Lula, actor clau per resistir l’assetjament de Trump i la nova onada extremista

São PauloLuiz Inácio Lula da Silva afronta el darrer any del tercer mandat enfortit en l’escena internacional, gràcies a una postura ferma a l’hora de plantar cara a les interferències de Donald Trump, amb l’economia local estable, però amb la incertesa de les presidencials de l'octubre, que, un cop més, se celebraran en un escenari enverinat per la polarització.

Als 80 anys, el veterà dirigent i activista del multilateralisme s’ha convertit en un referent global per la manera que ha apaivagat la fúria de Trump, defensant la plena sobirania i les negociacions igualitàries. Lula ha perfeccionat la via diplomàtica iniciada per la seva homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum, amb la qual manté moltes afinitats ideològiques, per desactivar el tarifaço: un aranzel del 50% sobre totes les exportacions brasileres als Estats Units aplicat per l’administració republicana des de l’agost de l'any passat.

Amb el xantatge tarifari, Trump exigia que s’aturés la “caça de bruixes” del judici al seu aliat, l’expresident Jair Bolsonaro, ara empresonat i complint una condemna de 27 anys per intent de cop d’estat. La Casa Blanca considerava, llavors, que les actuacions de l’executiu brasiler constituïen “una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional, la política exterior i l’economia dels Estats Units”.

En el moment de màxima pressió, no van ser poques les veus internes, principalment d’organitzacions empresarials, airejades per grans grups de comunicació locals, que exigien a Lula abaixar el cap davant les imposicions de Trump. Amb la popularitat en declivi i acorralat al Congrés pel Centrão –partits frontissa que alimenten relacions clientelars–, l’històric dirigent va encertar en el diagnòstic enmig d’una crisi que amenaçava la viabilitat del seu govern. Va saber convertir la interferència trumpista en una oportunitat per arrabassar el discurs patriòtic a l’extrema dreta.

Els equilibris amb la Casa Blanca

Paral·lelament, va obrir vies de diàleg amb Washington. Lula, que ha fet del pacte una virtut negociadora al llarg de la carrera pública com a sindicalista i polític, va comptar amb l’ajuda estratègica a l’ombra d’un dels grans conglomerats brasilers: el gegant càrnic JBS. Un dels fundadors d’aquesta empresa familiar que es va convertir en el principal productor de proteïna animal del planeta, Joesley Batista, va ser rebut per Trump, a qui havia donat cinc milions de dòlars per la cerimònia de possessió a la Casa Blanca. Allà va interferir a favor de l’executiu brasiler i va ajudar a fer recapacitar el líder republicà. Un detall rellevant: JBS té més empleats contractats als Estats Units que marques de referència per a Trump, com l’automobilística Ford.

Hi va haver una trobada programada i no formal entre Trump i Lula a la seu de l’ONU al setembre, durant l’Assemblea General. “M’ha caigut bé. Hi ha hagut una química excel·lent”, va assenyalar el republicà. A finals de novembre, Washington revocava parcialment el tarifaço. Abans, hi havia hagut una reunió presidencial a la cimera de l’Asean a Kuala Lumpur (Malàisia) i elogis públics entre tots dos mandataris. A principis del març, hi haurà una nova trobada a Washington per aprofundir en la col·laboració bilateral, amb una agenda que va més enllà del comerç, com el futur de Veneçuela, Cuba i la lluita contra el narcotràfic.

Lula ha tingut el mèrit indiscutible de saber trobar un punt d’equilibri amb Trump que no s’ha trencat ni amb les dures crítiques brasileres a la captura de Nicolás Maduro, amb qui, per cert, el president brasiler no mantenia una bona sintonia personal, a diferència del que sí que passava amb Hugo Chávez. Brasília considera que la nova Estratègia de Seguretat Nacional trumpista, batejada mediàticament com la doctrina Donroe, per la combinació entre “Monroe” i “Donald”, amenaça amb desestabilitzar Llatinoamèrica, una regió on els Estats Units acumulen cada cop més suports mesells de governs locals conservadors.

Ideològicament aïllat a la regió

Lula és ara mateix el principal bastió democràtic a Sud-amèrica, no només pel paper de lideratge que exerceix, sinó pels triomfs electorals de l’extrema dreta, els darrers dels quals –el de José Antonio Kast a Xile– han seguit la tendència de l'Argentina amb Javier Milei o de Bolívia amb el conservador Rodrigo Paz Pereira. El Brasil es troba aïllat ideològicament, amb el risc que Colòmbia també faci un gir a la dreta.

El context regional no ajuda el líder brasiler, que, aquesta vegada, se les haurà de veure electoralment amb el fill gran de Jair Bolsonaro, el senador Flávio Bolsonaro, escollit a dit pel pare des de la presó, fet que ha provocat malestar entre els prohoms de la dreta que apostaven per una candidatura “menys radical”.

Precisament, la divisió en l’àmbit conservador, amb les diferents branques enfrontades (evangèlics, partits frontissa del Centrão, governadors amb aspiracions presidencials), pot ajudar la reelecció de Lula. El president, inqüestionable per a l’esquerra, malgrat l’avançada edat, aprofita les desavinences temporals dels oponents i treballa a tot gas cosint aliances regionals. L'objectiu és decantar una elecció que tot apunta que es decidirà per un marge molt estret, malgrat la falta de carisma i talla política de l’hereu del clan Bolsonaro.