amb molt pocs recursos, van fer fotografies de tot el que havien plasmat a la llibreta perquè pogués sentir-se fora de Gaza. "Els soldats van desfer tots els meus somnis i tota la meva il·lusió per estudiar i per viure. Em van cremar la roba, els records, les joguines i tot el que era bonic a la meva vida", va escriure la Sonia. La seva mare escrivia també sobre el seu desesper: "Cada dia em preguntava quan ens arribaria l’hora, qui moriria abans i qui sobreviuria".

Dimarts es van poder sentir moltes de les terribles experiències dels infants: una criatura davant el cadàver de la seva mare dient-li a cau d’orella que es despertés o un nen caminant d'esma buscant el seu pare mort. Elisabeth i Dominique Salomon van perdre els avis i una tieta a Auschwitz. Ahir, la Dominique va aixecar aplaudiments quan va parlar de la seva història i va expressar la seva indignació perquè el govern d’extrema dreta d’Israel no representa tots els jueus: «No en el nostre nom!», va exclamar.