Brussel·les vol crear un cos de guardafronteres

Brussel·lesLa Comissió Europea va proposar ahir la creació d’un cos de guardafronteres cridat a substituir l’actual agència Frontex. L’objectiu és desplegar un mínim de 1.500 efectius en 72 hores a la frontera d’un país -de la zona Schengen- quan es consideri que la situació ho requereix, sense que ho hagi de sol·licitar directament l’estat implicat. Aquesta ha sigut una de les principals demandes de França, a la qual també s’ha sumat Alemanya, que registrarà aquest 2015 més d’un milió de sol·licituds d’asil.

Brussel·les, conscient que sense un mandat més fort no pot gestionar les fronteres exteriors, vol crear l’Agència Europea de Guàrdies de Frontera i de Costa, de manera que el sistema Frontex desapareixerà i s’acabarà integrant en el nou ens, que tindrà més poders i estarà menys limitat i encotillat. S’espera que tingui un pressupost de 322 milions d’euros d’aquí al 2020 i un miler de treballadors de manera permanent, el doble del que té ara Frontex.

La nova agència tindrà la capacitat d’intervenir en cas que es detectin “deficiències” a la frontera exterior d’un país de la zona Schengen, tot i que seria en última instància. Primer l’agència farà un anàlisi de risc i si s’identifica que el país ha de fer canvis, se li donarà un temps per corregir-los. Només en cas d’urgència que “posi en perill el funcionament de l’àrea Schengen” i quan no s’hagin solucionat les deficiències detectades per l’agència, seria quan els efectius es desplegarien en tres dies. Tot i que a diferència d’ara es podrien desplegar sense que ho demani el país afectat, el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, admet que no “s’imposarà” a cap estat res, sinó que serà una feina comuna.

Tots obligats a ajudar

Per evitar que la nova agència pateixi els mateixos problemes de falta d’efectius i equipaments de Frontex (a l’abril va demanar als estats 775 agents més però només se’n van destinar 447) es proposa tenir una reserva capaç de ser mobilitzada en hores. Segons la proposta, tots els estats de la zona Schengen estaran obligats a ajudar: els que tinguin fronteres exteriors (com Espanya, Itàlia o Grècia) hauran de proveir-la amb un 2% dels seus efectius nacionals i els que només tinguin fronteres interiors (com la República Txeca) hauran d’aportar-ne un 3%.

A diferència de Frontex, la nova agència també podrà desplegar-se a les fronteres de tercers països conjuntament amb les seves autoritats, com per exemple a Turquia, i també cooperarà amb els tercers països a l’hora de gestionar el retorn de persones que no tinguin dret a protecció internacional.

A més de tot això, una de les principals crítiques cap a Itàlia i, especialment, Grècia ha sigut la dificultat de controlar les seves costes. Per això les agències europees de control de pesca i de seguretat marítima s’incorporaran a l’operatiu per vigilar el Mediterrani.

La qüestió de la sobirania

Les intencions de la Comissió Europea prometen portar cua. Fa dues setmanes els ministres de l’Interior francès i alemany van demanar conjuntament a Brussel·les la creació d’aquest cos. Però hi ha països -alguns de tan dispars com Malta i Suècia i, sobretot, els de l’est d’Europa- que no veuen amb bons ulls la iniciativa, que consideren que podria posar en perill la seva “sobirania”.

Aquesta mala maror s’afegiria a l’actual clima enrarit pel repartiment de 160.000 refugiats entre els països de la UE que Eslovàquia i Hongria han portat davant la justícia europea. Tot i així, per calmar els ànims, Timmermans insisteix que “no es prendran decisions unilaterals” i que les forces del països seguiran sent “claus”.

A la proposta sobre el nou cos policial també s’hi ha sumat l’ampliació de controls sistemàtics a tots els ciutadans que entrin en l’espai Schengen, incloent-hi els europeus, que actualment no s’aplica a tothom. L’objectiu és identificar possibles terroristes que combaten a l’estranger i entren a l’espai Schengen, molts cops sense ser detectats.