Amrullah Saleh: "Els talibans i Al-Qaida no han estat derrotats"

La vida d'Amrullah Saleh ha passat tantes etapes com el seu país, l'Afganistan. Amb 20 anys va treballar per les forces antitalibanes de l'Aliança del Nord, liderades per Ahmad Shah Massoud. Després dels atacs de l'11-S va participar en operacions d'intel·ligència en la guerra que va derrocar el règim. Sota el primer govern Karzai va ser director del Directori Nacional de Seguretat, la principal agència d'espionatge del país. A finals del 2010 es va desmarcar del president i va fundar el prodemocràtic Basej-e Milli (Moviment Nacional). És a Barcelona per participar en un seminari organitzat pel Cidob sobre els escenaris de futur de l'Afganistan, després de la fi de la missió de l'OTAN, el 2014.

A finals de 2014 l'OTAN es retira de l'Afganistan. Estan preparats?

No es tracta d'una retirada, sinó de reduir els efectius occidentals i continuar acompanyant les forces de seguretat afganeses. Hi ha capacitats molt sofisticades que no han assolit: necessitem finançament, formació i equipament. Però no volem que els fills i filles d'Occident morin a l'Afganistan defensant el nostre estat. Ens calen aliats, no necessàriament botes sobre el terreny.

Això vol dir que els talibans no han estat vençuts. I Al-Qaida tampoc.

No han estat vençuts, lamentablement. No han atacat ciutats occidentals en els últims anys, però continuen lluitant a l'Afganistan.

Qui són els insurgents?

Hi ha tres cercles: la direcció, els comandaments sobre el terreny i els combatents. Des de fa deu anys l'OTAN combat el tercer, que són els sacrificables , i també estan matant i capturant els intermedis... Però no han matat ni un sol líder talibà... Per què? Perquè no són a l'Afganistan: són al Pakistan, i el govern pakistanès els dóna protecció, diners, entrenament... Tothom ho sap però s'estima més mirar a l'altra banda. Si no es resol el problema talibà és perquè el govern pakistanès els protegeix. Occident critica els afganesos per ser corruptes, tribals... però saben que el problema és un altre.

Però la insurgència té arrels?

Esclar. Si no hi ha policia ni exèrcit i el teu poble està controlat per bandes, un dia truquen a la porta i el diuen que si no els dónes menjar mataran la teva família... Què faries?

¿Els afganesos poden confiar en unes forces de seguretat que arriben de la mà dels Estats Units?

Sí, perquè venim d'un temps de gran patiment i destrucció. Si anem enrere a la història, cada cop que el país ha estat abandonat hem caigut a la destrucció i la fam. Des del col·lapse del règim talibà les coses han canviat, a millor, per a molts afganesos. Les forces occidentals no es veuen com a ocupants.

Obama vol immunitat per a les seves tropes que segueixin al país.

No es tracta d'immunitat sinó de jurisdicció. Els americans no volen que si un soldat comet un crim quedi impune: volen que sigui jutjat per un tribunal nord-americà.

¿I això és compatible amb la idea d'un govern afganès sobirà?

No. Però ¿quan ha estat aquest món igual per a tothom?

Els afganesos confien en el govern?

Els afganesos confien en la policia, perquè l'alternativa és pitjor. La policia té problemes, però un buit de poder portaria a caos, milícies... ¿Hi ha corrupció? I tant! Però això no vol dir que hi hagi desconfiança en les institucions.

I el govern?

Siguem pragmàtics. En la història recent ens hem aliats dos cops amb Occident: contra els soviètics i contra els talibans. Un altre país sotmès a aquesta pressió s'hauria fragmentat. Tenim divisions a la nostra societat: lingüístiques, ètniques, provincials, polítiques... Però amb aquesta diversitat tots tenim un acord sòlid: que l'Afganistan ha de continuar existint.

A les eleccions del 2009 l'ONU va reconèixer que hi va haver un "frau generalitzat". El 2014 serà diferent?

Sí, perquè Karzai no es presenta. Les forces polítiques afganeses són més madures i alhora tots sabem que després hi haurà una gran retirada de tropes. També cal tenir en compte que l'entorn ha canviat: l'Iran comença a aproximar-se a Occident i la gent ha vist a la televisió un mal exemple tan sagnant com el de Síria. Hi haurà enrenou, però tindrem un govern.

La producció d'opi augmenta.

Està bé castigar els que conreen opi, però el problema és: com arriba la droga a Occident? També s'ha d'actuar sobre la demanda.