Els Estats Units marxen d'Islamabad sense un acord amb l'Iran: "Els hem deixat la nostra millor oferta final"

WashingtonLa històrica i maratoniana jornada de negociacions a Islamabad ha acabat sense acord. Després de més de 20 hores de converses cara a cara amb la delegació iraniana, els Estats Units s'han aixecat de la taula perquè Teheran no accepta les "línies vermelles" de Washington. "Tornem als Estats Units sense haver arribat a un acord”, ha anunciat el vicepresident dels EUA, JD Vance, en una breu roda de premsa passades les 6 del matí del Pakistan (les nou del vespre a Washington).

“Ens n’anem d’aquí amb una proposta molt simple, un mètode d’entesa que és la nostra millor oferta final. Veurem si els iranians l’accepten”, ha reblat Vance, que ha comparegut flanquejat pels dos negociadors habituals de la Casa Blanca: l'enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Donald Trump, Jared Kushner. Malgrat l'agre i esperable resultat, Vance ha subratllat que al llarg de dissabte han mantingut "diverses discussions substantives amb els iranians". Fet que ha descrit com una "bona notícia".

En contraposició, "la mala notícia és que no hem arribat a un acord; i crec que això suposa una mala notícia per a l’Iran, més que no pas per als Estats Units d’Amèrica". El vicepresident ha remarcat que "hem deixat molt clar quines són les nostres línies vermelles: en quins aspectes estem disposats a cedir davant d’ells i en quins no. I ho hem expressat amb la màxima claredat possible; tanmateix, ells han optat per no acceptar els nostres termes”.

Una d'aquestes línies vermelles és el programa nuclear iranià. Gairebé parafrasejant les mateixes paraules que ja s’havien sentit durant les negociacions prèvies a l’atac del 28 de febrer, Vance ha insistit en la qüestió nuclear com a gran punt de discòrdia: “La qüestió és que necessitem veure un compromís afirmatiu que no buscaran eines que els permetin desenvolupar ràpidament una arma nuclear”.

Per altra banda, Vance ha agraït al Pakistan els esforços com a país mediador. "Qualssevol que siguin les deficiències de la negociació, aquestes no han estat a causa dels pakistanesos, que han dut a terme una tasca sorprenent i s'han esforçat per ajudar-nos tant a nosaltres com als iranians a proposar i arribar a un acord", ha afirmat. Tot i que no hi ha hagut fumata blanca la cimera a Islamabad, continua sent una fita històrica: ha estat el primer cop que se celebrava una reunió cara a cara d'alt nivell entre funcionaris dels Estats Units i l’Iran des que la revolució islàmica del 1979 va enfrontar els dos països durant gairebé mig segle.

El resultat de les converses concorda amb la fragilitat de l'alto el foc que les emmarca. Les expectatives que les dues parts es trobessin a Islamabad eren quasi igual d'escasses com l'esperança que la treva arribi a durar les dues setmanes pactades. La compareixença de Vance encara dona més sentit a les paraules del president estatunidenc que la tarda de dissabte deia que no li importava si s'arribava a un acord o no. “Hem guanyat passi el que passi”, deia Trump als peus de l’helicòpter, abans de partir cap a Miami. I afegia: “Els hem derrotat militarment”.

Les paraules del republicà concordaven també amb l'hermetisme de la part nord-americana. Mentre que els iranians han anat filtrant informació a la premsa al llarg de la jornada, Washington havia mantingut silenci absolut. Les informacions inicials dels mitjans iranians ja apuntaven que ambdues parts havien arribat a un punt mort, especialment pel que fa a l’estret d’Ormuz. Tot i que Vance ha citat el programa nuclear com a principal escull, la urgència real és aconseguir que els petroliers puguin travessar el l'estret amb garanties de seguretat. Malgrat que l'Iran s'hagi obert a deixar navegar naus i que Trump insisteix que ja és possible, la manca de confiança en la situació manté els preus de les asseguradores disparats.

Fonts de la delegació iraniana havien assenyalat a Al Jazeera que les demandes dels Estats Units sobre l’estret eren massa “ambicioses”. En el seu pla de 10 punts, els aiatol·làs reclamen controlar Ormuz, mentre que en la proposta nord-americana Washington només mencionava la petició de reobrir el pas marítim.

Un altre punt de tensió ha estat la situació del Líban, que ja acumula més de 2.000 morts des que Israel va començar a atacar-lo el passat 2 de març. Tot i que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va donar suport a la treva i des de dimecres ha deixat d'atacar Teheran, els atacs al sud del país àrab no han cessat. Dissabte, mentre arrancaven les converses a Islamabad, Israel llançava una nova onada contra el sud del Líban, tot i posar en risc la pausa. Tant Pakistan, país mediador, com l'Iran han assenyalat els atacs com una violació de l'acord.

Segons mitjans iranians estatals, Teheran hauria aconseguit obtenir una mena de garantia per part dels Estats Units que Israel reduirà els seus atacs contra el país àrab. Però Vance no ha fet cap comentari al respecte i no hi ha hagut cap confirmació per part nord-americana. Mentrestant, Netanyahu afirmava dissabte a la tarda en una publicació a X, que la campanya militar contra l’Iran “no ha acabat”. “Els vam colpejar, i encara ens queda més per fer”, afirmava Netanyahu en el vídeo, on també es penjava la medalla pels “èxits històrics” dels últims 40 dies de guerra.