Maduro es blinda en una Veneçuela fracturada

Buenos AiresNo és la primera vegada que el chavisme anul·la el seu rival polític a Veneçuela. Divendres, Nicolás Maduro va prendre possessió com a president per iniciar el seu tercer mandat, en un acte amb membres del seu gabinet, alts càrrecs de la cúpula militar i dels diferents poders de l’Estat, a més de representants de diferents països. De l'Amèrica Llatina i el Carib hi van ser els presidents de Cuba i Nicaragua, a més de la ministra d'Exteriors de Bolívia, i enviats d’Hondures, Dominica i Saint Vincent i les Grenadines. Colòmbia, el Brasil i Mèxic, que han mantingut postures ambigües des de les eleccions del 28 de juliol passat, hi van enviar els seus ambaixadors a Caracas. Dies abans, el president de Xile, Gabriel Boric, retirava el seu: és l’únic president llatinoamericà d’esquerres que s’ha desmarcat de la tendència dels seus homòlegs Petro, Lula i Sheinbaum. També hi eren el primer ministre de la República Àrab Saharaui Democràtica, Brahim Gali, així com representants de la Xina, l’Índia i l’Iran. Rússia hi va enviar el president de la Duma –el parlament–, Viatxeslav Volodin, en nom de Vladímir Putin.

El suport internacional a Maduro no és escàs, però la diplomàcia, com s’ha fet evident des de l’endemà dels comicis, realment té un poder limitat. L’oposició hi compta i s’hi agafa, però el que realment poden o no poden fer la resta de països per Veneçuela, des de fora, és poc. Al llarg d’aquesta setmana, expresidents de l'Amèrica Llatina asseguraven que acompanyarien Edmundo González Urrutia en el seu ingrés al país, suggerint que actuarien com una mena de cuirassa davant l’ordre de captura emesa per Maduro, que oferia 100.000 dòlars per a qualsevol informació sobre Urrutia, acusat de delictes de terrorisme i traïció a la pàtria. En paral·lel, Maduro militaritzava les fronteres i, hores abans de la presa de possessió, tancava les fronteres amb els veïns Colòmbia i Brasil, per evitar, deia, una “conspiració internacional”. Així, Veneçuela quedava perfectament blindada per garantir que Maduro pogués jurar no només el nou mandat sinó el compromís per “lluitar contra la ultradreta global”.

De portes endins, l’esperança dels partidaris de l’oposició minva cada hora que passa. “Ja se sabia que passaria”, diu el Johan des de Caracas al diari ARA: “La gent està desanimada”. El Mauro lamenta que “sempre és el mateix”, i que “no és la primera vegada que ho fan”, i recorda el 2019 i Juan Guaidó. El Dani, que al juliol tenia grans expectatives de canvi, ara ha aprofitat el dissabte per anar a la platja: “Dilluns el país arrencarà, i no passarà res més”. Crida l'atenció que no hi hagi cap manifestació convocada: “No és com els dies després de les eleccions”, apunta, en què sí que hi va haver mobilitzacions constants per part de l’oposició, que van acabar amb centenars de persones detingudes. “La gent no surt perquè té por de la repressió –justifica la María Elena, a qui sí que li queda esperança–. Jo segueixo esperant la ruptura de les forces armades. És impossible que no facin res; ells mateixos van ser testimonis dels resultats electorals”. Per ella, cap govern democràtic del món hauria de mantenir relacions amb Veneçuela “en aquestes circumstàncies”.

Festival Internacional Antifeixista

Mentrestant, també a Caracas, se celebra des de dijous el Festival Internacional Antifeixista, un congrés al qual han assistit uns 2000 convidats de més de 100 països, amb l’objectiu de debatre idees i plantejar accions per afrontar el feixisme i l’extrema dreta al món. En la trobada s’organitzen xerrades, taules de treball i debats sobre feminismes, multipolaritat, sindicalisme, extractivisme i la lluita dels pobles originaris. “El poble veneçolà continua escrivint la història contra el feixisme, contra el colonialisme, contra l’imperialisme”, va dir en l’acte inaugural la vicepresidenta Delcy Rodríguez, que va exhortar els presents a “anar teixint les xarxes que necessita aquesta època, en què el feixisme pretén apoderar-se de la humanitat i del nostre planeta”.

Sobre els pròxims passos que farà l’oposició, se’n sap poc. Divendres a la nit, Edmundo González Urrutia va publicar un vídeo a les seves xarxes socials en què assegurava que estava “preparat per entrar de manera segura i en el moment propici”, mentre tornava a demanar als militars, com a comandant en cap, que desobeïssin el govern chavista. “Faré valdre els vots que representen la recuperació de la nostra democràcia”, va dir. María Corina Machado segueix a Veneçuela, en la clandestinitat, i en el seu últim missatge gravat tornava a fer una crida a la comunitat internacional: agraïa el suport dels “aliats democràtics de Veneçuela”, als quals instava a “endurir encara més la pressió per fer entendre a Maduro que això s’ha acabat”.