Trump rep Bukele a la Casa Blanca i avisa que "estudia" deportar a El Salvador migrants amb la ciutadania estatunidenca

WashingtonConvertir El Salvador en la presó de Donald Trump li ha valgut a Nayib Bukele ser el primer mandatari llatinoamericà que es reuneix amb el president estatunidenc. El líder centreamericà s'ha trobat amb el seu homòleg aquest dilluns per abordar nous acords migratoris després que al març la Casa Blanca deportés a la megapresó Cecot més de 200 veneçolans i salvadorencs. Tots ells van ser-hi enviats sota la llei d'enemics estrangers i sense un procés judicial on defensar-se de les acusacions de pertànyer a bandes criminals. El govern Trump ja ha reconegut que almenys un dels deportats és innocent i que va ser-hi enviat "per error administratiu": Kilmar Abrego García. L'administració assegura estar "sense poder" per retornar-lo, malgrat que aquest dilluns Bukele i Trump s'han assegut al Despatx Oval per estrènyer llaços.

"Vull agrair-te tota la feina que has fet", ha dit Trump a Bukele, a qui ha qualificat de "bon amic". “Ens esteu ajudant molt”, ha afirmat el president dels Estats Units en referència a l’ús de la Cecot per deportar migrants sense papers. Bukele ha respost: “Volem ajudar.” De fet, el magnat ha plantejat que estan estudiant deportar-hi també migrants que han aconseguit la ciutadania. "Si són criminals... Perquè podem fer aquestes coses amb el president [Bukele] per menys diners i amb més seguretat. Tenim una població penitenciària gegant. Hi ha altres persones amb qui també ho estem negociant. Estem estudiant ara mateix les lleis. Si podem, això està bé", ha dit el republicà.

Bukele també ha fet pinya amb Trump sobre el retorn d'Abrego García, a qui ha acusat falsament de "terrorista" i ha dit que no té "poder" per tornar-lo als Estats Units. Per la part estatunidenca, l'assessor Stephen Miller, el gran ideòleg rere el pla de deportacions massives de Trump, ha estat qui ha intervingut sobre la qüestió i ha dit que és "arrogant" exigir a un altre país que enviï els seus ciutadans als Estats Units. "Un jutge federal ha intentat dir-li a l'administració que segresti un ciutadà d'El Salvador i el porti aquí", ha dit Miller, distorsionant completament el focus de la qüestió: l'expulsió d'un home que estava protegit des del 2019 de la deportació i que el 2011 va entrar als Estats Units fugint de l'amenaça de les maras salvadorenques.

Bukele, gran col·laborador

Bukele trepitja Washington en el punt àlgid de les dues grans batalles legals sobre les polítiques migratòries de Trump: la deportació d'Abrego García i l'aplicació de la llei d'enemics estrangers. La setmana passada el Suprem va sentenciar que el govern havia de "facilitar" el retorn de l'home de 29 anys i que des del 2019 estava protegit de la deportació, però deixava oberta la qüestió de si un jutge federal pot ordenar a l'executiu fer-ho. Diumenge el departament de Justícia presentava un nou recurs en què defensava que els jutges federals “no tenen autoritat per ordenar” a l’executiu com gestionar “les relacions exteriors”. La resolució de la disputa sobre Abrego García marcarà un precedent sobre fins on arribaran els límits de l’executiu per dur a terme la seva campanya de deportacions massives.

En l'aire encara està la legalitat de l'aplicació de la llei d'enemics estrangers, la qual Trump vol fer servir com a accelerador de la seva campanya de deportacions massives. El Suprem, malgrat aixecar el bloqueig temporal imposat per un jutge, encara no s'ha arribat a pronunciar en profunditat sobre el cas.

Bukele ha passat de ser un aliat més del president a convertir-se pràcticament en el seu principal col·laborador en la campanya de la por contra la comunitat migrant. Ara bé, no ho ha fet de franc. La Casa Blanca va pagar uns sis milions de dòlars per tancar a la Cecot Abrego García i més de 200 veneçolans que van ser deportats sota la llei d’enemics estrangers. Tots ells estaven acusats, suposadament, de pertànyer a les bandes criminals MS-13 i Tren de Aragua. Cap d’ells no va comptar amb garanties processals, tal com va remarcar una jutgessa del Tribunal d’Apel·lacions.

En els plans de deportacions massives de Trump, les presons d’El Salvador s’han convertit en un element clau. No només per qüestions pràctiques, sinó també com a relat a través del qual exercir la por sobre la població migrant i fins i tot els mateixos ciutadans nord-americans. Quan al gener Bukele va oferir les seves presons als Estats Units durant la visita del secretari d’Estat, Marco Rubio, va plantejar la possibilitat d’allotjar-hi tant migrants com ciutadans que haguessin comès delictes.

En una de les seves publicacions, Trump va amenaçar amb enviar a la Cecot les persones detingudes per atacar Tesla en protesta contra Musk i el nou govern. “Espero veure els malfactors terroristes malalts rebre condemnes de 20 anys de presó, pel que estan fent a Elon Musk i a Tesla. Potser podrien complir-les a les presons d’El Salvador, que s’han fet tan famoses últimament per les seves condicions tan agradables!”, escrivia.

Les presons del terror

El setembre de l’any passat la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) publicava un informe sobre l’estat d’excepció a El Salvador en què relatava tota una sèrie d’accions en el sistema penitenciari que incloïen des de detencions sistemàtiques sense proves fins a cel·les plenes a vessar de presos sense aigua ni menjar.

Enmig de tots els líders reaccionaris que afalaguen Trump, Bukele ha sabut guanyar-se un lloc destacat. La bona sintonia entre tots dos mandataris respon a aquesta admiració que sent el president nord-americà pels líders autoritaris que apliquen mà dura. A El Salvador, Bukele va aconseguir que l’any 2021 el Parlament –controlat pel seu partit– destituís els jutges del Tribunal Constitucional, la màxima instància judicial del país. Ja aleshores van saltar les alarmes en un país que queia a l’abisme de l’autoritarisme. Just dimarts passat l’Assemblea Legislativa d’El Salvador va aprovar la 32a pròrroga del règim d’excepció. La normativa, que suspèn alguns drets i garanties constitucionals, ha permès, segons les autoritats, la detenció de més de 83.000 persones i s’han registrat més de 633 dies –no consecutius– sense homicidis.

Tot i la reducció d’homicidis, organitzacions com Amnistia Internacional i la Comissió Interamericana de Drets Humans han demanat, sense èxit, la derogació del règim d’excepció, per considerar que permet violacions dels drets humans i que s’han arrestat persones innocents.