Rutte, més apocalíptic que mai: "Som el proper objectiu de Rússia"

LondresMés apocalíptic que mai, el secretari general de l'OTAN ha llançat un brutal advertiment aquest dijous des de Berlín. Mark Rutte ha alertat: "Europa és el proper objectiu de Rússia i ja estem en perill". En conseqüència, ha demanat als governs occidentals que es preparin per a un escenari de guerra comparable al que van viure "els avis i besavis" del continent. "Imagineu-vos –ha afegit– un conflicte que arriba a totes les llars, a tots els llocs de treball, amb destrucció i mobilització massiva, milions de desplaçats, patiment generalitzat i pèrdues extremes. És un pensament terrible, però si complim els nostres compromisos, aquesta és una tragèdia que podem evitar".

El secretari general de l'Aliança Atlàntica ha insistit que "no és un moment per a l’autocomplaença". "Em sembla que massa gent està còmodament confiada. Molts no perceben la urgència. I molts creuen que el temps juga a favor nostre. No és així. El moment d’actuar és ara. La despesa i la producció de defensa dels aliats han d’augmentar ràpidament. Les nostres forces armades han de tenir allò que necessiten per mantenir-nos segurs." I també ha instat a reforçar el compromís militar i polític amb Ucraïna.

Les seves declaracions, en un acte a Múnic organitzat per la Conferència de Seguretat, arriben en un moment en què Ucraïna i diversos països europeus estan liderant una nova proposta de pau amb què presentar-se davant del Kremlin. Zelenski l'ha enviada a la Casa Blanca. El document, que continua en fase de treball, inclou 20 punts que abasten des de garanties de seguretat fins a un acord sobre la reconstrucció del país. Un dels aspectes rellevants, que no complaurà gens Donald Trump, és que, "malgrat els avenços", segons Zelenski, no hi ha acord sobre la qüestió territorial. Especialment, sobre el 20% del Donbàs que Rússia reclama com a propi, però que no ha conquerit militarment. Tampoc no hi ha acord sobre la central nuclear de Zaporíjia.

Washington ha plantejat un possible compromís provisional: convertir aquesta zona en un espai desmilitaritzat o una zona econòmica especial. Kíiv insisteix que qualsevol retirada ucraïnesa hauria d’anar acompanyada d’una d'equivalent de les forces russes. Però la possible creació d'aquesta àmplia zona desmilitaritzada, potser d’entre 40 i 50 quilòmetres d’amplada per congelar l'actual línia del front –l'opció preferida de Zelenski–, requeriria una presència de forces internacionals que a hores d'ara cap capital europea està en condicions de garantir. En la proposta de la Casa Blanca no hi ha una lletra petita que indiqui com s’evitaria que Rússia hi exercís influència ni s'evités la infiltració de milícies prorusses.

Una versió més

La nova proposta ucraïnesa enviada a la Casa Blanca és "només una versió més", i no constitueix cap text definitiu, ha dit el president ucraïnès en conferència de premsa des de Kíiv. En tot cas, Zelenski sí que ha suggerit per primera vegada que "qualsevol concessió territorial s'hauria de sotmetre a l'opinió dels ucraïnesos", bé amb unes eleccions, bé en referèndum, cosa que allargaria molt el procés. Sobre les forces armades, la proposta de Kíiv és que estiguin formades per 800.000 soldats, el doble del que suggereix Washington.

L’estancament en punts clau ajorna qualsevol reunió entre Trump i el seu homòleg ucraïnès i els aliats europeus, i que només tindria sentit si hi ha "progrés real" en les negociacions. Alemanya estudia celebrar una trobada a Berlín la setmana vinent per intentar acostar posicions, però les diferències continuen sent enormes.

Europa i Ucraïna, doncs, continuen depenent dels capricis de Donald Trump, amb Londres, París i Berlín intentant mantenir la Casa Blanca implicada en un procés que el president dels Estats Units ha accelerat amb un calendari propi: arribar a un possible acord preliminar abans de Nadal. Un termini que, segons analistes diplomàtics, no implicaria necessàriament la signatura final de cap acord, però sí una definició clara de fins on estan disposades a arribar Europa i Ucraïna en termes de concessions i garanties de seguretat.

En aquest sentit, i paral·lelament, la Unió Europea afronta la setmana vinent un moment clau: la decisió sobre els actius russos congelats, 210.000 milions d'euros, la majoria (185.000 en bancs belgues) sobre els quals es tornarà a debatre en la cimera dels Vint-i-set de la setmana que ve. És un fons colossal que Ucraïna considera imprescindible per al dia a dia de l'estat i per finançar tant el sector públic com les seves necessitats militars immediates.

Però la decisió està lluny d'haver arribat al consens. Bèlgica ha advertit una vegada més que no assumirà sola el risc legal i financer d’alliberar-los. Els diplomàtics belgues alerten que, si Rússia decideix reclamar els fons, l’import equivaldria a un terç del PIB del país, una responsabilitat "inassumible" sense un mecanisme europeu compartit. La UE debat, doncs, com repartir riscos i garanties entre els estats membres per desbloquejar el fons. La discussió encara sembla lluny de tancar-se. Per Ucraïna, la decisió és urgent i està íntimament lligada a l’avanç del seu pla de pau: sense finançament estable, argumenten, és impossible negociar en posició de força ni plantejar un futur de reconstrucció.