La justícia argentina tomba cautelarment la reforma laboral de Milei

BarcelonaLa Cambra Nacional del Treball de l'Argentina (CNT) ha aprovat una mesura cautelar per suspendre part del decret de necessitat i urgència (DNU), el pla de xoc neoliberal impulsat pel president, Javier Milei, amb què persegueix capgirar la situació econòmica del país sud-americà, segons informa Europa Press. La justícia laboral ha tombat temporalment "fins que hi hagi la sentència definitiva" el títol IV del DNU, que dicta mesures en l'àmbit de l'ocupació. La CNT ha adoptat aquesta mesura cautelar després d'acceptar a tràmit les reclamacions de la Confederació General del Treball (CGT), segons recull l'agència Télam.

Un dels aspectes del DNU més qüestionats pel sindicat és precisament l'article que apunta a l'ampliació del període de prova fins als vuit mesos, i la incorporació dels bloquejos o la presa d'instal·lacions com a causa d'acomiadament, així com els canvis previstos en el sistema d'indemnitzacions.

El gran decret impulsat per Milei inclou unes 300 lleis i pretén desregular l'economia, aplicar un estat d'emergència pública i econòmica fins al 31 de desembre del 2025, modificar el mercat laboral i els plans de salut, derogar la llei de lloguers i privatitzar empreses públiques, entre altres mesures. Afecta gairebé tots els àmbits de l'economia, la política i la societat de l'Argentina i permet que es deleguin facultats legislatives en el poder executiu. També permetria castigar les protestes al carrer amb penes de presó.

A la pràctica, suposa "un estat d'excepció que neutralitza bona part dels drets i les llibertats, a més dels contrapoders", diu l'especialista en l'Amèrica Llatina de la UdG Salvador Martí, que veu en la mesura "una voluntat totalment autoritària per concentrar el poder". "El que no està clar –afegeix– és si això ha sortit del seu cercle més partidari o si s'ha consensuat amb la formació política de Mauricio Macri, que lidera la coalició Junts pel Canvi, però si ha estat consensuat amb la resta de la dreta pot ser brutal perquè s'aprovarà al Congrés".

Milei va defensar l'aprovació del decret assegurant que l'objectiu és "desfer el muntatge jurídic i institucional opressor", fixar "les bases de la reconstrucció de l'economia argentina i tornar la llibertat i l'autonomia als individus, traient-los l'estat de sobre". En el primer dels 366 articles que té la norma es declara "l'emergència pública en matèria econòmica, financera, fiscal, administrativa, tarifària, sanitària i social fins al 31 de desembre del 2025". Una previsió que el govern de Milei considera que el protegeix de les impugnacions judicials, anunciades des d'alguns partits de l'oposició, i que ja s'han materialitzat amb la suspensió cautelar per la Cambra Nacional del Treball d'Argentina d'una part de la norma.

Mentre Javier Milei defensava aquest decret milers d'argentins van protestar pels carrers de Buenos Aires, fins a l'emblemàtica Plaza de Mayo, davant de la Casa Rosada (seu de la presidència del govern). A la mobilització s'hi van afegir també molts ciutadans amb una intensa cassolada als balcons i finestres de diversos barris de la capital.