Els vídeos contradiuen que l'home abatut a Minneapolis amenacés els agents amb una pistola
El departament de Seguretat Nacional dels EUA, del qual depèn la patrulla fronterera que va disparar, impedeix a les autoritats estatals investigar els fets
BarcelonaNous vídeos publicats a les xarxes socials, i verificats per diversos mitjans de comunicació nord-americans com el New York Times contradiuen la versió oficial del departament de Seguretat Nacional dels EUA sobre la mort a trets d’un home blanc de 37 anys aquest dissabte a Minneapolis per part d'agents de la patrulla fronterera empoderada per Donald Trump. Un incident que ha tornat a commocionar aquesta ciutat del nord dels Estats Units. Fa poc més de dues setmanes una dona també va ser abatuda en aquesta mateixa localitat per agents d’immigració.
La reacció de la gent no s’ha fet esperar. Malgrat que el termòmetre ha arribat als 21 graus sota zero, centenars de persones han sortit al carrer de forma pacífica per retre homenatge a l’home abatut i per demanar que, d’una vegada per totes, es posi fi a la violència policial en una ciutat en què el govern nord-americà manté desplegats uns 3.000 agents federals per fer batudes contra els immigrants.
L’home abatut es deia Alex Pretti, era infermer de cures intensives en un hospital per a veterans i no tenia antecedents penals. El departament de Seguretat Nacional ha assegurat que l’home es va atansar als agents de la patrulla fronterera amb una pistola semiautomàtica de 9 mil·límetres, i que els policies li van disparar quan intentaven desarmar-lo. En canvi, les imatges filmades per diversos testimonis, i difoses a les xarxes socials, mostren clarament que Pretti tenia un telèfon, a la mà, i no una pistola, abans que els agents el fessin caure a terra i li engeguessin deu trets. Els fets van tenir lloc cap a les nou del matí, hora local, a prop de l’avinguda Nicollet, al sud de Minneapolis.
El vídeo és esgarrifós. Es veu com un grup reduït de manifestants són al carrer fent sonar xiulets per alertar els veïns sobre la presència d’agents federals que duen a terme batudes contra els immigrants mentre Pretti grava l’escena amb un telèfon mòbil. Després els agents comencen a empènyer els activistes i a ruixar-los amb gas pebre; l’infermer de 37 anys s’interposa entre els policies i una dona per intentar protegir-la, mentre continua gravant amb el mòbil, i els policies s’hi abraonen.
La dona crida, desesperada, mentre mitja dotzena d’agents fan agenollar Pretti, l’agafen per les cames, l’empenyen, el colpegen repetidament i el fan caure a terra. Després les imatges es tornen una mica confuses. Se sent com els policies criden que l’home té una pistola, el continuen colpejant, i després ja se senten els trets mentre l’infermer és a terra, immòbil. Deu trets en només cinc segons, i a poquíssima distància.
Llicència d'armes
Pretti tenia llicència per portar una arma, cosa que és legal a l’estat de Minnesota, al qual pertany la ciutat de Minneapolis. A més, no tenia antecedents penals –només algunes multes d'aparcament–. Malgrat això, el govern nord-americà ha presentat l’home com si fos un terrorista, tot i que de moment no hi ha proves que demostrin aquesta tesi. En concret, el responsable de la patrulla fronterera, Gregory Bovino, que durant els últims mesos ha dirigit múltiples batudes contra els immigrants que li han valgut demandes judicials, ha justificat que l’infermer es va “resistir violentament” i que els agents van haver de disparar “en defensa pròpia”.
La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha defensat aquesta mateixa versió en una roda de premsa. Ha assegurat que l’home “va atacar els agents” –cosa que no es veu en cap dels vídeos de l’incident– i que estava a punt de treure l’arma. “Aquest individu va arribar amb armes i munició per aturar una operació policial dels agents federals i cometre un acte de terrorisme domèstic”, han estat les seves paraules textuals.
Pel que fa a l’arma, el president dels Estats Units, Donald Trump, va publicar dissabte a la xarxa social Truth Social una foto d’una pistola que, segons va dir, pertanyia a l’home abatut. Aquesta mateixa imatge també ha estat difosa pel departament de Seguretat Nacional, que ha assegurat que l’infermer portava dos carregadors.
Obstacles en la investigació
En canvi, el responsable de l’Oficina de Detencions Criminals de Minnesota, Drew Evans, ha denunciat que els agents federals han impedit als investigadors estatals inspeccionar el lloc dels fets, i els han exigit disposar d’una ordre judicial d’escorcoll per poder-ho fer, cosa que el responsable de l'Oficina considera totalment inaudit perquè els fets van tenir lloc al carrer, o sigui al mig de la via pública. Un cop els agents federals van marxar del lloc del tiroteig, els agents estatals tampoc no van aconseguir recopilar cap prova, perquè aleshores les manifestacions de protesta ja omplien els carrers.
Les autoritats federals han aclarit que el departament de Seguretat Nacional, que s’encarrega tant de la patrulla fronterera com dels agents d’immigració de l'ICE, serà qui dirigirà la investigació dels fets, amb l’assistència de l’FBI. És a dir, els mateixos que han protagonitzat l’incident seran els que l’investigaran. I per a ells, la conclusió ja és clara: l’home abatut és culpable. La patrulla fronterera, com el seu nom indica, és responsable de la seguretat a les fronteres, però en l'actualitat ajuda els agents d'immigració a fer batudes a ciutats com Minneapolis.
Tot plegat ha enfurismat encara més al governador de l’estat de Minnesota, el demòcrata Tim Walz, que aquest dissabte va parlar personalment amb la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, per exigir que el govern retiri els agents federals de Minnesota i per fer-li saber que seran les autoritats estatals les que investigaran l’incident. De moment, però, cap de les dues coses s’han fet realitat.
Fins i tot l'Associació Nacional del Rifle, el grup de pressió més important dels Estats Units a favor de la possessió d'armes, i altres col·lectius similars que acostumen a fer costat a Trump han exigit una investigació dels fets i han qüestionat les declaracions d'algunes autoritats republicanes. Per exemple, les paraules de l'adjunt a la Fiscalia de Califòrnia, Bill Essayli, que ha afirmat: "Si t'apropes a les forces de l'ordre amb una arma, existeix una probabilitat molt alta que estiguin legalment justificades per disparar-te". O les declaracions del director de l'FBI, Kash Patel, que en una entrevista a Fox News ha dit: "No pots portar una arma de foc carregada amb diversos carregadors en cap mena de protesta. És així de simple". El grup de pressió Propietaris d'Armes d'Amèrica ha recordat en un comunicat que "la segona esmena [de la Constitució] protegeix el dret dels nord-americans a portar armes mentre protesten".
L'expresident Barack Obama i la seva dona, Michelle Obama, també han trencat el seu silenci i, de forma excepcional, han fet públic un comunicat aquest diumenge en què han qualificat la mort de l'infermer de "tragèdia devastadora". "Hauria de ser un toc d'atenció per a tots els nord-americans, independentment del partit, perquè s'estan atacant cada vegada més molts dels nostres valors fonamentals com a nació", també destaquen a l'escrit.
“Quants nord-americans més han de morir o ser greument ferits perquè s'acabi aquesta ocupació?”, s’ha preguntat per la seva banda l’alcalde de Minneapolis, el també demòcrata Jacob Frey. En canvi, Trump ha reaccionat acusant tant l'alcalde com el governador de Minnesota de provocar una insurrecció i d'impedir que “els patriotes” facin la seva feina. De fet, la fiscal general, Pam Bondi, ja ha fet arribar una carta al governador en què recrimina, a ell i als altres líders demòcrates, que facin costat als que estan fora de la llei.