2020: arrenca la dècada dels vells joves
La gent que farà 65 anys, fruit del pic del ‘baby boom’, no es retirarà silenciosament a un segon pla
L’any 2020 marcarà l’inici de la dècada dels yold ( young old en anglès), que seria alguna cosa així com jovells o vells joves. Així és com els japonesos anomenen les persones que tenen entre 65 i 75 anys. El pic del baby boom, el període d’alta fertilitat als països rics després de la Segona Guerra Mundial, va tenir lloc als anys 1955-1960. Entre el 2020 i el 2025 hauran passat 65 anys, just l’edat de jubilació a la majoria de països. Per tant, es podrien esperar uns índexs de jubilació màxims per als baby boomers en els pròxims anys, tret que no es jubilin. Si continuen treballant i es mantenen compromesos socialment, els boomers, en la seva nova disfressa de joves, canviaran el món, com ho han fet diverses vegades abans en diferents etapes de la seva vida.
Els vells joves són més nombrosos, més sans i més rics que les generacions anteriors. Als països rics hi haurà uns 134 milions de persones d’entre 65 i 74 anys el 2020 (un 11% de la població), mentre que l’any 2000 eren 99 milions (8%). Es tracta de la taxa de creixement més ràpida de cap gran grup d’edat. La salut empitjora amb l’edat, però els vells joves resisteixen més bé que la majoria: dels 3,7 anys que ha augmentat l’esperança de vida als països rics entre el 2000 i el 2015, segons l’Organització Mundial de la Salut, 3,2 anys es gaudeixen en bon estat de salut.
Els vells joves també són molt més actius. El 2016, als països rics poc més d’una cinquena part de les persones de 65 a 69 anys treballaven, una xifra que està augmentant ràpidament. El fet de treballar és un dels factors que ajuden les persones a mantenir-se sanes durant més temps. Segons un estudi alemany, les persones que continuen treballant després de l’edat normal de jubilació aconsegueixen retardar la disminució cognitiva associada a la vellesa i tenir una capacitat cognitiva d’algú un any i mig més jove.
En definitiva, els vells joves no són només un simple grup de gent gran. Estan desafiant les expectatives tradicionals dels jubilats com a persones que van amb sabatilles i tenen cura dels nets. I això alterarà els mercats de consum i els serveis financers.
Les persones de més de 60 anys són un dels grups que més estan creixent com a clients de companyies aèries. Els vells joves són vitals per a la indústria turística, ja que quan fan vacances a l’estranger passen més temps fora que els adults més joves.
També estan canviant l’educació: Harvard ja té més estudiants a la seva divisió de formació continuada (per a estudiants de mitjana edat i jubilats) que no pas a la mateixa universitat.
Impuls econòmic i canvi social
L’auge dels vells joves es convertirà en un impuls per a ells mateixos, per a les economies i per a les societats. Molts caps i departaments de recursos humans pensen que la productivitat disminueix amb l’edat, però alguns estudis d’empreses d’assegurances a Alemanya suggereixen que els treballadors més grans tenen una productivitat lleugerament superior a la mitjana i que els equips de treballadors de diverses generacions són els més productius de tots. Les societats haurien d’estar millor, perquè la despesa pública en salut i pensions hauria de ser inferior a l’esperada, ja que les persones treballen durant més temps i necessiten menys assistència mèdica. Però perquè tot això passi hauran de canviar tres coses fonamentals, sota la pressió dels mateixos vells joves. El més important són les actituds públiques cap a les persones grans i, en particular, l’expectativa que als 60 anys haurien de seure a descansar i quedar-se en un segon pla. Moltes empreses discriminen els treballadors més grans oferint formació només als més joves. El boom dels vells joves exigirà que les empreses siguin més respectuoses amb les edats i, en el procés, ajudin a canviar actituds davant el mateix envelliment.
També hauran de fer un canvi les polítiques governamentals. En molts països rics l’edat de jubilació encara està per sota de l’edat a la qual molta gent vol treballar. L’edat efectiva de jubilació (l’edat en què les persones abandonen efectivament la força de treball) sol ser encara més baixa. La política pública fa que la jubilació sigui un abisme, quan hauria de ser una rampa.
Per acabar, un nombre més elevat de vells joves que tenen bona salut exigirà canvis dràstics en la despesa sanitària. Moltes de les malalties associades a l’envelliment s’han d’afrontar a través de la prevenció i els canvis en l’estil de vida. Però només el 2% o 3% de la despesa sanitària en la majoria dels països es destina a la prevenció. Aquesta xifra haurà d’augmentar, ja que, tot i que els vells joves destacaran comparativament per la seva activitat i bona salut en la pròxima dècada, el 2030 arribaran als 75 anys i entraran en un llarg període de declivi per al qual pocs països rics estan preparats.
