Els EUA escalen el conflicte amb Veneçuela assaltant un petrolier i amenacen ara Colòmbia

BarcelonaDes del setembre, les forces armades dels Estats Units han destruït més d'una vintena d'embarcacions al Carib i al Pacífic que suposadament transportaven droga —no hi ha proves públiques que ho demostrin— i han matat extrajudicialment més de 80 tripulants. Aquestes accions es produeixen en el marc del desplegament naval i militar que Donald Trump manté contra el règim de Nicolás Maduro. Aquest dimecres a la nit, els EUA han augmentat encara més la pressió sobre Veneçuela i han assaltat i confiscat un petrolier davant les costes del país sud-americà. Després de la intercepció, Trump ha advertit Colòmbia que serà "el següent" objectiu.

El vaixell assaltat, anomenat Skipper, i que navegava amb una falsa bandera, està sent processat pels EUA per incomplir les sancions unilaterals que aplica el país nord-americà a Veneçuela en el comerç de petroli. Segons l’administració Trump, transportava cru “des de Veneçuela a l’Iran”. “Acabem de confiscar un petrolier davant la costa de Veneçuela, un petrolier gran, molt gran, el més gran que s’ha confiscat mai, de fet”, declarava aquest dimecres el president dels EUA.

“És veritat que el vaixell està perseguit i té una ordre de confiscació”, explica la investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB, Ana Ayuso. “Ara bé, aquesta captura la pots fer si el petrolier és dins les aigües d’un país que forma part del conveni de sancions, però no en aigües internacionals”, adverteix.

Caracas qualifica “d’acte de pirateria” la intervenció. “Les veritables raons de l’agressió prolongada contra Veneçuela han quedat finalment al descobert. Sempre ha estat pels nostres recursos naturals, pel nostre petroli, per la nostra energia, pels recursos que pertanyen exclusivament al poble veneçolà”, expressava el ministeri d’Afers Exteriors de Veneçuela després de l'assalt.

Objectiu: fer fora Maduro

En la guerra psicològica i l’escalada intervencionista dels EUA a Veneçuela, l’assalt de dimecres és el primer que es dirigeix a una embarcació que transporta petroli. Fins ara, tots havien estat a presumptes narcollanxes, malgrat que Washington encara no ha presentat cap prova que acrediti que efectivament les embarcacions atacades transportaven droga. En aquest sentit, Ayuso recorda que els atacs s’han produït en aigües internacionals i, per tant, contravenint el dret internacional i fins i tot el dret dels EUA. També apunta que “ja ningú no dubta” que els moviments de Washington formen part d’una estratègia de “pressió” a Veneçuela per aconseguir que Maduro abandoni el poder.

De fet, aquest dijous l’antichavista María Corina Machado, premiada amb el Nobel de la pau, confirmava des d’Oslo que havia rebut el suport dels EUA per sortir de Veneçuela. Preguntada sobre el seu hipotètic recolzament a una acció militar estatunidenca contra Caracas, Machado ha afirmat que Veneçuela “ja ha estat envaïda”, i ha acusat Maduro de deixar operar lliurement agents russos, iranians de Hezbollah i Hamàs, i grups terroristes i càrtels de la droga.

En línia amb les mesures de pressió perquè Maduro abandoni el poder, Ayuso apunta que, malgrat que el Nobel de la pau a Machado “no farà que canvïi el govern, sí que vol posar de manifest que hi ha un suport internacional a la posició que teòricament va guanyar les eleccions”. Aquest suport es limita fonamentalment als EUA i Europa, remarca Ayuso, perquè aliats tradicionals de Veneçuela com Rússia, la Xina i l’Iran han condemnat els atacs i no han retirat el suport a Maduro. I malgrat que el resultat electoral hagi quedat en entredit després que l’ONU conclogués que els comicis no havien estat transparents, “això no justifica que un país pugui irrompre en un altre i col·locar un govern nou”, adverteix Ayuso.

L'intervencionisme arreu d'Amèrica Llatina

A més de carregar contra el règim de Maduro, Trump també redobla la pressió contra Colòmbia. Poc després d'haver anunciat la confiscació del petrolier, el dirigent ha dit que Colòmbia serà "el següent" objectiu en la suposada lluita contra el narcotràfic. El president colombià, Gustavo Petro, ha estat dels pocs líders contundents amb les execucions extrajudicials dels Estats Units al Pacífic i al mar del Carib, i fa mesos que les declaracions creuades que manté amb Trump han anat pujant de to.

Però l’estat colombià no és l’únic que Trump ha assenyalat, i Veneçuela tampoc és l’únic país on el president estatunidenc ha intentat incidir. “Hi ha un intervencionisme cada cop més intens dels EUA a Amèrica Llatina per col·locar governs afins i que aquests executius es pleguin als seus interessos”, assenyala Ayuso. En són exemples l'indult a l'expresident d'Hondures Juan Orlando Hernández —que complia condemna als EUA per narcotràfic— després de donar suport al seu partit a les eleccions, o l'amenaça de trencar l'acord pel swap financer de 20.000 milions de dòlars a l'Argentina si Milei no segueix al poder, després que la seva formació patís derrotes electorals en províncies clau.