Una bomba nuclear econòmica: el que la Xina ha après dels Estats Units
El 2019, Washington va descobrir que un buròcrata era més efectiu que un míssil per derrocar un imperi. Aquell any, l’administració Trump va desenterrar una Llista d’Entitats que s’havia creat el 1997 per combatre la producció d’armes de destrucció massiva, i va començar a afegir-hi empreses tecnològiques xineses com Huawei. Gairebé ningú havia sentit a parlar d’aquesta Llista d’Entitats. El seu impacte va ser brutal. Entrar en aquesta llista negra suposava, de facto, que les empreses americanes tinguessin prohibit vendre’t els seus productes i tecnologies. I no només això: les empreses no-americanes també tenien vetat vendre’t productes amb un mínim de components estatunidencs, sota amenaça de sancions. Per a la majoria de tecnològiques xineses, que depenien fortament de components americans, ser afegides a la Llista d’Entitats va ser l’equivalent a una bomba nuclear econòmica.
Quan Biden va arribar al poder, havien pres bona nota d’aquest ús de l’economia com a arma. Els demòcrates, però, no només volien enfonsar empreses xineses concretes: volien destruir la possibilitat que la Xina superés tecnològicament els Estats Units. El 2022, Washington va activar un mecanisme creat el 1979 i va imposar controls a exportacions que prohibien vendre els xips més avançats a la Xina, necessaris per entrenar els models més punters d’IA. De nou, no només les empreses americanes, sinó també les estrangeres, estaven obligades sota amenaça a complir aquestes sancions.
Durant aquests anys, la Xina va rebre un fort impacte econòmic i tecnològic. En gran part, Pequín es va dedicar a resistir. Però els buròcrates xinesos també van començar a estudiar atentament les tàctiques de l’enemic. Si Washington podia utilitzar l’economia com a arma, per què no ho podia fer també la Xina?
L'alumne supera el mestre
Fa pocs dies, el món va descobrir que Pequín ha après dels americans i ha desplegat la seva pròpia megaarma de coerció i control econòmic. L’aposta és més gran que la de Washington: la Xina ha imposat controls a les exportacions de les terres rares, unes matèries primeres imprescindibles per a la majoria d’altes tecnologies, equipaments militars i sectors econòmics del futur. Actualment, la Xina en controla més del 60% de l’extracció i més del 90% del processament. Pequín també ha imposat controls a les exportacions de components clau de bateries, crítics per a sectors com els vehicles elèctrics. Com fan els americans, la Xina també obliga les empreses estrangeres a complir amb les seves restriccions –o a quedar-se sense subministrament– en productes que tinguin un 0,1% de terres rares d’origen xinès. Les companyies que exportin aquests productes necessitaran una llicència xinesa; en sectors com el militar, la seva exportació queda majoritàriament prohibida.
Aquest mecanisme dona una enorme capacitat de pressió al govern xinès sobre empreses i governs estrangers. També ha creat un temor generalitzat al control que vol exercir la Xina sobre l’economia mundial. Trump ja hi ha respost amb encara més aranzels. Molts països intentaran dependre encara menys de la Xina. Utilitzar una bomba nuclear econòmica és un cop brutal de poder. Però també té riscos associats. Mentrestant, Europa es troba enmig d’aquesta batalla bipolar de coerció econòmica.