Pressió al govern britànic perquè accepti que els joves tinguin lliure circulació amb la UE

LondresPersistir en l'error és equivocar-se doblement. I el Regne Unit s'adona que el Brexit ho va ser, un error. El problema és que la marxa enrere és del tot impossible. Però n'hi ha que volen posar-hi pegats. Així, un total de 60 diputats del Partit Laborista han instat aquest dijous el govern britànic a aprofitar l’impuls diplomàtic que el nou executiu de Keir Starmer va donar a les relacions amb la Unió Europea per establir un acord de mobilitat que permeti als joves de 18 a 30 anys viatjar i treballar temporalment entre el Regne Unit i els 27 estats membres.

En una carta enviada a Downing Street, els parlamentaris —procedents tant de circumscripcions que van votar a favor del Brexit com d’altres que hi van votar en contra— reclamen que Starmer sigui “ambiciós” i aprofiti l’oportunitat per “restablir vincles” amb Brussel·les. Encara que amb la boca molt petita, Starmer ja havia apuntat que podria obrir-se a aquesta experiència.

França, Alemanya, Itàlia i també Espanya hi tenen molt interès. La carta s'ha fet pública coincidint amb el viatge a Londres de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per reunir-se amb el premier i per participar en una conferència internacional, de dos dies, sobre seguretat energètica.

Més enllà d'aquest motiu, els dos mandataris també preparen la cimera clau del 19 de maig, que té com a objectiu redefinir les relacions post-Brexit entre Londres i Brussel·les. En aquesta trobada s’espera avançar en tres àmbits fonamentals: un pacte de defensa, un nou sistema de quotes pesqueres i l'acord de mobilitat juvenil al qual Brussel·les no vol renunciar. Si bé apostava per tres o quatre anys, podria acceptar que fossin només dos.

Els diputats laboristes signants de la carta —entre ells, figures destacades de l’ala moderada del partit— consideren que un pacte sobre mobilitat és “una prioritat estratègica” que pot tenir beneficis econòmics i culturals clars. Defensen que no es tracta de restaurar la llibertat de moviment pre-Brexit, sinó d’establir un esquema “recíproc i controlat” amb visats, semblant als que el Regne Unit ja té amb països com Austràlia, el Canadà, Corea del Sud o el Japó.

La ministra del Tresor britànica, Rachel Reeves, també veu amb bons ulls l’acord, segons han filtrat fonts de Whitehall. Reeves considera que una iniciativa d’aquest tipus podria ajudar a impulsar el creixement econòmic, especialment en sectors amb escassetat de mà d’obra jove i qualificada. Els economistes, però, hi veuen poc benefici concret per al PIB. El sector que podria beneficiar-se'n molt, però, podria ser l'universitari.

Fins ara, el govern britànic havia rebutjat la proposta de Brussel·les —plantejada per primera vegada l’any passat— que preveia mobilitat juvenil per un període de tres o quatre anys. Tanmateix, la posició hauria començat a canviar les darreres setmanes, sobretot arran de la pressió dels països abans esmentats per incloure aquest esquema dins el paquet global d’acords a negociar el mes vinent.

Segons el centre de pensament British Future, especialitzat en actituds públiques envers la immigració i la identitat, el suport ciutadà a un sistema d’aquest tipus és elevat i transversal: no només agrada als votants proeuropeus, sinó també a molts que van votar a favor del Brexit, sempre que el sistema sigui equilibrat i limitat.

"Anomalia estratègica"

Actualment, el Regne Unit disposa de més de 80.000 places anuals per a joves de diversos països en el marc de programes similars, però més de la meitat queden sense cobrir. El contrast amb la manca d’un acord equivalent amb la UE, el soci comercial més important i més proper, és, segons els signants de la carta, “una anomalia estratègica”.

Aquest dijous, poc després que es fes pública la carta, el portaveu oficial de Downing Street no ha descartat la possibilitat d’un acord d'aquesta mena amb la UE, tot i advertir que no es faran comentaris públics sobre les negociacions en curs. Fonts properes a Starmer reconeixen, però, que qualsevol avenç en aquest terreny s'haurà d'explicar amb molta cura per evitar que sigui percebut com una marxa enrere en la decisió de deixar la UE. I més encara quan falta una setmana per a les eleccions locals a Anglaterra i el Reform UK, del brexiter i xenòfob Nigel Farage, podria mossegar molts vots, tant a conservadors com a laboristes.

L’estratègia, segons aquestes fonts, serà presentar la iniciativa com un pas pragmàtic de “reconnexió” en àmbits específics d’interès mutu, com ara la defensa, la pesca i la mobilitat juvenil. El laborisme continua així fent equilibris per fer veure que desfà l'embolic del Brexit sense que es noti que el desfà parcialment, encara que les evidències del perjudici social, econòmic, cultural i fins i tot sanitari del divorci amb la UE són, després de cinc anys, molt més que evidents.

La ministra de l’Interior, Yvette Cooper, es va mostrar molt reticent a l’esquema de mobilitat juvenil fa només uns mesos, en el congrés laborista. Però fonts internes del partit indiquen que el debat està evolucionant, i que l’actual context internacional —marcat per la inestabilitat geopolítica i la necessitat d’aliances sòlides— obliga el Regne Unit a actuar amb una nova mentalitat. Brussel·les és, des d'aquest punt de vista, un soci molt fiable. Almenys, de moment.