Hugo Subtil: "El tancament de bars afavoreix l'extrema dreta"

35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric. 

Què representa un bar?

— Un lloc amb interacció social. És diferent d’una fleca o d'un supermercat. 

¿A França han tancat gaires bars?

— Un 80% del 1960 al 2023. Es va passar de 200.000 a 38.800. Però jo he centrat l’estudi en el que anomenem bar-tabaqueria o bar PMU. 

O sigui…

— Bars on a banda de fer una cervesa pots jugar a cartes, fer apostes esportives... Són, en certa manera, una continuació dels bars on anaven els obrers després de treballar durant vuit hores a la fàbrica. D’aquells en què pots acabar parlant amb els de la taula del costat.

Però ja no vivim als anys 80.

— Per això els bars tampoc representen el mateix. De fet, aquests tipus de bars ara poden tenir una connotació negativa. Sembla que si no tens feina ni gaires coses a fer, estàs allà jugant i perdent el temps…

N'han tancat gaires?

— 18.000 entre el 2002 i el 2022. 

Què passa quan tanquen?

— Que la socialització no s’atura però es trasllada a casa. Passes de parlar amb tothom a parlar amb coneguts, o sigui, família i amics. El teixit social és menys dinàmic, i això afecta la solidaritat i la competitivitat.  

En quin sentit?

— Contribueix a tenir una visió competitiva del món. Al bar et podies assabentar de si algú necessitava feina, o coneixies gent que també necessitava ajudes públiques. Sense això, la solidaritat només es pot donar entre coneguts. I en un món de recursos escassos, fa que vegis els altres com a rivals per aconseguir-los. 

I políticament?

— Afavoreix l’extrema dreta. Ho diuen les dades. La ultradreta augmenta sempre que tanca un bar, però l'augment es multiplica per tres a les zones rurals. És fàcil d’entendre. 

Endavant.

— A la ciutat, si un bar tanca n’hi ha un altre al costat. A les zones rurals, en el 20% dels casos no hi havia alternativa. No de bar, cap alternativa: ni cinema, ni pavelló d’esports... Res. 

Per què afavoreix la dreta?

— Perquè ha sabut transformar la frustració en por i ràbia, amb una visió cada cop més estreta del món. I ho ha polititzat amb una retòrica molt concreta: no importeu. 

I l’esquerra?

— A França ha estat més centrada en les banlieues, llocs que solen ser pobres i amb immigració. Si fem una caricatura extrema, l’esquerra més radical prioritza els suburbis musulmans pobres davant de les ciutats. L’extrema dreta ha entès el xoc urbà-rural. I hi ha un factor més. 

Quins?

— Que l’esquerra, quan parla de l’àmbit rural i d’aquests bars, sovint parla de manera tècnica: impostos, regulació del joc, encarir el tabac o l'alcohol. 

Sense sentiment.

— A l’inici de la recerca em preguntava: per què l'extrema esquerra no sap capitalitzar la frustració? Hi ha un estudi interessant que posa el focus en la confiança. 

I què conclou?

— Si agafes dues persones iguals –en gènere, ingressos, etc.– i una té molta gent en qui confia i l’altra no, és més fàcil que una dirigeixi el vot més cap a la dreta i l’altra més cap a l’esquerra. O sigui, com més solidaritat pots obtenir de la teva comunitat, menys favorable seràs a l’extrema dreta. El tancament de bars fa que el cercle sigui cada cop més petit. 

I què passa si tanca una pastisseria?

— Res. Ho hem mirat. Supermercats, fleca… Res. No passa res perquè no representen cap teixit social. 

Conclusió?

— Quan es calcula el cost-benefici d’una decisió, els polítics han de pensar en què es destrueix en termes de teixit social. Des de París pot ser fàcil dir: “Hem de tancar això, hi ha gent borratxa”. Però a banda de beure i fumar passen altres coses. 

Què és el que més t’ha sorprès?

— Que quan s'obre un lloc d'aquests, perquè també se n'han obert alguns, el vot per a l'extrema dreta disminueix. Això vol dir que els responsables polítics poden actuar per crear vida social. Un bar o també altres coses. 

Passa el mateix en altres països?

— Al Regne Unit s’ha estudiat, i també s’ha vist que el tancament afavoreix l’extrema dreta, que alhora intenta visualitzar els pubs com a imatge de la bona Anglaterra. 

Què vol dir?

— Que d’alguna manera diuen: mireu, abans podíem anar aquí amb els nostres veïns i ara que això s’omple de musulmans ja no hi anem. I la realitat no és aquesta, no tanquen per això. 

Per què tanquen?

— Per poder adquisitiu, perquè els homes també cuiden els fills i no poden passar-se la nit al pub amb els amics, perquè la nostra feina ja no és de vuit hores de fàbrica… En definitiva, per moltes raons que no tenen a veure amb la immigració.