Els laboristes guanyen les eleccions a Noruega malgrat que la ultradreta es dispara
El bloc de centreesquerra obtindria majoria absoluta i podria mantenir-se al govern, segons els resultats provisionals
BarcelonaEl Partit Laborista (Arbeiderpartiet) ha guanyat les eleccions legislatives a Noruega amb un 28% dels suports i 53 escons, segons els resultats encara provisionals. Les projeccions de l'autoritat electoral, amb un 62,5% dels vots escrutats, apunten que el bloc de centreesquerra obtindria 87 escons i superaria en dos diputats la xifra que marca la majoria absoluta al Parlament noruec. Així, Jonas Gahr Store podria repetir com a primer ministre durant els pròxims quatre anys, si aconsegueix que els seus socis tradicionals li mantinguin suport.
La victòria del bloc de centreesquerra, però, no amaga un canvi de tendència molt significatiu a l'altra banda de l'espectre polític. El Partit del Progrés (FrP per les sigles en noruec), una formació de dreta populista amb quatre dècades d'història, ha recuperat el terreny perdut en la forta patacada que va patir a les eleccions anteriors. El partit, sovint descrit com a ultradretà, ha obtingut un 23,9% dels vots (12 punts més que fa quatre anys) i 48 escons (27 més). D'aquesta manera, fa el sorpasso al partit conservador (Hoyre), que es queda en tercera posició amb un 14,6% dels vots (gairebé sis punts menys) i 24 escons (12 menys), els pitjors resultats en vint anys.
Tot i que, segons els resultats actuals, entrarien al Parlament nou partits, només opten a ser primers ministres els líders dels laboristes, del Partit del Progrés o dels conservadors. Si finalment Jonas Gahr Store no aconseguís prou suports, l'alternativa hauria de ser o bé Erna Solberg, líder conservadora que ja va ser cap del govern noruec entre el 2013 i el 2021, o bé Sylvi Listhaug, líder del Partit del Progrés.
L'alta fragmentació de la cambra baixa noruega obliga tradicionalment a haver de pactar i governar en coalicions de diversos partits. Per això, els mitjans solen parlar de blocs guanyadors, i no de partits. Si es mantenen les xifres provisionals, el bloc de centreesquerra –bloc "roig-i-verd"–obtindria 87 escons, i el de centredreta, 82.
El 2021, després de vuit anys de govern de dretes, el bloc d'esquerres va guanyar molt més còmodament: entre tots els partits del bloc (laboristes, Partit de Centre, Esquerra Socialista, Partit Roig i Verds) sumaven 100 escons.
Les últimes enquestes auguraven una victòria dels laboristes amb un 27% dels suports. Des del gener, el partit governava en minoria, després que el Partit de Centre abandonés la coalició per discrepàncies sobre les mesures energètiques. La formació, antieuropeista i proteccionista, es va oposar a l'adopció d'un paquet de mesures energètiques de la Unió Europea. Noruega no forma part de la UE, però sí de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), cosa que suposa que ha d'adoptar la legislació comunitària en certes àrees. El Partit de Centre ha sigut el més perjudicat en aquestes eleccions: ha obtingut un 5,6% dels suports, vuit punts percentuals menys que fa quatre anys.
Poc després de la sortida dels centristes, el govern laborista va veure's reforçat amb el retorn per sorpresa a la política noruega de Jens Stoltenberg, fins llavors secretari general de l'OTAN, que va assumir el ministeri de Finances.
Una campanya en clau econòmica
La campanya electoral ha estat marcada sobretot per qüestions econòmiques, com la inflació, la política fiscal, el preu de l'habitatge i la possible eliminació de l'impost de patrimoni.
En declaracions als periodistes després de votar aquest dilluns, el primer ministre ha afirmat que la qüestió que més ha pesat en la decisió dels votants ha sigut l'augment dels preus. "La qüestió de com afrontar les despeses diàries ha estat clau... I també què passa amb Noruega amb la guerra a Ucraïna, l'Orient Mitjà i com assegurem la nostra política exterior d'una manera predictible", ha dit.
Els laboristes advoquen per mantenir els impostos al nivell actual, mentre que alguns dels altres partits d'esquerra defensen apujar-los a les rendes més altes. La dreta promet rebaixes generalitzades i eliminar l'impost al patrimoni. El Partit del Progrés ha fet una campanya molt centrada en la reducció dels impostos i ha atret votants tant dels conservadors com dels centristes.