Rutte, més apocalíptic que mai: "Som el proper objectiu de Rússia"

La Coalició dels Voluntaris es troba aquesta tarda amb Volodímir Zelenksi amb un pla de pau alternatiu al de Trump damunt de la taula

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest migdia a Berlín, durant el discurs en el marc de la Conferència de Seguretat de Múnic.
11/12/2025
4 min

LondresMés apocalíptic que mai, el secretari general de l'OTAN ha llançat un brutal advertiment aquest dijous des de Berlín. Mark Rutte ha alertat que Europa és el "proper objectiu de Rússia i ja estem en perill". En conseqüència, ha demanat als governs occidentals que es preparin per a un escenari de guerra comparable al que van viure "els avis i besavis" del continent. Amb unes paraules carregades de dramatisme calculat amb què continuar aprofundint en la necessitat del rearmament, Rutte ha instat a reforçar el compromís militar i polític amb Ucraïna: "Imagineu-vos un conflicte que arriba a totes les llars, a tots els llocs de treball, amb destrucció i mobilització massiva, milions de desplaçats, patiment generalitzat i pèrdues extremes. És un pensament terrible, però si complim els nostres compromisos, aquesta és una tragèdia que podem evitar".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El secretari general de l'Aliança Atlàntica ha insistit que "aquest no és un moment per a l’autocomplaença". I ha afegit: "Em sembla que massa gent està còmodament confiada. Molts no perceben la urgència. I molts creuen que el temps juga a favor nostre. No és així. El moment d’actuar és ara. La despesa i la producció de defensa dels aliats han d’augmentar ràpidament. Les nostres forces armades han de tenir allò que necessiten per mantenir-nos segurs." No ha obviat, tampoc, referències històriques: "Durant la Guerra Freda, el president Reagan advertia sobre els impulsos agressius d’un imperi del mal. Avui, el president Putin torna a dedicar-se a construir un imperi".

Les seves declaracions, en el discurs inaugural a la Representació Estatal de Baviera, organitzada per la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC), arriben en un moment en què Ucraïna i diversos països europeus estan liderant una nova proposta de pau que, segons fonts diplomàtiques citades per diferents mitjans europeus, compta amb la disposició dels Estats Units. De fet, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha assegurat aquest matí, abans de trobar-se amb Rutte, i després d’una trucada telefònica amb el president Donald Trump ahir dimecres, que Washington estaria "preparat per recórrer aquest camí" conjuntament amb els europeus. Tot plegat, però, continua sonant molt ambigu, en especial per al president Volodímir Zelenski.

En tot cas, la iniciativa, que ha circulat entre capitals occidentals, ha estat objecte de negociacions intenses. El document amb què treballen els europeus ha tingut múltiples versions i ha passat per totes les mans: russes, americanes i europees. La qüestió més cantelluda per arribar a un alto el foc continua sent la dels territoris ocupats: Merz ha apuntat que el text més recent fa referència a concessions territorials que Ucraïna podria acceptar, però de moment Kíiv no ha mostrat símptomes de voler cedir el Donbàs ni tampoc l’enclavament estratègic de la central nuclear de Zaporíjia.

Un altre punt sensible és la possible creació d’una àmplia zona desmilitaritzada per congelar l'actual línia del front, potser d’entre 40 i 50 quilòmetres d’amplada. Aquesta franja, encara per definir, requeriria una presència internacional que a hores d'ara cap capital europea es pronuncia sobre quines forces l'assumirien, ni com s’evitaria que Rússia hi exercís influència.

Europa i Ucraïna continuen depenent dels capricis de Donald Trump, amb Londres, París i Berlín intentant mantenir la Casa Blanca implicada en un procés que el president dels Estats Units ha accelerat amb un calendari propi: arribar a un possible acord preliminar abans de Nadal. Un termini que, segons analistes diplomàtics, no implicaria necessàriament la signatura final d’un acord, però sí una definició clara de fins on estan disposats a arribar Europa i Ucraïna en termes de concessions i garanties de seguretat.

Recels a Kíiv

Per a Ucraïna, però, el debat actual genera profunds recels. Ivanna Klimpuix-Tsintsadze, diputada de l’oposició i expresidenta adjunta del govern, ha advertit també aquest dijous, en declaracions a la BBC, que el pla difícilment aconseguirà establir "una pau duradora i sostenible" al seu país, i fins i tot podria incentivar noves agressions en altres regions del món en erosionar el dret internacional. Segons la parlamentària, qualsevol acord que imposi renúncies territorials a Ucraïna obriria la porta a més inestabilitat. Un sentiment que comparteixen els socis europeus de Zelenski, que aquesta tarda mantindran una reunió virtual al voltant de l'anomenada Coalició dels Voluntaris, tres dies després que el president ucraïnès s'entrevistés personalment amb el primer ministre, Keir Starmer, el president francès, Emmanuel Macron, i amb el canceller Merz.

També el diplomàtic britànic Peter Ricketts, exconseller de seguretat nacional, considera que el contingut que es coneix del pla de pau continua essent massa imprecís. "La solució realista passa per un alto el foc amb les forces mantenint les posicions actuals i una zona de separació supervisada internacionalment", ha afirmat a la premsa del Regne Unit. Però això requeriria garanties de seguretat sòlides, especialment per a Ucraïna, que difícilment acceptarà la pau per territori que vol el Kremlin sense compromisos vinculants. La incorporació en un futur a l’OTAN, la que en teoria podria ser la garantia més sòlida, no està sobre la taula, i qualsevol fórmula intermèdia seria fràgil i exposada a futures ofensives russes.

La possibilitat que els Estats Units reconeguessin formalment territoris ocupats per Rússia, com suggereixen algunes informacions, seria un canvi històric en la política exterior nord-americana i un sacrifici immens per a Ucraïna. Ricketts considera que aquest punt serà extraordinàriament difícil d’assumir per Kíiv i per l’opinió pública europea. Davant d'aquest panorama, les advertències de Rutte busquen mobilitzar governs i parlaments europeus cap a un augment urgent de la despesa en defensa. Tot i que el seu llenguatge ha sonat apocalíptic, potser la seva intenció última és reforçar la percepció d’amenaça per evitar que Rússia segueixi expandint la seva pressió militar i híbrida sobre Europa.

stats