Bòsnia reviu, dividida, l’inici de la Gran Guerra

SarajevoLa ciutat de Sarajevo va commemorar ahir el centenari de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Totes les mirades van estar posades a la cantonada on Gavrilo Princip es va fer un lloc a la història disparant els trets que van segar la vida de l’hereu de l’Imperi Austrohongarès i la seva consort.

Els actes de record van culminar amb un concert a l’antic Ajuntament. L’eix de la commemoració va ser la pau però les tensions que van portar Princip a prémer el gallet floten encara en l’ambient cent anys després de l’esclat de la Gran Guerra en una zona que va tornar a viure un conflicte bèl·lic als anys 90.

“Per mi, el que està passant a Bòsnia i Hercegovina avui, i el que passa en altres indrets del món, és molt semblant al que es va viure a principis del segle XX”, explica Vera Katz, erudit de l’Institut d’Història de la Universitat de Sarajevo. “El fet que alguns hagin convertit Princip en un mite em fa pensar que hem avançat molt poc”.

I és que un segle després, serbis, musulmans i croats de Bòsnia estan enfrontats sobre el llegat de Princip. Molts serbis el veuen com un heroi de la lluita contra el domini austrohongarès, com l’home que va precipitar el naixement de Iugoslàvia el 1919, amb el tractat de Versalles, el país que es va desintegrar poc abans de les guerres balcàniques.

Entre els croats majoritàriament catòlics i alguns musulmans de Bòsnia, que veien les autoritats de Viena en el moment de l’assassinat com una protecció contra la dominació dels serbis ortodoxos, Princip està considerat un terrorista i com a tal el va condemnar un tribunal de Sarajevo a 20 anys de presó.

La commemoració de l’assassinat, doncs, com tantes altres coses a Bòsnia i Hercegovina, va partir el país. Els serbis de línia més dura van boicotejar els actes oficials -finançats per la UE- i van celebrar actes d’exaltació a la figura de Princip.

Però l’alcalde de Sarajevo, Ivo Komsic, un bosnio-croat, va fer una crida al país -de 3,8 milions d’habitants- per fer del centenari una ocasió per renunciar a l’animositat sectària en favor d’una nova era que condueixi Bòsnia i Hercegovina cap a la UE. “La mirada del món està posada aquí”, va dir Komsic, “i és important que enviem missatges completament diferents als de la guerra que vam enviar el 1914 i el 1992.