Trump demana ajuda a Zelenski per defensar-se dels drons iranians
Alts comandaments militars avisen als legisladors que potser no tenen plena capacitat per abatre tots els aparells que envia Teheran
WashingtonFa un any Donald Trump esbroncava davant les càmeres Volodímir Zelenski al Despatx Oval. "No estàs guanyant [la guerra]. Sense nosaltres no tens cartes", li deia el president estatunidenc. Ara és Trump qui pica a la porta de Zelenski per demanar ajuda en la guerra que ha decidit lliurar contra l'Iran juntament amb Israel. Els drons iranians Shahed que han començat a sobrevolar el golf Pèrsic des de dissabte són vells coneguts de Kíiv: Rússia fa quatre anys que envia onades mortals d'aquests aparells contra els ucraïnesos, que han hagut d'aprendre a combatre'ls. Ara Washington demana assessorament per contrarestar aquestes armes que amenacen amb reduir les reserves de munició dels sistemes de defensa antiaeris del Pentàgon.
"Hem rebut una sol·licitud dels Estats Units perquè els donem suport específic en la protecció contra els Shaheds a la regió de l'Orient Mitjà. He donat instruccions de proporcionar els mitjans necessaris i assegurar la presència d'especialistes ucraïnesos que puguin garantir la seguretat requerida", ha escrit aquest dijous Zelenski a X. La petició d'ajuda ve directament del Comandament Central (Centcom) dels Estats Units, que està coordinant les operacions a la regió.
Els drons Shahed han transformat la guerra moderna. En comparació amb altres armes defensives, com els míssils balístics o de creuer, són molt més barats i fàcils de produir. Un Shahed costa només uns 10.000 dòlars, mentre que un míssil de creuer, com ara els Tomahawk, pot constar entre un milió i dos milions de dòlars. L'alta disponibilitat dels Shahed ha fet que se'n puguin enviar autèntics eixams que acaben saturant els sistemes de defensa antiaeris. L'alta disponibilitat els dona un clar avantatge davant dels sistemes de defensa antiaeris com els Patriot o els THAAD, la fabricació dels quals costa milions de dòlars i requereix com a mínim un any.
En el combat contra els Shaheds iranians, Ucraïna ha desenvolupat drons interceptors, els quals xoquen contra els dispositius no tripulats o exploten prop d'ells. Tot i que Kíiv diu que els míssils continuen sent la manera més efectiva d'abatre els Shaheds, aquests drons interceptors cada cop abunden més en el camp de batalla. Hi ha moltes companyies ucraïneses que els produeixen, així com algunes d'europees. Així i tot, els únics que tenen el coneixement i l'experiència de com pilotar-los són els ucraïnesos.
La capacitat del Pentàgon, compromesa
Durant els primers dies de conflicte, els EUA han vist com l'Iran ha estat enviant drons barats contra els seus cars sistemes de defensa. Una de les raons per les quals el cap de l'estat major conjunt, el general Dan Caine, havia advertit a Trump que no iniciés un conflicte amb el règim dels aiatol·làs eren les baixes reserves de munició del Pentàgon. L'inventari de Tomahawks, interceptors THAAD i similars s'han anat aprimant durant el darrer any en la defensa d'Israel d'altres atacs. Malgrat que el president estatunidenc va afirmar a Truth Social que els EUA tenen "subministrament pràcticament il·limitat" de municions, les xifres amb les quals es mouen els militars són unes altres. Aquest dimarts els alts comandaments de l'exèrcit van dir als congressistes en una reunió classificada que potser no tenien capacitat plena per abatre tots els drons iranians, segons revela The Guardian.
Al Golf està passant el mateix que va passar durant la Guerra dels Dotze Dies: malgrat que els militars estan aconseguint abatre la majoria de drons iranians, no els poden interceptar tots. A això se suma el temor que els aiatol·làs estiguin enviant els eixams de drons amb l'objectiu de reduir encara més les minvades reserves de munició de l'exèrcit estatunidenc. Un dels sistemes que estan més compromesos són els THAAD, que poden interceptar tant drons com míssils balístics.
Durant la guerra del juny de l'any passat, els dos THAAD que els EUA tenien desplegats a Israel van gastar prop del 25% dels interceptors en només 12 dies. Trump calcula que la guerra durarà entre "quatre i cinc setmanes", tot i que el Centcom preveu que el conflicte duri almenys 100 dies, amb la possibilitat que es dilati fins al setembre.
Un altre símptoma de la delicada situació de les reserves de munició dels Estats Units és la reunió que Trump ha convocat per aquest divendres amb els principals fabricants armamentístics del país. Empreses com Lockheed Martin i la matriu de Raytheon, RTX Corporation, juntament amb altres proveïdors clau, han estat convidades a assistir a la reunió, segons Reuters. L'administració intentarà pressionar les companyies perquè accelerin la producció. En paral·lel, el secretari adjunt de Defensa, Steve Feinberg, ha estat treballant en els darrers dies en una sol·licitud per a un pressupost suplementari que podria fer-se pública ja aquest divendres. Els diners nous servirien per reemplaçar les armes utilitzades en conflictes recents, inclosos els de l'Orient Mitjà.