Comptes corrents o marihuana

'The New York Times'Les farmàcies que venen marihuana estaven fent un gran negoci. Després que l'Uruguai es convertís el mes passat en el primer país a legalitzar completament la venda de marihuana amb fins recreatius, algunes de les farmàcies tenen problemes per complir amb la demanda dels consumidors, i és perquè els han arribat cartes poc amistoses de part dels bancs nord-americans.

Les missives han agafat per sorpresa els funcionaris de l'Uruguai, que s'afanyen a entendre la llei patriota i altres lleis nord-americanes que podrien posar fi a una part essencial del nou mercat de la marihuana al petit país sud-americà. Els bancs nord-americans, entre els quals el Bank of America, han alertat que deixaran de fer negocis amb els uruguaians que ofereixin els seus serveis als negocis de venda de droga controlada per l'estat.

Amb la por de perdre accés al sistema bancari dels Estats Units, les sucursals uruguaianes han anat avisant les farmàcies i els han dit que podrien tancar els seus comptes si mantenen la venda de cànnabis. "No podem mantenir una falsa esperança", ha afirmat aquesta setmana Tabaré Vázquez, president de l'Uruguai, que ha afegit que el seu govern buscava una solució.

Una llei nascuda arran dels atemptats

Els uruguaians s'enfronten els mateixos reptes que els negocis dels estats nord-americans on s'ha legalitzat el cànnabis medicinal i recreacional. Sota la llei patriota (Patriot Act), aprovada setmanes després dels atacs de l'11 de setembre del 2001, les institucions financeres dels Estats Units tenen prohibit fer negocis amb distribuïdors de certes substàncies controlades, inclosa la marihuana, en un intent de frenar el rentat de diners i el tràfic de drogues.

El govern d'Obama va tranquil·litzar el sector bancari el 2014 afirmant que era poc probable que els bancs haguessin de fer front a sancions per oferir serveis als negocis legals de marihuana, mentre que en paral·lel les institucions analitzen els comptes per buscar-hi senyals de rentat de diners.

"Els bancs són negocis, i poden triar amb qui volen tenir tractes", va afirmar Frank Robison, un advocat de l'estat de Colorado especialitzat en la regulació de la marihuana. "Des de la perspectiva del sector bancari, la indústria de la marihuana podria ser percebuda com una puça a l'esquena d'un gos".

Diversos negocis de marihuana en estats com Colorado i Washington han optat per prescindir de les targetes de crèdit i mantenir-se com a negocis exclusivament en efectiu. D'altres han trobat petits bancs disposats a córrer un risc calculat. Però trobar una solució per a l'Uruguai pot ser difícil. Les vendes de marihuana representen una petita part del negoci per a les farmàcies, que actualment són els únics negocis amb llicència per vendre-la, i les farmàcies necessiten els serveis bancaris per operar.

Entre dues aigües

De la mateixa manera, els banquers a l'Uruguai probablement decidiran que és molt més important mantenir bones relacions amb les institucions financeres dels Estats Units que conservar els comptes d'un reduït nombre de farmàcies. L'amenaça de perdre els seus comptes bancaris ha portat algunes de les quinze farmàcies que inicialment van signar el pla pilot a desistir de les vendes de marihuana, va indicar Pablo Durán, un expert legal del Centre de Farmàcies de l'Uruguai, una associació civil. Vint farmàcies més, que també volien afegir-se a la iniciativa, esperen que el govern explori possibles solucions.

Les regulacions nord-americans són contraproduents, al·leguen els que donen suport al mercat legal a l'Uruguai, perquè podrien encoratjar paradoxalment la venda il·lícita de drogues.

Combatre el tràfic de drogues va ser una de les principals raons que va donar el govern uruguaià per legalitzar la marihuana recreativa. Els funcionaris van passar anys desenvolupant un marc regulador complex que permetés a les persones conrear una quantitat limitada de cànnabis per al consum o comprar l'herba a farmàcies a preus més barats que al mercat negre, amb l'esperança que disminuís el cultiu i la venda il·legals de marihuana.

"Probablement no hi ha cap negoci a l'Uruguai que actualment estigui més controlat que la venda de cànnabis", va advertir Durán.

Quan Donald Trump era encara candidat, va dir que els estats dels Estats Units haurien de tenir la llibertat de traçar el seu propi camí respecte a la marihuana, i va prometre disminuir les regulacions en el sector financer. No obstant això, Jeff Sessions, fiscal general dels Estats Units, ha sigut un dur crític de la legalització i ha comparat la marihuana amb l'heroïna.

Ara alguns membres de la indústria de la marihuana es pregunten si Washington resoldrà el conflicte entre les seves lleis bancàries i les creixents reformes per legalitzar la marihuana per a usos medicinals i recreatius al món.

Els farmacèutics de l'Uruguai no se'n saben avenir. "No podem entendre com el govern no va tenir la previsió per anticipar això", va dir Gabriel Bachini, l'amo d'una farmàcia de la ciutat costanera de Colonia. Des que van començar les vendes, el nombre de compradors registrats a l'Uruguai s'ha duplicat. Fins al 15 d'agost, més de 12.500 persones s'han inscrit a un sistema que verifica les identitats dels clients amb escàners d'empremtes digitals i permet als usuaris comprar fins a 40 grams de marihuana al mes (a un preu al voltant de 15 euros per deu grams, amb la qual cosa es poden fer prop de 15 cigarretes, d'acord amb activistes). Sota la llei, només els ciutadans uruguaians i els residents permanents legals tenen permès comprar i cultivar marihuana. "La demanda ha sigut alta, i els consumidors estan satisfets perquè que ja no han d'anar a cases o a aventurar-se dins de barris" per aconseguir marihuana, apunta el propietari.

Per a l'advocat nord-americà Robinson, "l'Uruguai podria ser només la punta de l'iceberg" d'un problema global.