Veneçuela

Nadal a Caracas sota l'amenaça de Trump

La població veneçolana és escèptica a un canvi polític tot i la campanya de pressió dels Estats Units

El president veneçolà, Nicolás Maduro, en un acte a Caracas per celebrar el Nadal.
The Economist
24/12/2025
4 min

CaracasA Veneçuela és Nadal des de l'1 d'octubre. Els avets de plàstic coberts amb neu artificial estan bruts després de tants mesos col·locats a les places de la capital, Caracas. Al setembre, el president veneçolà, Nicolás Maduro, va ordenar que les festes nadalenques comencessin abans d'hora. I les empreses estatals van acatar les ordres. "No posar decoració nadalenca es veia com una prova de dissidència. Així de surrealista és aquest país", afirma un empresari. Maduro va justificar el seu anunci d’avançar el Nadal per promoure "l'alegria i la felicitat". La seva veritable motivació, però, era menys altruista: desviar l’atenció dels veneçolans perquè no s'obsessionin amb la seva crua realitat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

És un estratagema que ja ha utilitzat abans. La televisió estatal també va començar a emetre cançonetes de Nadal l'1 d'octubre de l’any passat. Aleshores el país estava en crisi, perquè Maduro va robar descaradament les eleccions. Des de llavors, molts veneçolans han abandonat la política. "No llegeixo les notícies perquè no vull preocupar-me més", diu una dona gran en un mercat de Caracas. "El que hagi de passar, acabarà passant", hi afegeix.

Maduro i els seus ministres governen en contra de la voluntat d'una majoria rotunda de veneçolans. Però com que les institucions, inclòs l'exèrcit, els tribunals i l'autoritat electoral, estan controlades pel règim, el poble no té poder. Milers de persones que es van manifestar contra el robatori de les eleccions van ser empresonades, i ara ja no hi ha més protestes contra el govern.

Canvi polític

Però el descontentament és profund. Vuit de cada deu veneçolans consideren que un canvi de govern és necessari o molt necessari, segons una enquesta de la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas. I milions de veneçolans es pregunten en silenci si aquest canvi podria ser provocat des de l’estranger. Més encara quan són conscients de l’arribada a les aigües del Carib de gran part de la quarta flota de la Marina dels Estats Units, i del portaavions USS Gerald R. Ford, el més gran del món.

Donald Trump ha promès de forma vaga que Maduro, a qui els Estats Units consideren un "narcoterrorista", podria ser apartat del poder aviat. L'objectiu de l’anomenada operació Llança del Sud, però, és confús. Inicialment es va vendre com una operació antidroga: almenys 28 presumptes vaixells de narcotraficants han estat enfonsats i 104 persones han mort en atacs amb míssils tant al Carib com al Pacífic. Però, d’altra banda, també sembla dissenyada per pressionar Maduro, amb qui Trump va parlar per telèfon al novembre per demanar-li que dimitís.

En les darreres setmanes, els Estats Units han afegit un nou element a la seva campanya de pressió. Intenten impedir el transport en vaixell de petroli veneçolà. PDVSA, la companyia petroliera estatal de Veneçuela, pateix sancions dels Estats Units des del 2019. Amb tot, l’empresa i els seus intermediaris han mantingut l’exportació del petroli amb estratagemes diverses, com ara canviar el nom dels vaixells regularment, fer el trasbals de la càrrega al mig del mar, onejar banderes falses, o falsejar la seva ubicació.  

El passat 10 de desembre, un escamot nord-americà va capturar un petrolier veneçolà, l’Skipper, que  acabava d'embarcar 1,8 milions de barrils de cru veneçolà. Va ordenar a la tripulació que es dirigís a la costa, on s’esperava que el petroli seria confiscat. "Els Estats Units continuaran perseguint el moviment il·lícit de petroli que s'utilitza per finançar el narcoterrorisme a la regió", va declarar aleshores Kristi Noem, secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units.

El 20 de desembre es va confiscar un segon vaixell: el Centuries, de bandera panamenya. Transportava 1,8 milions de barrils de petroli i es creu que es dirigia a una refineria a la Xina. El vaixell no estava subjecte a sancions, però sí el petroli que transportava, perquè era de PDVSA. El 21 de desembre, Maduro es va queixar que el seu país és víctima de la pirateria. I l'endemà els Estats Units van capturar un tercer petrolier.

Repercussions greus

Experts del sector consideren que aquestes confiscacions, per valor d'uns 160 milions de dòlars, no afectaran el règim de Maduro de forma immediata perquè fa temps que exigeix el pagament per avançat de les exportacions de cru, sovint amb criptomoneda. Però les repercussions per a la principal indústria veneçolana semblen greus. Els transportistes seran reticents a participar en un comerç on hi ha el risc de perdre-ho tot. Segons l’agència de notícies Bloomberg, el 17 de desembre els tancs d'emmagatzematge de petroli a Veneçuela ja estaven gairebé a la seva màxima capacitat.

Protesta a Caracas contra la incautació de petroliers per part dels Estats Units.

La dificultat d’exportar petroli podria tenir un efecte nefast sobre l'economia veneçolana. Des que Maduro va arribar al poder, les exportacions han baixat un 75%, però ara hi havia un cert equilibri, gràcies en part a la dolarització del sector des del 2019. L'FMI preveu que la inflació anual pujarà a Veneçuela fins al 629% el 2026.

El pla de Trump podria consistir en impulsar un bloqueig petrolier que provoqui una crisi econòmica tan brutal a Veneçuela que algú proper a Maduro actuï per destituir-lo. O potser la idea és que el president veneçolà, de 63 anys, tement per la seva vida, arribi a un acord amb Trump que permeti als Estats Units un accés generós als recursos petroliers del país. Els Estats Units ofereixen una recompensa des del 2020 per informació que permeti la detenció de Maduro. L’agost passat la van duplicar a 50 milions de dòlars. "Crec que el règim té els dies comptats", va afirmar setmanes enrere María Corina Machado, líder de l'oposició i premi Nobel de la pau.

Malgrat tot, l’apatia continua a Caracas. Ni tan sols la presència de la quarta flota nord-americana a les aigües del Carib convenç els veneçolans que aquesta vegada hi ha una possibilitat de canvi. L'Andreina, de 26 anys, que regenta un petit negoci de revenda de roba, diu que ja ha assumit que no s’hi pot fer res. "Vull un canvi [polític], però tinc por de protestar. Només espero que algun dia engegui la televisió i les notícies informin que ja ha estat fet".

stats