El govern d'Egipte celebra la victòria en un plebiscit qüestionat

The New York Times / El Caire.Segons els primers resultats filtrats a la premsa local, els egipcis haurien aprovat, amb un 98% dels vots, la reforma constitucional que la junta militar ha convertit en un plebiscit a la seva gestió després del cop d'estat de l'estiu. Els observadors internacionals, però, alerten de la imparcialitat de la cita a les urnes, que va tenir lloc dimarts i dimecres.

Tothom esperava que s'imposés el sí amb contundència, però la participació i la credibilitat del referèndum són uns testos importants per al general Abdul Fattah al-Sissi, el ministre de Defensa que va derrocar el president islamista Mohammed Mursi, líder dels Germans Musulmans. L'aprovació de la carta magna significa la primera legitimació electoral del cop militar, i aplana el camí per a la candidatura presidencial del general Al-Sissi.

D'acord amb els primers resultats d'ahir, un 37% de l'electorat va anar a votar, i superen l'aproximadament 33% que van participar en el referèndum constitucional del desembre del 2012. Si es confirmen aquests resultats, voldrà dir que molta més gent ha votat en aquest plebiscit que no pas en l'organitzat pels Germans Musulmans.

Tot i això, és gairebé impossible fer comparacions directes dels dos referèndums perquè des del desembre del 2012 ha canviat la normativa electoral per facilitar als egipcis anar a votar -per exemple, per primer cop els empadronats en una altra localitat han pogut votar directament en uns col·legis especials.

El debat públic que ha precedit la cita a les urnes ha estat tan desigual com els primers resultats del recompte. El govern interí ha il·legalitzat el principal grup de l'oposició, els Germans Musulmans, ha empresonat els seus dirigents, n'ha silenciat els mitjans de comunicació, n'ha confiscat els béns i n'ha criminalitzat els membres, que han demanat el boicot a la votació.

Acusació contra Al-Jazira

La fiscalia egípcia va acusar ahir els tres periodistes del canal qatarià Al-Jazira -que simpatitza amb la confraria- detinguts el mes passat de "posar en perill la seguretat nacional". En concret, la fiscalia els acusa de fer servir un equip sense llicència, d'emetre notícies falses que poden alterar l'ordre públic, i de tenir gravacions falses. A més, l'agència estatal va informar que alguns dels tres periodistes havien confessat ser membres d'un grup terrorista. En una carta firmada per més de 40 periodistes, es denuncia que la detenció "amenaça la llibertat d'expressió a Egipte".

Mentrestant, la majoria dels mitjans de comunicació estatals i privats d'Egipte han donat suport obertament a la Constitució. Les pancartes a favor del sí omplien els carrers, mentre que qui gosés demanar el vot pel no s'exposava a una detenció per part de la policia.

"El poc marge que s'ha donat als grups que s'oposen al referèndum és molt problemàtic", explica David Carrol, director del programa per la democràcia del Centre Carter. El centre ha supervisat les set eleccions que hi ha hagut a Egipte des de la fi de l'era Mubàrak, el 2011, però aquest cop ha rebutjat monitoritzar aquest referèndum perquè no veia clar el context ni el procés.

"Serà difícil concloure que aquest procés ha tingut una participació oberta -afegeix Carroll-, però la participació ens dirà alguna cosa sobre el nombre de persones que donen suport al full de ruta de la junta militar", liderada per Al-Sissi.

En un comunicat difós a primera hora d'ahir, l'exèrcit va aplaudir "tots els que havien contribuït a crear un escenari tan gloriós". Però tot i els resultats que ha filtrat el govern, en molts col·legis electorals del Caire les cues per anar a votar en aquest plebiscit eren més curtes que les del 2012 i, fins i tot, els soldats i la policia que controlaven el centre sobrepassaven els electors.

El govern interí, però, ha projectat una gran participació. L'agència estatal ja va informar dimecres que el ministeri de Justícia situava la participació en un 50% només el primer dia, mentre que Hany Mahmoud, ministre de Desenvolupament Administratiu, va dir que situava la participació del primer dia, dimarts, en un 28%.

De la mateixa manera que en la resta d'eleccions, els vots es van dipositar en urnes de plàstic segellades. Però en lloc de mostrar-les així un cop s'havien tancat els col·legis, la televisió pública va difondre imatges de gent fent directament el recompte.

Segons els observadors, l'absència de qualsevol tipus d'oposició tindrà conseqüències també en el recompte. Fins ara, els Germans Musulmans eren el principal guardià d'aquest procés, enviaven voluntaris a tots els col·legis i difonien ràpidament qualsevol irregularitat.

"Sense la confraria i vistes les limitacions que s'han donat a altres observadors -adverteix Carrol-, no hi haurà cap observació independent del que està passant".