Anna Ayuso: "El govern de Colòmbia ha intentat un gest patriòtic per recuperar popularitat i li ha sortit malament"

BarcelonaEl govern de Colòmbia ha fet marxa enrere: després de desafiar Trump amb la suspensió de dos vols de deportació de migrants, ha acabat acceptant totes les condicions dels Estats Units per admetre l'entrada dels seus ciutadans que siguin expulsats sota les draconianes condicions del president republicà. Trump l'havia amenaçat d'imposar forts aranzels a les exportacions colombianes i Bogotà no ha pogut aguantar la pressió. El president Gustavo Petro afronta un moment de popularitat baix i la gestió de la crisi sembla que encara li passarà més factura. En parlem amb Ana Ayuso, investigadora sobre Amèrica Llatina del Cidob.

Com interpreta la marxa enrere de Petro?

— No s’acaba d'entendre per què va suspendre diumenge els dos vols de deportació que ja estaven autoritzats. Era evident que la resposta dels Estats Units seria contundent. El president Petro està en hores baixes perquè ha perdut molta popularitat i sembla que va intentar un gest patriòtic, però li ha sortit malament: només ha aconseguit evidenciar la seva debilitat.

A què es deu la baixa popularitat?

— Sobretot pel repunt de la violència: hi ha regions del país, com ara Catatumbo a la frontera amb Veneçuela, on les dues guerrilles encara actives (l'Exèrcit d'Alliberament Nacional -ELN- i els sectors dissidents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia -FARC-, que han rebutjat els acords de pau) s'estan enfrontant pel control de la fulla de coca. S'ha convertit en una zona de guerra on l'exèrcit no pot ni entrar. Alhora, l'economia colombiana no rutlla bé: no hi ha una crisi com a l'Argentina, però tampoc creix. I, políticament, el govern Petro, que quan va arribar al poder tenia el suport d'altres partits, ara s'ha quedat sol. L'any que ve s'han de celebrar eleccions i les possibilitats de reelecció, ara mateix, són baixes.

Trump l'ha pressionat només amb els aranzels?

— No només. Les exportacions són importants, però també les ajudes que rep Colòmbia dels Estats Units en matèria de seguretat i lluita contra el narcotràfic. Però cal recordar que aquesta ajuda no és desinteressada. Trump se n'ha sortit ara, però a llarg termini s'exposa que Rússia i la Xina ocupin el buit. Veneçuela ja està en mans de Moscou i de Pequín i als Estats Units no els interessa cedir més influència a l'Amèrica Llatina ni donar més marge al narcotràfic.

Com afectarà els colombians el nou règim de deportacions?

— Per a les famílies són importants les remeses de diners que envien els emigrants que viuen i treballen als Estats Units. També els afectarà l'enduriment de les condicions per obtenir visats d'estada, que impactarà en els negocis. Tot plegat pot augmentar la impopularitat de Petro.

La presidenta mexicana Claudia Sheinbaum també ha acceptat la deportació dels seus ciutadans.

— No hi té més remei, perquè la dependència comercial de Mèxic respecte dels EUA és molt més gran. Sheinbaum és qui ho té més difícil, però alhora moltes de les empreses que fabriquen a Mèxic són estatunidenques. I l'increment dels aranzels també pot fer pujar la inflació als Estats Units. Al cap i a la fi, Trump va ser qui va signar l’acord de lliure comerç amb Mèxic que ara vol renegociar: al principi del seu primer mandat hi va haver molta retòrica i l'acord no va acabar sent tan diferent. Hi ha forts interessos dins els Estats Units que buscaran un equilibri.