Collboni i alcaldes europeus reclamen a la UE fons directes a les ciutats per la crisi de l'habitatge
L'alcalde de Barcelona es reuneix amb el president del Consell Europeu, juntament amb la batllessa de París i el de Roma
Brussel·lesLa pressió de la coalició d'Alcaldes per l'Habitatge a Brussel·les perquè la Unió Europea s'arremangui amb la crisi de l'habitatge no cessa. El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, juntament amb la de París, Anne Hidalgo, i el de Roma, Roberto Gualtieri, s'han reunit a la capital belga amb el president del Consell Europeu, l'exalcalde de Lisboa António Costa —tots quatre socialistes–. Ho han fet per pressionar la Unió Europea perquè en els pròxims pressupostos comunitaris les ciutats rebin directament fons europeus per construir, rehabilitar i comprar o subvencionar l'adquisició i el lloguer d'habitatge públic. "És un repte que ha d'assumir el conjunt de la Unió Europea", ha remarcat Collboni en roda de premsa.
L'alcalde de la capital catalana s'ha congratulat que ja han "aconseguit" que la crisi d'habitatge estigui en l'agenda de la Unió Europea i ha celebrat que Brussel·les tingui previst presentar ja aquest desembre el pla per a l'habitatge. També el fet que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho marqués com una de les seves prioritats en el discurs de l'estat de la Unió, que dona el tret de sortida al curs polític de la UE.
A més, el president del Consell Europeu ha recordat que es discutirà en la cimera europea de caps d'estat i de govern de la UE que es farà a finals del mes que ve a Brussel·les. "Per reforçar la cohesió social i el nostre sistema democràtic, necessitem abordar la crisi d'habitatge", ha dit el dirigent socialista.
Collboni, que ha lamentat no poder parlar en català a la roda de premsa feta al Consell de la UE, també ha assegurat que la proposta que presentarà la Comissió Europea en els pròxims mesos "es basa" en el full de ruta que la coalició dels 17 batlles que formen Alcaldes per l'Habitatge van exposar al maig. L'alcalde de Barcelona s'ha mostrat optimista davant el fet que la UE acabi destinant fons directament a habitatge. "Anem pel bon camí", ha insistit, i ha assegurat que els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona i els del departament europeu d'Habitatge estan en contacte permanent.
En concret, la coalició dels alcaldes va demanar que en els pròxims pressupostos europeus del 2028 fins al 2034 hi hagi una partida dedicada explícitament a habitatge, cosa que seria inèdita, i que mobilitzi una inversió público-privada d'uns 300.000 milions d'euros anuals. Aquesta vegada, però, han evitat parlar de xifres exactes.
Més regulació
La coalició dels 17 alcaldes, que també inclou dirigents liberals i verds, també demana incrementar la regulació a escala europea, sobretot pel que fa als apartaments turístics. D'aquesta manera, en un context d'una extrema dreta creixent, les grans ciutats europees —en general governades per forces més progressistes que els governs estatals— tindrien protecció legal a l'hora de controlar i frenar els habitatges que es destinen a l'ús turístic.
En la mateixa línia, Collboni ha insistit que confia en el fet que la Unió Europea acabi creant l'etiqueta de zones tensionades, en les quals es pugui aplicar una legislació especial en matèria d'habitatge i que tinguin prioritat a l'hora de beneficiar-se dels fons. Aquestes parts de les grans ciutats haurien de complir amb uns requisits relatius a l’increment del preu de venda o lloguer en relació amb l’IPC, la taxa de llars que pateixen sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge i, entre d'altres, les llistes d’espera per accedir a un habitatge social o assequible.