Armes europees a Síria
Una quantitat sense precedents d’armes de l’Europa Central i Oriental ha inundat els fronts de guerra sirians. Una investigació de la xarxa periodística Balkan Insight ha arribat a documentar, en els últims 13 mesos, fins a 68 vols carregats d’armes i municions per a diversos països del Pròxim Orient i Turquia. Uns enviaments que, en molts casos, s’han canalitzat cap a Síria i el Iemen, i on l’Aràbia Saudita juga un rol central, a més de Turquia, Jordània i els Emirats Àrabs Units. Però aquests vols representen només una petita part del negoci de més de mil milions d’euros que suposa el comerç d’armes del centre i l’est d’Europa amb aquests països des del 2012 fins avui.
Al cor de tot aquest moviment hi ha els Balcans. Lloc de pas d’aquesta ruta nord-sud. Dels milers de tones d’armament que arribaran a la riba sud del Mediterrani, dels centenars de milers de migrants que la travessaran cap al nord per demanar refugi a la Unió Europea, o punt de sortida de molts Kalàixnikovs que han acabat fornint el mercat negre d’armes de grans ciutats europees.
Una altra investigació periodística del mes de març va analitzar les armes que exhibien els combatents sirians als vídeos penjats a YouTube per arribar a la conclusió que la majoria de metralladores, morters o projectils són models recents, de fabricació sèrbia o búlgara. Balkan Insight també ha identificat armament provinent de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, la República Txeca, Montenegro, Romania i Eslovàquia. Traficants d’armes de l’est d’Europa haurien adquirit material dels seus propis països i negociat, a més, la venda de munició d’Ucraïna i Bielorússia. Després, aeroports de Belgrad, Sofia o Bratislava han funcionat com a autèntics hubs de distribució d’aquests enviaments.
El problema principal és la traçabilitat de molts d’aquests carregaments perquè els estats importadors es neguen a facilitar informació sobre el seu ús i hi ha un constant canvi de mans d’aquestes armes un cop arriben als diversos fronts de guerra. L’any passat, Amnistia Internacional ja va denunciar que l’Estat Islàmic comptava amb sofisticat armament militar de fabricació nord-americana, francesa, alemanya, belga, austríaca, russa o xinesa. Material aconseguit en confiscacions o tràfic il·legal que només ajuda a confirmar la militarització brutal que hi ha hagut a la regió durant l’última dècada. Una militarització que, com afirmava fa uns mesos a Barcelona la investigadora Virginie Collombier, va molt més enllà dels exèrcits i abasta tota “una àmplia varietat d’actors que contribueixen al fracàs de les institucions polítiques”.
Informes oficials i experts alerten des de fa anys de la proliferació incontrolada i el tràfic il·lícit d’armes a l’est i el sud-est d’Europa, que alhora promou la delinqüència i la inseguretat a la regió. Una indústria militar significativa i excedents considerables d’armes han acabat convertint el comerç d’armes -legal o il·legal- en un component important de les economies dels Balcans. El primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, ha arribat a declarar que el seu país podria multiplicar per cinc la fabricació actual d’armament i encara no podria cobrir la demanda que tenen. Hi ha una “rehabilitació de la indústria armamentística de la Guerra Freda”, alerten els experts, i aquest flux imparable també incrementa els nivells de violència i les violacions de drets humans.