El cruel assassinat de tres noies joves sacseja l'Argentina
El crim, comès per una organització de narcotraficants, encén la indignació per la manca de polítiques per combatre la desigualtat als barris populars
Buenos AiresEl cruel assassinat de tres noies a la rodalia de Buenos Aires ha sacsejat la societat del país i fins i tot l'ha fet sortir al carrer. Els cossos sense vida de Morena Verdi i Brenda del Castillo, de 20 anys, i Lara Gutiérrez, de 15, van ser trobats per la policia dimecres, enterrats al jardí d’una casa del municipi Florencio Varela, al sud de Buenos Aires. Les noies van anar convidades a una festa privada divendres a la nit i ja no van tornar. La policia ha confirmat que van ser torturades i mutilades abans de ser assassinades, esquarterades i llençades en bosses de plàstic.
Hi ha dotze persones detingudes, que estarien vinculades a un entramat de tràfic de drogues i xarxes de prostitució. El cap de la banda té 23 anys, li diuen Pequeño J i segueix lliure. Segons les investigacions policials, l’assassinat va ser transmès en directe per Instagram a un grup tancat de 45 persones, i el mòbil del crim hauria estat disciplinatori: “Això li passa a qui em roba droga”, hauria dit el líder, segons el ministre de Seguretat de la província de Buenos Aires, Javier Alonso.
La indignació va encendre els carrers el mateix dia que es van trobar els tres cossos. Les famílies, juntament amb els veïns del municipi i més tard el col·lectiu feminista Ni Una Menos, van sortir als carrers demanant justícia per a les víctimes. El cas evidencia una qüestió més profunda i multifactorial: la precarietat d'alguns barris i municipis de l’Argentina, en aquest cas dels voltants de la capital –el conurbano bonaerense–, sumada a la falta de polítiques públiques per garantir al jovent opcions de futur que no passin pel treball sexual o el tràfic de drogues.
En definitiva, un abandonament de l’estat i de les institucions que ha portat l’Argentina a viure un cas de violència masclista atípic. "Sempre hem tingut feminicidis, però no amb aquest nivell d'acarnissament i morbositat”, explica en una entrevista amb l’ARA Sabina Federic, antropòloga i experta en delicte i violències, i exministra de Seguretat de la Nació (2019-2021).
Federic apunta, en primer lloc, a l’augment del treball informal: segons dades oficials, un 43% de la població activa argentina treballa en la informalitat, que ha augmentat un 10% en els últims deu anys. D’aquests nou milions de persones, el 60% són joves de menys de 30 anys, dels quals la majoria són dones. “A llarg termini això implica generacions i generacions expulsades de l’accés a l’educació, que acaben recorrent a vendre droga o el seu cos”, explica Federic, que, en la mateixa línia, rebutja culpar les famílies de manca de cures o d’atenció. Tot i que reconeix que aquests problemes “no són nous” a l’Argentina, també apunta al fet que el govern de Javier Milei els ha “aguditzat”, i el més problemàtic, diu, és que “era precisament a aquests joves pobres a qui Milei havia fet tantes promeses de futur i els que, probablement, el van votar”. Per a l’experta no és que l’estat estigui absent, sinó que s’ha transformat en un actor “cada vegada més policial que cuidador”.
També crític amb la gestió estatal, Esteban Rodríguez Alzueta, investigador de la Universidad Nacional de Quilmes i autor del llibre Mundo transa, creu que “l’estat treballa de manera descoordinada i fragmentada”, com diu a l’ARA. Lamenta que Milei hagi rellançat "una nova «guerra contra les drogues», una política netament electoralista que ja ha fracassat a tot el continent i que no només seguirà agreujant els problemes de salut, sinó que sumarà més violència”.
Un crim aprofitat per la política
Tant Milei com la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, han optat per assenyalar com a responsable del triple crim i de les seves causes el governador de la província de Buenos Aires, el peronista Axel Kicillof. La ministra va arribar a negar que es tractés d’un feminicidi: “No entrarem en la politització de si és un tema de gènere”, va dir en una entrevista a Radio Mitre. "En aquest cas són tres dones, però podrien haver estat tres homes, és una metodologia mafiosa”, va argumentar.
És una anàlisi amb la qual discrepen rotundament els moviments feministes, que dissabte es van mobilitzar arreu del país. La manifestació de Buenos Aires va ser massiva en una tarda de pluja entrant a la primavera. La marxa, encapçalada pels familiars de la Brenda, la Morena i la Lara, va estar marcada per la solemnitat, però també per la ràbia i la indignació. “Als barris no volem més oies mortes", es llegia en una pancarta. “Pareu de matar-nos. L'estat nega la violència de gènere mentre hi ha un feminicidi cada 26 hores", deia una altra.
“Sentim que les nostres vides, les vides de les dones, no valen res –deia a l’ARA la Noelia, aclaparada i amb llàgrimes als ulls–. Els homes han de començar a debatre entre ells, perquè no podem ser nosaltres les que patim les conseqüències d’aquesta violència i, a més, les que hem d’educar. No, estem cansades”.