La Xina retalla els drets de les minories ètniques

PequínLa Xina ha aprovat una llei que retallarà els drets de les minories, amb el pretext de voler defensar la cohesió social i la unitat nacional del país. A partir d'ara, les llengües minoritàries desapareixeran de l’educació, es monitoritzaran les pràctiques religioses i es fomentaran els matrimonis mixtos. L'anomenada llei per a promoure la unitat i el progrés ètnic, aprovada per l'Assemblea Popular Nacional (APN), es justifica com un suport al desenvolupament de les comunitats de les minories ètniques. Els grups pro drets humans, però, consideren que és una eina de repressió.

A la Xina, la diversitat no és un problema. Més del 90% de la població és de l'ètnia han, i la resta es divideix entre 55 minories reconegudes oficialment. Tot i això, el govern xinès ha decidit legislar per impulsar encara més la cohesió nacional assimilant les diferents ètnies per aconseguir una societat homogènia sota la cultura han.

La llei es presenta en positiu per promoure la integració dels grups ètnics mitjançant l'educació, l'habitatge, la vida comunitària i el desenvolupament. Però això es tradueix en el fet que l'idioma oficial a les escoles serà el mandarí, de la mateixa manera que a l'administració i els llocs públics. Fins i tot es concreta que el mandarí ha de ser destacat quan es faci servir juntament amb la llengua minoritària, ja que ha de tenir “prominència a la ubicació, l'ordre i aspectes similars”. No ensenyar les llengües de les minories a les escoles amenaça la seva supervivència, ja que poden arribar a desaparèixer si el seu ús es limita només a l’àmbit familiar i, bàsicament, oral.

La nova legislació també exigeix que les pràctiques religioses s'adhereixin “a la sinització de la religió,” que vol dir que es practiquin sota el control del Partit Comunista Xinès. D'altra banda, amb polítiques d'habitatge per promoure la integració, s'intentarà acabar amb els guetos, però també suposarà dispersar les comunitats, cosa que dificultarà que preservin la seva identitat cultural.

També es fomentaran els matrimonis mixtos per promoure'n la integració. I, de forma genèrica, es prohibeix qualsevol acte que pugui perjudicar la “unitat ètnica”. Això significa que la llei servirà per castigar qualsevol pràctica que es pugui qualificar d'"activitats terroristes, separatistes ètniques o d'extremisme religiós".

Des de la seva arribada al poder el 2012, Xi Jinping ha apostat per l'assimilació de les minories i la creació d'una consciència nacional unificada sota la direcció del Partit Comunista Xinès. En aquest sentit, la nova normativa no representa grans canvis, perquè les polítiques d'assimilació s'han desenvolupat des de fa anys. Però al donar-li rang de llei nacional, aquesta política es reforça i es deixa clar que ha de ser aplicada.

Restriccions des de fa anys

Des del 2020, s'ha anat reduint l'ensenyament del mongol a les escoles de la regió autònoma de la Mongòlia Interior. Això va provocar protestes que van ser ràpidament reprimides. Així mateix, la premsa i les pàgines web en mongol s'han reduït en un 80%.

A Xinjiang, l'ONU ha denunciat la violació dels drets humans i s'ha documentat que més d'un milió d'uigurs han estat reclosos en camps que la Xina ha batejat com a centres de “reeducació”. També hi ha denúncies d'esterilitzacions forçoses i de tancament de mesquites. A més, des d'abans dels Jocs Olímpics del 2008, la Xina ha sufocat les protestes dels tibetans. Ha anat retallant els seus drets, com ara estudiar en el seu idioma a l’escola, i també controla els seus monestirs. D'altra banda, tant al Tibet com a Xinjiang, s'ha potenciat la immigració de la població han, a la qual s’ha donat ajudes econòmiques per instal·lar-s'hi. El resultat és que en tots dos territoris, la població d'ètnia han controla ara l'economia.

Des de Human Rights Watch es destaca que la nova legislació suposa un canvi radical amb la política aplicada per Deng Xiaoping, que garantia el dret de les minories a fer servir la seva llengua. La constitució de la República Popular de la Xina reconeix que el país està constituït per 56 ètnies (inclosa el han), que tenen dret a fer servir la seva llengua.

La nova llei ha estat aprovada durant la sessió de clausura de l'Assemblea Popular Nacional, en un auditori on destacaven els vestits acolorits tradicionals dels delegats de les minories, en contrast amb el to fosc de la majoria i el verd dels militars. El nou text legislatiu s'ha aprovat per 2.756 vots a favor, tres en contra i tres abstencions. Entrarà en vigor el pròxim juliol.

Les minories són un percentatge molt petit dels 1.400 milions d'habitants de la Xina, però les regions representen pràcticament la meitat del territori de la República Popular. Especialment, són grans i despoblades les províncies del Tibet, Xinjiang o Mongòlia Interior que, alhora, són riques en recursos naturals com les terres rares. També són zones per on passen les principals rutes comercials.