80 anys del suïcidi de Hitler: la majoria d'alemanys volen girar full al passat nazi

BerlínVuitanta anys després del suïcidi del dictador Adolf Hitler al seu búnquer a Berlín el 30 d'abril del 1945 quan estava acorralat per les tropes soviètiques, els crims del nacionalsocialisme segueixen pesant com una llosa a Alemanya. Tot i això, cada vegada són més els alemanys que volen girar full al passat nazi del país, en ple auge de l'extrema dreta a Alemanya i a Europa.

L'any 2025 ha estat especialment carregat d'actes de memòria històrica a Alemanya: des de la commemoració al gener de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz fins al 80è aniversari el pròxim 8 de maig de la victòria dels Aliats sobre l'Alemanya nazi i la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, passant per nombroses efemèrides.

Vuitanta anys després de la derrota nazi, el 55% dels alemanys estan d'acord que s'hauria de tancar el capítol del nacionalsocialisme, segons una enquesta recent realitzada per l'institut Policy Matters per al setmanari alemany Die Zeit. El percentatge dels que estan a favor de girar full del passat nazi ha augmentat dos punts percentuals des del 2020.

Quan es pregunta als alemanys si estan d'acord amb l'afirmació que “el període del nacionalsocialisme es presenta de forma massa parcial i negativa, i també va tenir els seus aspectes positius”, el 28% dels enquestats diuen que hi estan d'acord, davant del 22% que ho estaven el 2020. Entre els votants del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), el segon més votat a les eleccions del febrer passat, ho pensen el 58%.

“El record constant del nacionalsocialisme impedeix que els alemanys desenvolupin una consciència nacional sana”, opinen el 59% dels enquestats. El 2020 el percentatge era del 56% i el 2010, del 44% en enquestes similars.

Tot i que cada cop més alemanys volen girar full del passat nazi, la cultura del record de l'Holocaust segueix viva a Alemanya. El 79% dels enquestats estan d'acord amb l'afirmació següent: “El nostre deure com a alemanys és vetllar perquè no s'oblidi la història del nacionalsocialisme i l'Holocaust”.

La cultura del record de l'Holocaust

A les escoles i universitats alemanyes es parla de Hitler, del nazisme i de l'Holocaust amb l'objectiu de conscienciar els joves sobre aquest període històric. Molts estudiants alemanys visiten camps de concentració nazis, el monument de l'Holocaust o el museu de la Xoà.

La política exterior alemanya també segueix marcada per l'Holocaust, com demostra el suport indestructible del govern alemany a Israel. Per exemple, des del brutal atac de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre del 2023, les autoritats alemanyes han repetit que la seguretat d'Israel forma part de la "raó d'estat" d'Alemanya.

La cultura del record de l'Holocaust és un element central de la societat alemanya destinada a recordar i reflexionar sobre el passat nazi i els seus crims a través de seminaris, conferències, llibres, documentals, museus, esdeveniments, plaques, monuments a les víctimes del nazisme i commemoracions en dates assenyalades.

En canvi, el búnquer on es va suïcidar Hitler passa gairebé desapercebut per als turistes que visiten Berlín, tret que es fixin en un cartell informatiu situat en un pàrquing davant del número 8 del carrer Gertrud Kolmar, als antics jardins de la Cancelleria del Reich i molt a prop del monument de l'Holocaust.

Al lloc on hi havia el búnquer del Führer només es pot veure un anodí pàrquing d'un bloc d'apartaments de l'Alemanya comunista. El pàrquing atrau uns quants turistes i amants de la història, no neonazis.

A simple vista no queden restes del refugi antiaeri on el Führer va celebrar el seu últim aniversari i va passar els seus últims dies abans de treure's la vida engegant-se un tret al cap mentre mossegava una càpsula de cianur poques hores després de casar-se amb Eva Braun. La seva dona també es va suïcidar amb cianur.

Hitler no volia caure a les mans de les tropes soviètiques. L'horroritzava pensar que podia acabar com el seu aliat, el dictador italià Benito Mussolini, afusellat pels partisans. El seu cadàver va ser penjat i exhibit en una plaça de Milà. Després dels seus suïcidis, els cadàvers de Hitler i Eva Braun van ser cremats pels seus fidels de les SS a la sortida del búnquer i semienterrats. La dentadura va confirmar la seva identitat.

Els seus cadàvers calcinats, recuperats pels soviètics, van ser incinerats el 1970 i les cendres llançades a un riu de Magdeburg, segons la versió oficial, tot i que el seu acte final poc heroic també ha donat lloc a nombroses teories de la conspiració.

Les tropes soviètiques van volar part del búnquer de Hitler la tardor de 1947. Posteriorment es van descobrir altres parts del complex de búnquers nazis, però es van enderrocar, es van reomplir amb runa i es van tornar a tancar.

Avui dia, “qui no sap, o no vol saber, no veu res”, al lloc on hi havia el búnquer de Hitler. "La història està literalment sepultada aquí", afirma el periodista especialitzat en història Sven Felix Hellerhoff al seu llibre El búnquer del Führer. L'últim refugi de Hitler.