Starmer descongela les relacions amb la Xina després de vuit anys de fredor total
El 'premier' viatja a Pequín acompanyat d'un gran nombre d'empresaris buscant refer lligams econòmics i comercials
LondresKeir Starmer arriba en les pròximes hores a la Xina, en el primer viatge d'un premier britànic a Pequín des del 2018, amb l’objectiu de reactivar les relacions polítiques i econòmiques amb Pequín després d’un llarg període de fredor diplomàtica. La seva visita té lloc onze dies després que el primer ministre canadenc, Mark Carney, s'hi desplacés i, també trencant el silenci d'anys amb Xi Jinping, establís un acord comercial preliminar, considerat històric.
El moment triat per Starmer no és aleatori, tot el contrari. Fa només una setmana el govern laborista va donar llum verda per la construcció, a tocar de la City de Londres, de l'ambaixada xinesa més gran a Europa, i una de les més grans del món, un polèmic projecte que estava paralitzat des del 2018. La visita té un fort component econòmic. Starmer viatja acompanyat d’una delegació de dirigents empresarials britànics amb la voluntat d’impulsar la inversió estrangera i reforçar els lligams comercials entre els dos països.
Londres i Pequín s'esforcen per deixar enrere un passat marcat per diversos aspectes que havien enterbolit les relacions entre els dos països: la prohibició a l'empresa xinesa Huawei de proveir les xarxes britàniques i europees de 5G per motius de seguretat nacional; les crítiques del Regne Unit a la detenció i condemna del ciutadà britànic Jimmy Lai i d'altres activistes de Hong Kong en aplicació de la llei de seguretat nacional, i l’acusació –posteriorment retirada– contra dos britànics per, presumptament, espiar per a la Xina. Starmer només s'ha entrevistat fins ara amb Xi en una trobada al Brasil el novembre del 2024, en el marc d'una reunió del G20.
El nou acostament de Londres a Pequín es produeix enmig d'un context internacional en què la Xina intensifica els seus esforços per presentar-se al món com una alternativa que aporta estabilitat a la política internacional dels Estats Units de Donald Trump, que ha sembrat de dubtes la fiabilitat de Washington com a soci i aliat estratègic occidental. En aquest punt hi va fer referència la setmana passada, a Davos, He Lifeng, el viceprimer ministre del país, que va dir: "La Xina està compromesa a fomentar una prosperitat compartida amb els seus socis comercials, tant per al seu propi desenvolupament com per fer créixer el pastís de l’economia i el comerç globals".
Sigui com sigui, Starmer arriba pràcticament l'últim o el penúltim a Pequín, ja que el mateix Trump té previst fer visita a Xi l'abril vinent. En els últims anys, de fet, entomant la realitat i adaptant-s'hi, el president francès, Emmanuel Macron, així com l'excanceller alemany Olaf Scholz i també el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han visitat Pequín: Macron en dues ocasions i Sánchez en tres, entre el 2023 i el 2025.
Un peu a tot arreu
Tot i el context internacional, i en una nova demostració que Starmer no vol acceptar la realitat que dibuixa Trump sobre el mapa, en una entrevista amb Bloomberg, el premier ha assegurat que el Regne Unit no es veurà obligat a "triar" entre els Estats Units i la Xina. I que malgrat que Londres continuarà mantenint relacions "molt estretes" amb Washington en matèria econòmica, de seguretat i de defensa, el que "no seria sensat" és ignorar la segona economia del món. No debades el primer ministre s'acompanya d’una nombrosa delegació de dirigents empresarials. A més de Pequín, Starmer també es desplaça a Shanghai i, breument, al Japó.
La visita no agrada a tothom al Regne Unit, però. I no ha sigut pas per casualitat que, aquest dimarts, citant fonts de la intel·ligència dels Estats Units, el diari conservador The Daily Telegraph –que s'ha oposat aferrissadament a l'obertura de l'esmentada megaambaixada de Pequín a Londres– hagi publicat que alts càrrecs dels governs dels últims tres primers ministres conservadors, Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak, van patir el pirateig de les seves comunicacions.
I mentre els conservadors s'entesten a presentar Pequín com un nou Fu Manxú del segle XXI, Starmer ofereix calma i pragmatisme, i el que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va qualificar dies enrere de "l'estil britànic: Us preneu una tassa de te, reflexioneu al voltant de la taula i trobeu el camí per continuar endavant." A la Xina, un país on el te és una tradició mil·lenària, Starmer confia que la represa del diàleg pugui ser una realitat sota el principi de "cooperar en allò que sigui d'interès mutu i discrepar en allò en què no s'està d'acord".
