Merz reivindica una Europa forta i restablir l'aliança amb els EUA

BerlínEl canceller alemany, Friedrich Merz, ha defensat una Europa forta alhora que ha fet una crida a reparar les relacions transatlàntiques. "Junts som més forts", ha proclamat Merz després de constatar que s'ha obert una "profunda escletxa" entre Europa i els Estats Units, a l’inici de la Conferència de Seguretat de Múnic, el fòrum anual més important del món sobre política de seguretat internacional i defensa. “La Conferència de Seguretat de Múnic sempre ha estat un sismògraf de la situació política: en els primers anys, un sismògraf de les relacions entre els Estats Units i Europa, i des de fa molts anys, un sismògraf de la situació política mundial”, ha recordat Merz.

Aquest sismògraf, ha dit, ja ha detectat que “l’ordre internacional, basat en drets i normes, està a punt de ser destruït. Em sembla que cal dir-ho encara més clarament: aquest ordre, per imperfecte que fos fins i tot en els seus millors moments, ja no existeix”, ha assenyalat Merz, que ha citat com a proves la guerra d'Ucraïna i el fet que la Xina reclami cada vegada més un paper protagonista a escala mundial.

Setmanes després que Donald Trump amenacés militarment territori de l'OTAN amb una possible invasió de Groenlàndia, el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, també ha advertit els europeus de l'entrada a una nova era en geopolítica. "El vell món ha desaparegut –francament, el món on vaig créixer– i vivim en una nova era en geopolítica, i això exigirà que tots nosaltres reexaminem com és i quin serà el nostre paper", ha dit Rubio abans del seu esperat discurs de dissabte a Múnic.

El canceller ha fet constar que, en aquesta nova era geopolítica, la política de les grans potències funciona “segons les seves pròpies lleis”. “És ràpida, dura i, sovint, imprevisible. La lluita per les esferes d’influència, les dependències i l’alineament passa a ocupar un lloc central. Les matèries primeres, les tecnologies i les cadenes de subministrament es converteixen en instruments de poder en el joc de sumar zero dels grans. És un joc perillós, primer per als petits, però més endavant probablement també per als grans”, ha considerat el canceller.

En aquest escenari definit per la rivalitat entre les grans potències, Merz ha dit que la seva "llibertat ja no està garantida; està amenaçada". I també hi ha constatat que "el lideratge dels Estats Units és qüestionat". "Ni tan sols els Estats Units són prou forts per anar sols", ha afegit.

Davant aquesta reorganització de l’ordre mundial, Merz veu la necessitat de dur a terme una “refundació” de l’OTAN, en què els europeus assumeixin més responsabilitats. Els esdeveniments recents, ha declarat, han fet que els europeus hagin de posar fi a unes "llargues vacances de la història mundial". Una Europa forta, a parer seu, serà beneficiosa per a totes dues ribes de l’Atlàntic. "Reparem i revitalitzem junts la confiança transatlàntica", ha demanat Merz als "amics nord-americans".

Però alhora, Merz ha instat els europeus a enfortir-se “militarment, políticament, econòmicament i tecnològicament”. No com a substitut de l’OTAN, sinó com un pilar fort i autònom dins de l’organització de defensa. I en aquest sentit ha recordat que els estats europeus han començat a assumir una responsabilitat més gran a l’Aliança Atlàntica.

Converses nuclears

Paral·lelament, el canceller ha admès que ha iniciat converses preliminars confidencials amb França sobre "la dissuasió nuclear europea". Pel dirigent, la regió ha d'enfortir-se per restablir la seva relació amb els Estats Units. Unes declaracions que ha confirmat poc després el president francès, Emmanuel Macron, que ha reconegut les converses amb Merz per veure "com articular la dissuasió nuclear francesa per Europa". França té l'únic arsenal d'armes nuclears totalment independent d'Europa.

Macron ha estat encara més clar en la defensa de la unitat europea que el seu homòleg alemany. El president francès ha reivindicat els "èxits" d'Europa i la necessitat dels seus ciutadans de sentir-se'n orgullosos. "Mireu els indicadors d'esperança de vida, de salut, d'educació i de llibertat. Encara creiem en la ciència quan parlem de salut –ha dit en al·lusió a l'administració Trump–. Som un espai no de coerció sinó de cooperació", ha declarat. El dirigent ha tret pit del fet que Europa és una "construcció política d'estats lliures i sobirans" que ha aconseguit "institucionalitzar la pau a través de la independència econòmica". "No és un concepte passat de moda, hem d'advocar per això", ha defensat.

Per tot això, Macron defensa que Europa ha de convertir-se en una potència geopolítica accelerant estratègies conjuntes de defensa, tecnologies i "reducció de riscos": "No dic que França o Alemanya s'hagi de convertir en una potència geopolítica, sinó Europa en el seu conjunt".

Macron també ha apel·lat a la responsabilitat europea a Ucraïna i ha defensat que "no hi haurà pau sense els europeus". En aquest sentit, ha anunciat que ha iniciat un canal de diàleg directe amb Moscou: "Serem part de la solució i volem ser part de les discussions", ha reclamat. També ha fet una crida a redissenyar l'arquitectura de seguretat europea: proposa unificar i estandarditzar la indústria militar i accelerar la cooperació en iniciatives comunes de defensa, com sistemes de míssils compartits. "Si els fem servir [els nostres diners] per solucions nacionals sense una clara perspectiva europea, estarem llançant els nostres diners i el nostre temps", ha reivindicat.