"És un dels dies més feliços de la meva vida": l'eufòria inunda Hongria

Enviada especial a BudapestNi un paper a terra. Els equips de neteja de Budapest han tingut una feinada descomunal per netejar les conseqüències de l'eufòria desfermada aquest diumenge a la nit després de la victòria del partit opositor Tisza. Els carrers de la capital hongaresa es van omplir de festes espontànies, banderes nacionals (alguna de la Unió Europea) i milers de joves exultants que celebraven la caiguda del govern de Viktor Orbán.

"Árad a Tisza!", cridaven incansablement, acompanyats dels clàxons dels cotxes, que seguien el ritme. Aquest ha estat un dels càntics més corejats els últims dies en actes de suport a l'oposició. L'expressió es pot traduir com "El Tisza s'ha desbordat" i és un joc de paraules: el nom del partit del futur primer ministre d'Hongria, Péter Magyar, és alhora una abreviació de "respecte i llibertat" i el nom d'un dels principals rius de l'Europa Central. El moviment Tisza s’ha desbordat i ha arrossegat el Fidesz.

L'exaltació general s'intensificava a les estacions de metro, on ressonaven amb encara més força els dos altres lemes celebrats: "Mocskos Fidesz!" ("Fidesz, bruts!", en referència a la corrupció del partit d'Orbán) i "Ruszkik haza!" ("Russos, marxeu cap a casa!"). Hores després, el centre de la ciutat està extremadament tranquil; només hi ha alguns turistes que aprofiten la calma del matí després del desbordament.

"Em sento increïblement bé. És un dels dies més feliços de la meva vida, i crec que molta gent a Hongria se sent igual. Feia molt temps que esperàvem aquest moment", diu el Bence, que surt d'una de les facultats de la Universitat Eötvös Loránd (ELTE). "Simplement, és increïblement genial tornar a ser a Europa", celebra. Explica que a les anteriors eleccions parlamentàries va votar l'oposició d'esquerres, que ara també ha quedat arrasada per l'impuls de Tisza i ha desaparegut del Parlament. "Però aquells partits només pensaven en els seus propis interessos i no en la gent d'Hongria. I crec que aquesta nova oposició, el nou govern, pensa en els hongaresos". "Que estrany que és parlar de Tisza com el nou govern... però és genial", conclou amb entusiasme i encara certa incredulitat.

"No conec un exemple similar en què un partit de protesta hagi creat, des de zero, en dos anys, un moviment com aquest", afirma a l'ARA el politòleg Tibor Dessewffy. "Magyar és molt bo amb els seus discursos, però sobretot ha estat molt bo a l'hora de crear una organització a escala nacional sense recursos, sense ajuda estrangera. És una fita realment enorme. I aquesta organització i ell mateix també han estat capaços de captar la imaginació dels hongaresos i representar una esperança per a ells, cosa que ha destruït totalment l'oposició".

"S'ha acabat"

Pels carrers més allunyats del centre encara hi ha per terra algun cartell electoral de Fidesz i de la Coalició Democràtica (el partit d'esquerres que era el principal partit opositor fins ara). Hores abans les voreres havien quedat farcides de propaganda electoral, trepitjada i estripada. En alguns cartells de Fidesz que encara aguanten als fanals s'hi llegeixen lemes com "S'ha acabat" o "Propaganda".

Dessewffy destaca la importància que Viktor Orbán sortís públicament a acceptar la derrota ben aviat durant la nit electoral: "Hi havia certa por que els seguidors de Fidesz no ho acceptessin i es generés caos i violència. Per això, va ser molt important el tipus de missatge que va fer Orbán, perquè la situació no escalés. Va ser sorprenentment molt democràtic per part seva".

A l'expectativa del nou govern

"Estem extremadament contentes", diu una dona que fuma amb una companya seva. Es miren i dubten. "Per a nosaltres és difícil parlar amb una periodista... treballem en una ONG i el sector civil ha estat molt pressionat els últims anys", s'explica. "Fins ara no podíem parlar amb els periodistes, dir el que pensàvem...", afegeix. Totes dues diuen que tenen "molta esperança", que això ara canviarà. Això és el que ha promès Péter Magyar: recuperar la llibertat de premsa, la llibertat acadèmica i acabar amb la pressió cap a la societat civil.

"Esperem que, per fi, puguem fer la nostra feina com cal, perquè els últims setze anys per a les organitzacions com la nostra han estat molt durs", diu una de les dues dones, que demanen l'anonimat. "Tot just ara ens estem despertant... i ens preguntem: i ara què passarà? Com serà treballar d'una altra manera? Realment, no ho sabem, perquè sempre hem treballat sota aquesta pressió constant del govern".