Bèlgica entra en l’espiral dels retrets per la seguretat

Brussel·lesHan passat sis dies després del 22-M i Brussel·les continua immersa en el dol i el desconcert en la seguretat. Finalment, tot i que els organitzadors de l’anomenada Marxa Contra la Por la van desconvocar, els brussel·lesos van acudir a la plaça de la Borsa, on com cada dia des dels atemptats recorden les víctimes i demostren la solidaritat i unitat nacional. El ministre de l’Interior, Jan Jambon, i l’alcalde de la capital belga, Yvan Mayeur, van aconsellar que la manifestació s’ajornés unes setmanes per motius de seguretat. No obstant això, l’homenatge es va convertir en una petita batalla campal.

L’acte transcorria sense incidents, com tots els dies des dels atacs, amb un silenci respectuós trencat per crits d’ànim d’espontanis i el soroll de l’helicòpter de la policia. Per sorpresa i en grup, simpatitzants de l’extrema dreta, caps rapats i gent vestida de negre van entrar a la plaça amb un puny alçat i cervesa a l’altra mà. Van trepitjar les flors i records que residents i turistes hi han anat dipositant.

Agressions

Entre crits, els neonazis van començar a agredir gent de diferents races, i en aquell moment la policia es va afanyar a protegir les organitzacions de musulmans que eren al memorial. Els antidisturbis van aconseguir dispersar el grup i van utilitzar fins i tot canons d’aigua quan ja els tenien als carrers adjacents. ¿Com van accedir a la plaça, quan hi havia controls policials exhaustius per inspeccionar les bosses de la gent?

La majoria dels neonazis procedien de la localitat flamenca de Vilvoorde, i el seu alcalde, Hans Bonte, va admetre que els havia deixat agafar el tren cap a Brussel·les perquè prohibint-los-ho hauria causat “massa frustracions” [als ultradretans]. Però a Brussel·les l’alcalde Mayeur no ho veia clar i va demanar explicacions al govern federal: “Estic escandalitzat. Ens havien previngut ahir que podrien venir, ara puc constatar que no s’ha fet res per impedir la seva arribada” a la capital, va lamentar.

S’esperava que Brussel·les s’aboqués en la marxa. Una iniciativa ciutadana que pretenia arreplegar tothom per demostrar que el poble “no tenia por”. Però la por finalment hi va ser present, i les autoritats locals i del país van admetre el que la població preferiria no sentir: no podia vetllar per la seguretat de tota la gent que s’hi podia arribar a concentrar. Jambon va admetre que amb la capacitat policial prevista a la ciutat, també enfocada en la investigació judicial, no era suficient. Mentrestant, les operacions policials van prosseguir durant la jornada d’ahir i quatre persones resten a l’espera de presó preventiva, va informar la fiscalia. La capital belga segueix el nivell 3 d’alerta terrorista, sobre un màxim de 4, i significa que el risc d’atemptat és “possible”. Dimarts, Brussel·les es trobava a aquest nivell i es va augmentar 15 minuts després de l’atac a Zaventem. No obstant, els transports van funcionar de forma habitual. Segons la companyia nacional de transports, no se’ls va donar la informació, però el ministre de l’Interior ho nega. Una possible negligència més que s’afegeix als retrets i al malestar dels últims dies, i que evidencia que la capital belga s’ha vist desbordada davant la situació. Un país que amb prou feines es va haver d’adaptar a una política antiterrorista que no tenia després dels atacs del 11-S a Nova York.

D’una ciutat que abans dels atacs de Charlie Hebdo era més semblant a qualsevol metròpoli del nord d’Europa, de tranquil·litat provinciana, s’ha apropat a una sensació d’ israelització. Els militars patrullen els carrers i estacions, una imatge que comença ja a ser quotidiana, i que ha augmentat després dels atemptats. Les línies de metro ja estan plenament operatives, també la de Maelbeek, lloc de l’atac. La veu metàl·lica anuncia l’estació, tot i que encara no té parada. El silenci s’omple al vagó, també en les cares dels viatgers, molt pocs per a un cap de setmana. El metro redueix la velocitat en passar-hi, tapat amb plàstics i tanques. Només es pot veure que el rètol dibuixat per l’artista belga Benoît van Innis segueix intacte.

Concentració tot i la suspensió

El sol del Diumenge de Pasqua va aconseguir que, tot i que la manifestació s’anul·lés, unes mil persones es concentressin a la Borsa, al lloc improvitzat per a les víctimes i punt de trobada habitual. Militars i policies patrullen el barri del centre de la ciutat. Els carrers adjacents estan bloquejats per cotxes dels serveis de seguretat: regiren bolsos i motxilles per poder entrar a la plaça. Les restriccions als voltants de la Borsa se segueixen fent com si es mantingués la manifestació, les dues parades properes estan tancades. L’estació del centre està oberta, fins a sis soldats a l’entrada vigilen. No obstant, la policia no regira els bolsos i abrics com els dies anteriors, en què ningú no podia entrar a l’estació sense que es pogués comprovar.