Per què el dret a l'avortament als Estats Units penja d'un fil?

Què diu l'esborrany?

El prestigiós portal Politico ha publicat l'esborrany d'un dictamen signat pel jutge conservador del Tribunal Suprem Samuel Alito que fixa la seva posició a favor de la llei que ha aprovat l'estat de Mississipí, que ha prohibit l'avortament més enllà de les 15 setmanes d'embaràs. El dictamen, que tindria el suport de cinc dels nou jutges del tribunal, desafia obertament la doctrina que s'havia aplicat des de 1973, en el cas Roe contra Wade, i que determina que l'estat no pot interferir en el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. El text filtrat diu que la resolució de 1973 era "terriblement errònia des del principi" i que ha de ser anul·lada perquè cal "retornar el tema de l'avortament als representants electes", és a dir als legisladors de cada un dels estats.

Què és la doctrina Roe contra Wade?

Aprovada el 1973, la doctrina va establir que les dones nord-americanes poden avortar fins que el fetus pot sobreviure fora del cos de la mare. El 1973 aquest límit se situava en les 28 setmanes d'embaràs, i ara, gràcies als avenços mèdics, se sol fixar en les 24. Roe contra Wade és el cas que va portar als tribunals Norma McCorvey (amb el pseudònim de Jane Roe), una cambrera de Texas, quan tenia 22 anys i estava embassada de cinc mesos del seu tercer fill. Fins aleshores només era legal avortar als Estats Units en cas de perill vital per a la mare. Wade era el fiscal de Texas que es va enfrontar a la demanda. Va ser aleshores quan es va establir la doctrina dels trimestres: en el primer trimestre es permetia l'avortament, en el segon amb algunes restriccions per protegir la salut de la mare i en el tercer els estats el podien prohibir sempre que establissin excepcions per protegir la vida i la salut de la mare. Aquesta doctrina es va ratificar amb el cas de Planned Parenthood contra Casey, de 1992, que va ratificar el dret de les dones a interrompre l'embaràs abans que el fetus sigui totalment viable.

L'esborrany és definitiu?

No, perquè la decisió final del Suprem s'espera aquest juny. El que s'ha fet públic aquesta matinada és un esborrany que s'ha filtrat en el procés de deliberacions. Però l'esborrany arriba després d'una votació a mà alçada al Suprem que indica que la majoria dels seus membres hi estan d'acord. És després d'això que es designa un jutge, en aquest cas Alito, per redactar l'esborrany de dictamen. Aquest esborrany encara es pot modificar fins que el veredicte es faci públic.

Hi ha precedents d'una filtració com aquesta?

No és la primera, però probablement aquesta filtració és la bretxa de seguretat més greu de la història del Tribunal Suprem estatunidenc. Circulen tota mena d'especulacions per explicar-la: des que els sectors progressistes han volgut aixecar la llebre abans que fos massa tard fins que han estat els mateixos conservadors els responsables de la filtració per preparar el terreny. En tot cas, és tot un terratrèmol en el sistema judicial nord-americà.

Què implica?

El fet té conseqüències enormes. Si el Tribunal Suprem acaba deixant caure la protecció constitucional al dret a l'avortament, fins a 22 estats dels Estats Units governats pels republicans poden imposar lleis restrictives sense cap límit, ni tan sols en cas de violació o d'incest. Això afectaria 36 milions de dones en edat fèrtil als Estats Units, segons afirma l'associació Planificació Familiar. L'impacte real tindrà un clar biaix de classe i geogràfic: les dones dels estats governats pels demòcrates i les que visquin en altres estats però tinguin mitjans per viatjar podran continuar avortant en les clíniques allà on la interrupció voluntària de l'embaràs continuí sent legal. En canvi, les dones pobres que visquin en estats controlats pels republicans, on la protecció social també és molt més feble, hauran de tirar endavant l'embaràs o arriscar-se a sotmetre's a un avortament clandestí sense cap garantia sanitària.