La monarquia britànica, incapaç de contenir l'escàndol dels abusos del príncep Andreu

LondresAmb les memòries pòstumes de Virginia Roberts Giuffre des d'aquest dimarts ja a les llibreries del Regne Unit, dels Estats Units i també d'Austràlia, la pressió sobre la Corona britànica per traçar una línia vermella definitiva entre el rei Carles III i l'encara príncep Andreu continua creixent, fins al punt que es pot fer insuportable. Si bé el relat de la dona –escrit amb la col·laboració de la periodista Amy Wallace– no afegeix grans novetats en relació amb el que ja es coneixia sobre el comportament del tercer fill d'Elisabet II, sí que aprofundeix en una ferida que no deixa de sagnar, i destapa amb cruesa la manca de principis d'un membre dels royals i, en general, del cercle de poder en què es movia.

El clan dels Windsor, tots els membres del qual haurien de tenir, presumptament, una conducta exemplar, apareix una vegada més arrossegat pel fang de la mà del pedòfil convicte, i corruptor de menors, Jeffrey Epstein, i de la seva exparella, i captadora de noies, Ghislaine Maxwell, empresonada als Estats Units per tràfic sexual.

Andreu, amic, còmplice del magnat i beneficiari dels seus favors, dels seus diners i de les seves festes sexuals –"orgies", en diu Giuffre al llibre–, posa al descobert, una vegada més, la farsa i la feblesa de la monarquia com a família i institució, i revela sense embuts el que és una estructura de poder que, almenys en el cas d'Andreu, li ha servit tota la vida per beneficiar-se dels seus privilegis i de la impunitat de què gaudia.

La setmana passada, dies abans que el llibre es posés a la venda, i arran de la publicació d'un simple extracte, el Palau de Buckingham va intentar parar el cop, amb l'esperança que n'hi hauria prou. Així, Carles III va forçar el seu germà a renunciar a l'ús de tots els seus títols. Però la tempesta no escampa. Ans al contrari. Fins al punt que el biògraf d'Andreu, Andrew Lownie, assegurava aquest matí, en unes declaracions al molt conservador The Daily Telegraph, que la Corona s'enfronta a la "crisi més gran des de l'abdicació d'Eduard VIII [1936]" i que no li estranyaria que "Andreu acabés anant a judici". De fet, la policia l'investiga per haver intentat utilitzar exèrcits de trols per assetjar virtualment Virginia Roberts Giuffre, així com per demanar a un dels seus escortes que la investigués per obtenir informació amb què pressionar-la.

"Aquesta història no desapareixerà"

El cas diu molt de la relació malaltissa, dependent i que es retroalimenta contínuament entre la Corona i els mitjans de comunicació britànics, capaços d'aplaudir la monarquia fins al ridícul més extrem, però també d'agafar entre les dents una presa i no deixar-la anar fins que l'han destrossada i les seves restes romanen exposades a la vista de tothom.

El destí d'Andreu està en joc aquests dies, i la baronessa Helena Kennedy Casey, membre de la Cambra dels Lords, comentava aquest dimarts al matí al programa Today,de BBC Radio 4, que "aquesta història no desapareixerà, i que els seus problemes tampoc no desapareixeran", ni tan sols amb la mort –es va suïcidar l'abril passat– de Virgina Roberts Giuffre. "Andreu hauria de tenir present que ara tenim una llei, introduïda el 2003, que permet processar al Regne Unit una persona pel delicte de violació, encara que aquest s'hagi comès en un altre lloc". Tant és així, que la baronessa aconsellava al príncep que rebi "un assessorament jurídic molt sòlid", ja que "hauria d'haver-hi una investigació sobre tot l'assumpte de com [Andreu] va intentar desacreditar-la, difamar-la i destruir-ne la reputació […], i hauria de marxar discretament i anar-se'n tranquil·lament a Suïssa o a algun altre lloc per viure una vida diferent".

Que la premsa no s'aturarà fins que el Palau de Buckingham no decideixi retirar-li tots els seus títols –la renúncia a fer-los servir no implica que n'hagi estat desposseït oficialment– ho ha demostrat també The Times, que en la seva edició d'aquest dimarts publica el contracte d'arrendament de la mansió de trenta habitacions en què viu a Windsor l'encara príncep.

El document mostra que el tercer fill d'Elisabet II no ha pagat res des del 2003. L'expressió literal és "one peppercorn (if demanded)", expressió jurídica antiga britànica que estipula un lloguer simbòlic, si és que l'ha arribat a satisfer. Això ha permès al beneficiari continuar-hi vivint. Perquè, oficialment, Andreu no té ni ofici ni benefici, i els seus únics ingressos declarats són una pensió de 20.000 lliures anuals a què té dret per haver estat membre de la Royal Navy.

Fins i tot la BBC, sovint complaent i acrítica amb els afers reials –tot i que va ser una entrevista a Andreu el 2019 el que va acabar de precipitar la seva caiguda–, s'ha apuntat al més que justificat pim-pam-pum informatiu. Ahir a la nit, en el programa Newsnight, de BBC2, va entrevistar la coautora del llibre de Giuffre, la periodista nord-americana Amy Wallace, que va assegurar que Virginia hauria vist la renúncia del príncep Andreu als seus títols "com una victòria".

Pendents de més capítols

El llibre, Nobody’s girl, relata amb detall els anys en què Giuffre va ser explotada per Epstein i Maxwell, i hi assegura que va mantenir relacions sexuals amb el príncep en tres ocasions, la tercera de les quals a l’illa privada d’Epstein al Carib, durant el que descriu, com ja s'ha apuntat, com “una orgia” amb vuit joves més.

Andreu va arribar a un acord econòmic amb Giuffre, a principis del 2022, per retirar la demanda civil per abusos i violació a Nova York, sense admetre cap culpabilitat. En l'entrevista a la BBC, l’escriptora també va descriure els avions privats d’Epstein com a "aeronaus reformades per allotjar-hi diversos dormitoris, autèntiques plataformes voladores de tràfic sexual". Segons Wallace, el príncep Andreu "va volar almenys una vegada, si no més, en un d’aquells jets".

Mentre que la decisió de retirar oficialment els títols al seu germà roman en mans del rei Carles III –o bé del Parlament si aprovés una llei ad hoc, que el govern Starmer no vol tirar endavant, almenys de moment–, les crides públiques a una sanció més exemplar no deixen d'ocupar titulars de premsa i minuts de ràdio i televisió. El més sorprenent de tot el cas és que els esdeveniments dels últims dies no es precipiten per l'escàndol de l'orgia, la impunitat i la complicitat amb Epstein; ni tan sols per l'impacte del llibre de la víctima. El gallet s'ha disparat per les mentides continuades d'Andreu sobre els seus contactes amb el pedòfil, després d'haver dit públicament –en la referida entrevista– que els va tallar immediatament després que Epstein sortís de la presó, el desembre del 2010. E-mails posteriors han demostrat que no va ser així.

Inevitablement, doncs, el paper i el judici de la Corona sobre les activitats d'un dels seus membres continuen en qüestió. I també el dels governs laboristes i conservadors, que van permetre un comportament més aviat poc honorable, no només com a membre de la reialesa, sinó com a representant comercial de l'executiu. Activitat que li permetia mantenir tota mena de contactes, fins i tot amb presumptes espies xinesos. A canvi de què? El serial, sens dubte, tindrà molts més capítols.