“Gràcies a Trump tenim un front comú a Europa en l’àmbit climàtic”

BarcelonaL’holandès Bas Eickhout (Groesbeek, 1976) és un observador privilegiat de l’auge de Donald Trump als Estats Units i també dels nous populismes a Europa. Sobretot en clau climàtica. Com a membre de la Comissió de Medi Ambient de la Unió Europea i de la delegació per a les relacions entre la UE i els Estats Units, aquest eurodiputat del partit verd Groenlink lluita per obtenir acords en l’àmbit del medi ambient a banda i banda de l’Atlàntic. Eickhout va visitar Barcelona per participar en el Memorial Xavier Batalla, al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa.

Quin impacte ha tingut la decisió de Donald Trump d’abandonar l’Acord de París?

Que els nord-americans deixin el tractat no és una bona notícia perquè són un dels grans emissors de gasos. Però també hi ha una part bona: molts països han reaccionat prenent-se més seriosament els acords.

Trump ha unit la UE en qüestions climàtiques?

En certa manera, sí. Les polítiques climàtiques a Europa són complicades, però resulta que gràcies a Trump ara tenim un front comú i ja no hi ha cap país en contra. Ni tan sols Polònia. En aquest sentit, Trump ha afectat positivament.

Formalment, els Estats Units encara estaran dins l’Acord de París durant uns anys. ¿Això vol dir que no veurem l’impacte d’aquesta sortida fins a mitjà o llarg termini?

Sortir de l’Acord de París és bàsicament una declaració política de Trump. Diu que en marxa, però tardarà uns quatre anys a fer-ho de veritat. Oficialment, els Estats Units només sortiran de l’acord el novembre del 2020.

Que coincideix amb les eleccions nord-americanes...

Exacte. Són el mateix mes. El principal perill és que cada molècula emesa a l’atmosfera aquests quatre anys tindrà efectes climàtics. Fins llavors els principals efectes seran interns: als Estats Units no es farà cap mena de política en l’àmbit climàtic i Trump desmantellarà totes les que ja s’havien posat en funcionament. De fet, Donald Trump ha sortit de l’Acord de París per poder fer-ho.

Què en pensen els partits populistes emergents europeus, del tema climàtic?

No és el seu tema principal, però sí que tenen una posició comuna. Ells són antielit i han deduït que per aquesta raó han de ser contraris a les polítiques climàtiques. Però es troben amb un problema. L’opinió pública a Europa està canviant. Els votants joves són cada cop més importants i el clima és una de les seves preocupacions principals.

Però, normalment, els joves participen menys en les eleccions.

Aquest és el problema. El 2018 hi haurà eleccions municipals a Holanda i perquè els Verds seguim creixent ens cal assegurar que els joves votin i s’adonin que importen.

Als joves no els resulten llunyanes les qüestions climàtiques?

Certament, una de les coses més difícils del canvi climàtic és que la gent es pensa que tot queda molt lluny. Per aquesta raó a Holanda els Verds hem estat parlant molt més sobre l’empoderament que ofereixen les renovables a l’hora de posseir la teva pròpia energia. També hem insistit molt en el tema del transport. Els joves ja veuen els cotxes més com un problema: són cars i contaminen. Sempre que es tracta del clima cal parlar de temes que siguin pròxims a la gent.

La batalla contra el canvi climàtic també es juga a la cartera, en el pla econòmic?

Absolutament. Però sobretot a l’hora de demostrar que apostar per les renovables dona control. Això és el que les noves generacions volen: tornar a tenir el control.