L'economia cubana s'enfonsa i podria col·lapsar sense el suport de Veneçuela

TallahasseeCuba està passant pel seu pitjor moment econòmic en els 67 anys d'història de la revolució comunista. Si bé en dècades passades el país ha patit episodis periòdics de migració massiva, escassetat d'aliments i malestar social, mai els cubans havien experimentat un col·lapse tan generalitzat del sistema de la seguretat social del qual s'enorgullien tant els líders cubans, començant per Fidel Castro.

Mentre Donald Trump es felicita per l’èxit de l’operació militar a Veneçuela que va permetre capturar el president Nicolás Maduro, els ulls es dirigeixen ara a Cuba, que tenia una estreta relació amb el president veneçolà i que depenia del petroli que rebia de Caracas. "Està a punt de començar el compte enrere", va dir Trump sobre Cuba diumenge, tot i que va descartar una acció militar a l'illa perquè preveu que el govern cubà s’enfonsarà tot sol.

Yoan Nazabal, de 32 anys, explica que fa sis mesos va haver de portar un catèter a l’hospital perquè li fessin una cesària a la seva dona. Ni tan sols això tenia el centre sanitari. "Tothom parla de com és de fantàstic el nostre sistema mèdic i que és gratuït. Històricament ha estat així i els nostres metges són de primera classe, però ara no tenen recursos per fer la seva feina", lamenta.

Cuba produeix un 25% menys d'energia que el 2019, segons l’economista cubà Ricardo Torres. "L'economia nacional està en caiguda lliure", assegura. De fet, algunes persones han començat a cuinar amb llenya.

Odalis Reyes, que es modista, és testimoni d’aquesta decadència. Des de la finestra de casa seva a l’Havana vella pot veure la massa rovellada que és ara la central elèctrica que abans proporcionava subministrament al seu barri. En l’actualitat aquesta imatge li recorda els constants talls d’electricitat que pateix. "Estem moltes hores sense electricitat: catorze, quinze... –assegura la dona, de 56 anys–. És un patiment constant, perquè tinc por que es faci malbé el menjar, que és molt difícil d’aconseguir". A les províncies la situació encara és pitjor: poden estar 20 hores al dia sense subministrament.

Durant els darrers anys els cubans es queixaven perquè les assignacions mensuals d'arròs, mongetes i altres aliments bàsics que rebien amb les targetes de racionament del govern només eren per a deu dies. Ara les targetes de racionament pràcticament no valen per a res perquè rarament hi ha menjar disponible a les botigues del govern.

Per comprar benzina, la gent ha d'utilitzar una aplicació per demanar hora a la gasolinera amb almenys tres setmanes d'antelació. Un resident de l'Havana va sol·licitar hora fa tres mesos i actualment encara és el número 5.052 de la cua. La manca de benzina ha fet que es recullin les escombraries de forma esporàdica, cosa que ha provocat brots de malalties que es transmeten amb els mosquits, com ara el dengue. Els medicaments són gairebé impossibles de trobar sense familiars a l'estranger que els enviïn.

El bloqueig dels Estats Units

La situació econòmica a Cuba sempre ha estat difícil. Va ser especialment terrible a mitjans dels anys noranta, durant l’anomenat "període especial" que va viure el país després del col·lapse de la Unió Soviètica que mantenia Cuba. El govern cubà ha atribuït les seves dificultats econòmiques a l’embargament comercial dels Estats Units, que limita la seva capacitat de fer negocis al món.

"Corregir les distorsions i reactivar l'economia no és un eslògan –va declarar el president cubà, Miguel Díaz-Canel, en un discurs el mes passat–. És una batalla per l'estabilitat de la vida quotidiana, perquè els salaris siguin suficients, perquè hi hagi menjar a la taula, perquè s'acabin els talls d’electricitat, perquè es reactivi el transport, perquè les escoles, els hospitals i els serveis bàsics funcionin amb la qualitat que mereixem". Al final del tercer trimestre de l'any passat, el producte interior brut del país havia caigut més d'un 4% i la inflació s’havia disparat, segons va admetre el mateix mandatari.

Els experts afirmen que encara no és clar quin efecte tindrà a Cuba la caiguda de Maduro i el control de la indústria petroliera de Veneçuela per part dels Estats Units. Quan Hugo Chávez era president de Veneçuela, mantenia Cuba amb uns 90.000 barrils de petroli diaris. En l'últim trimestre del 2025, Cuba només en va rebre 35.000.

Els talls elèctrics a conseqüència de la manca de petroli han perjudicat indústries com la del níquel. Les fàbriques estan aturades. Una altra indústria crucial, el turisme, també se n’ha ressentit en els últims anys. Abans de la pandèmia, quatre milions de persones visitaven Cuba cada any. Aquesta xifra s’ha reduït fins als dos milions, segons els economistes.

Promoció de l'empresa privada

Enmig del col·lapse, alguns demanen promocionar l’empresa privada. Uns d'ells és Emilio Interián Rodríguez, legislador cubà i president d'una cooperativa agrícola, en un discurs a l’Assemblea Nacional. "Gràcies a les petites i mitjanes empreses, estem aconseguint resultats en moltes coses que mai havíem aconseguit abans", va declarar. Els experts coincideixen que, si bé les polítiques dels Estats Units han perjudicat Cuba, la mala planificació i la mala gestió també són culpables dels problemes econòmics del país.

Les empreses privades van ser legalitzades el 2021 i han estat una taula de salvació per a Cuba, segons l’economista Omar Everleny Pérez. Per exemple, les botigues privades tenen tota mena de productes. Però els preus són exorbitants, sobretot per a les persones que guanyen sous en la moneda local. Les pensions són de 3.000 pesos al mes, menys de 7 dòlars, mentre que una capsa de 30 ous costa 3.600 pesos, és a dir, 8 dòlars. "Hi ha menjar, i en abundància, però els preus són inassolibles –insisteix l’economista–. Ningú pot comprar en aquestes botigues, ni tan sols un metge".

Aproximadament un terç dels cubans reben ajuda econòmica de l'estranger, i alguns guanyen diners al sector privat. Però aproximadament un terç, especialment els pensionistes, viuen en la pobresa, afegeix l’expert. De fet, les difícils condicions de vida van fer que hi hagués manifestacions massives el 2021, però la dura repressió del govern va sufocar les protestes. Aquest col·lapse financer ha alimentat l’èxode: uns 2,75 milions de cubans han abandonat el país des del 2020.

Copyright The New York Times