Xina fa una demostració de força i Trump respon: així s'acaba el desgel

Quan la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina va tornar a intensificar-se després d’un període de distensió provisional, va quedar clar fins a quin punt la crisi de malentesos entre les dues superpotències havia augmentat. El president dels EUA, Donald Trump, va afirmar que l’havien agafat desprevingut els nous controls de la Xina sobre els metalls de les terres rares i els productes derivats, anunciats a principis de setmana, malgrat que en els darrers mesos hagués qualificat la relació amb Pequín de “molt bona”. Els comentaristes xinesos, per la seva banda, van insistir que Pequín simplement responia a noves agressions per part dels Estats Units, i que Washington era el veritable provocador, ja que havia incrementat les restriccions tecnològiques sobre la Xina alhora que professava bona voluntat.

Ambdues parts semblaven convençudes que l’altra banda havia jugat malament les seves cartes. El joc de retrets ha continuat aquest dissabte, quan la Xina s'ha despertat amb l’anunci de Trump que deia que imposaria nous aranzels del 100% sobre les importacions xineses a partir de l’1 de novembre. Analistes i comentaristes xinesos han criticat l'anunci, tot i que el govern xinès no ha reaccionat de manera immediata.

“De què es queixa Trump?”, va escriure Hu Xijin, l’influent exeditor del Global Times –un diari controlat pel Partit Comunista– a Weibo, una xarxa social. "Per què està enfadat? Primer hauria d’entendre què han fet els EUA a la Xina!", va afegir.

L'amenaça d’aranzels del president Trump ha posat de relleu l’enorme importància de tenir el control sobre les matèries primeres i les tecnologies, com els metalls de terres rares i les bateries, que impulsaran la pròxima generació industrial. Però si cap de les dues parts no fa marxa enrere, les noves hostilitats gairebé segur que s’estendran més enllà del comerç. També podrien afectar altres àmbits en què els dos països esperaven avançar en la seva relació, com ara la comunicació entre exèrcits o la regulació de la intel·ligència artificial. "La situació és força sorprenent tenint en compte que ja s’han dut a terme quatre rondes de negociacions comercials entre la Xina i els Estats Units", va dir en una entrevista Zhu Feng, professor de relacions internacionals a la Universitat de Nanjing, referint-se a les reunions entre funcionaris que han tingut lloc des del maig a Ginebra, Londres, Estocolm i Madrid. Trump va dir el mes passat que també esperava reunir-se en persona amb el líder xinès, Xi Jinping, aquest mes a Corea del Sud. Però divendres va rectificar: "Ara sembla que no hi ha cap motiu per fer-ho".

"Això és un recordatori molt clar que la fragilitat de les relacions entre la Xina i els Estats Units s’està aprofundint", va dir el professor Zhu. Les noves tensions comercials van posar de manifest que els Estats Units i la Xina entenen la seva rivalitat de maneres fonamentalment diferents. Per a Trump, qüestions com el comerç i la tecnologia es poden tractar per separat –és a dir, els Estats Units esperen poder continuar intensificant les restriccions tecnològiques a la Xina alhora que busquen un gran acord comercial entre tots dos països–. Però per a la Xina, el comerç i la tecnologia formen part del que Pequín percep com un esforç global dels EUA per suprimir la Xina. "Si les negociacions comercials fracassen, em preocupa profundament que l’enfrontament a tots els nivells entre les dues parts s’agreugi", diu el professor Zhu.

Mentre Trump, a través d'una publicació a Truth Social, acusava la Xina d’introduir els seus controls sobre les terres rares “del no-res”, els comentaristes xinesos sostenien que l’escalada era culpa de Washington. Hu Xijin va suggerir que els controls de la Xina sobre les terres rares eren simplement una resposta a noves mesures dels Estats Units dirigides contra la Xina, inclosa l’ampliació de la llista d’empreses xineses a les quals se’ls restringeixen les exportacions. Va afirmar que el país s’ha tornat més segur de la seva capacitat per suportar tàctiques de pressió intenses provinents de Washington. "La societat xinesa realment ja no té por dels Estats Units, i els alts aranzels nord-americans i altres eines han perdut el seu efecte dissuasiu sobre la Xina", va dir.

Tot i això, l’abast dels nous controls xinesos sobre les terres rares va semblar, per a molts observadors, una escalada dramàtica. Aquests controls prohibeixen qualsevol enviament de materials crítics a productors d’equipament militar d'Europa i dels Estats Units, i també impedeixen la transferència fora de la Xina d'equipaments o informació que ajudin altres països a establir la seva pròpia producció. L’audàcia de la Xina podria derivar d’una valoració que Trump es troba en una posició feble. Els seus negociadors comercials van mostrar-se disposats a fer concessions sobre els aranzels a principis d’estiu, i el president ha expressat interès en visitar la Xina. El boicot xinès a la compra de soja nord-americana ha fet molt mal als agricultors dels Estats Units.

La política interna nord-americana està en crisi, amb el govern tancat. I tot i les promeses dels Estats Units de reduir la seva dependència de la Xina en matèria de terres rares, aquesta perspectiva encara és llunyana. La Xina, en canvi, es troba en un moment de força després d’una gran desfilada militar el mes passat, on va exhibir armament avançat i va reafirmar els seus vincles amb Rússia i Corea del Nord. "La Xina certament sabia que Trump reaccionaria amb força, i no el va subestimar", diu Wang Yiwei, professor de relacions internacionals a la Universitat Renmin de Pequín. "Però hi ha diversos àmbits en què la Xina té avantatge", confessa Yiwei. Segons ell, la Xina podria estar intentant utilitzar el seu poder de pressió per portar Trump cap a un acord més ampli sobre altres qüestions de la relació EUA-Xina, més enllà del comerç.

Pequín també vol que l’administració Trump faci concessions pel que fa al seu suport a Taiwan –l’illa democràtica que Pequín reclama com a part del seu territori–, així com sobre els controls imposats als xips semiconductors avançats, que la Xina necessita per desenvolupar la intel·ligència artificial i altres projectes estratègics.

Les dures mesures de la Xina també podrien ser un senyal adreçat al públic intern perquè mantingui la confiança, malgrat la desacceleració econòmica del país i l’enfonsament del mercat immobiliari. I també podria ser un missatge per a altres països i regions, com la Unió Europea, que han estat pressionats per Washington per prendre partit entre les dues superpotències, que els adverteixen que no haurien de subestimar la Xina. "Això demostra que la Xina és molt poderosa –diu el professor Wang–. No tingueu por. No sacrifiqueu la Xina per afalagar els Estats Units", adverteix.

Però alguns experts van avisar que Pequín havia anat massa lluny i que havien subestimat com seria de contundent la reacció de Trump. Yun Sun, directora del programa sobre la Xina del Stimson Center a Washington, va afirmar que Pequín havia desenvolupat un "nou hàbit perillós": subestimar la voluntat i la capacitat dels Estats Units per contraatacar. La Xina deuria haver assumit que la cimera entre Trump i Xi ja estava garantida i que els Estats Units tenien moltes ganes d’arribar a un acord. L’administració Trump va recular després d’imposar inicialment aranzels addicionals a l’abril de fins al 145%, i que els va deixar finalment en un 30%, mentre que la Xina ha mantingut un aranzel addicional del 10% sobre els productes nord-americans.

"Allà on els EUA mostraven bona voluntat, la Xina veia una manifestació de debilitat nord-americana", va escriure la doctora Sun. El professor Zhu, de la Universitat de Nanjing, va reconèixer que, tot i que la Xina estava actuant per defensar els seus interessos, hauria de ser prudent davant la imprevisibilitat de Trump. "Si la guerra comercial s’intensifica encara més, això definitivament no va a favor dels interessos de la Xina", va dir. De fet, si entren en vigor els nous aranzels del 100% als productes xinesos anunciats per Trump, podrien afectar encara més l’economia. Les exportacions cap als Estats Units –tant directament com a través de països com el Vietnam o Mèxic– han ajudat a mantenir l’economia xinesa a flotació.