"Seran trobats i castigats": desconcert a França per una onada d'atacs coordinats contra les presons
La Fiscalia Antiterrorista ha obert una investigació per saber qui hi ha darrere els assalts als centres penitenciaris, que ha reivindicat el misteriós grup DDPF
BarcelonaIncendis, pintades i fins i tot tirotejos. Des d'aquest diumenge les presons franceses han patit una sèrie d'atacs coordinats, especialment greus la nit de dilluns a dimarts, que han desconcertat les autoritats. A hores d'ara, es desconeix qui pot estar darrere dels fets i quina podria ser-ne la motivació. ¿Una insurrecció en suport dels presos? ¿Una acció de les bandes de narcotràfic? De moment, la Fiscalia Antiterrorista (PNAT) ha obert una investigació per treure l'entrellat dels fets, que han tingut lloc principalment a l'Illa de França i a la meitat sud del país.
"Seran trobats, jutjats i castigats", ha assegurat aquest dimecres el president francès, Emmanuel Macron, després de lamentar que hi hagi "gent que pretén intimidar el personal penitenciari i atacar els establiments amb una violència inacceptable". Hores abans, el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, s'havia desplaçat fins a la presó de Toló, al sud-est del país, on uns homes encaputxats van obrir foc amb armes semiautomàtiques contra l'entrada del centre dimarts a la matinada. "És evident que hi ha gent que està intentant desestabilitzar l'estat amb intimidacions", ha declarat.
Els atacs van començar la nit del 13 d'abril, quan es van incendiar set vehicles a l'Escola Nacional d'Administració Penitenciària d'Agen. El 14 d'abril a la matinada diversos cotxes de funcionaris de presons es van cremar en centres penitenciaris de Melun, Valença i Nimes. Però no va ser fins a l'endemà que la policia va començar a pensar que es tractava d'un atac coordinat, quan es van produir incidents simultanis en sis presons i es va disparar contra el centre de Toló. Aquesta matinada s'hi ha afegit un nou episodi: tres vehicles del personal penitenciari han estat incendiats a primera hora davant de la presó de Tarascó, al sud-est.
En gairebé tots els incidents, els atacants han deixat enrere una firma als cotxes o a les parets cremades: "DDPF". Les sigles es corresponen amb les inicials de "Defensa dels Drets dels Presos Francesos", el nom d'un misteriós grup de Telegram. En un vídeo publicat al seu canal, hi apareix un grup d'encaputxats fent servir unes llaunes d'esprai negre per fer aquestes pintades. Però ningú sap qui s'hi amaga al darrere. "Són grups que no coneixem", afirmava una font penitenciària al diari Le Monde.
Les autoritats franceses admeten que, de moment, no en saben res. La hipòtesi inicial era que es podria tractar d'un grup militant. De fet, la Fiscalia Antiterrorista va justificar aquest dimarts que s'havia fet càrrec del cas emparant-se en els "objectius escollits", el "caràcter concertat" dels atacs i "la finalitat [perseguida] de pertorbar greument l'ordre públic", tal com reclamava el grup DDPF a través de Telegram. Ara bé, experts apunten al diari Le Monde que hi ha "elements habituals de la vida penitenciària" que fan pensar en "l'àmbit del narcotràfic". I el mateix ministre de Justícia va vincular la violència al narcotràfic en una publicació de X: "Les presons han patit intents d'intimidació que van des de la crema de vehicles fins a trets automàtics amb armes. [...] La República s'enfronta al narcotràfic i està prenent mesures que trastornaran profundament les xarxes criminals. Té un repte i serà ferma i valenta".
En una altra publicació, el grup Defensa dels Drets dels Presos Francesos publicava: "No som terroristes, som aquí per defensar els drets humans dins les presons".
Llei per alliberar França del perill del narcotràfic
El fet és que els atacs es produeixen mentre el Parlament francès es prepara per votar una nova llei contra el narcotràfic, que el Senat va aprovar gairebé per unanimitat al febrer. El text, que porta el nom de "llei per alliberar França del parany del narcotràfic", preveu crear una fiscalia especialitzada en el crim organitzat, mesures contra el blanqueig de capitals, facilitar l'intercanvi d'informació entre la justícia i els serveis d'intel·ligència, augmentar el poder de la policia que investiga els traficants de drogues, i endurir les condicions de presó per als traficants condemnats. Concretament, es podria incidir en els règims d'aïllament dels presos condemnats per narcotràfic i s'autoritzaria el ministre de Justícia a aplicar ordres d'aïllament de fins a quatre anys (actualment, aquestes ordres s'han de renovar cada tres mesos).
Ja fa temps que el govern francès brega per reduir la violència derivada del tràfic de drogues al país, on les confiscacions han assolit màxims històrics. Un total de 110 persones van morir i 341 van resultar ferides a França el 2024 per violència relacionada amb les drogues, segons les dades que el ministeri de l'Interior va fer públiques al febrer. Si bé la xifra suposa una davallada respecte a l'any anterior (ja que coincideix amb la fi dels enfrontaments entre dos grans grups criminals rivals a Marsella), destaca la gran proporció de joves implicats. Una quarta part dels assassinats i intents d'homicidi els han dut a terme menors de vint anys. L'epicentre d'aquesta violència és el sud-est de França, principalment Marsella. Però darrerament les bandes de narcotraficants s'han expandit en ciutats regionals més petites que no estan acostumades a la violència de les drogues.